Anar al contingut

Titoniense

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Jurásico El Titoniense o Titoniano és el tercer i últim pis i edat del Jurásico Superior/Tardà, en la escala temporal geològica. Succeïx al Kimmeridgiense i precedix al Berriasiense (primer pis del Cretácico). Es va iniciar fa uns 149,2 millons d'anys i va terminar fa uns 143,1 millons d'anys.[1][2] Fins a la formalisació de les terminologia en espanyol d'Espanya i Veneçola (Titoniense, 2013)[3] i d'Amèrica (Titoniano, 2023)[4] el pis ha segut també s'ha denominat en la lliteratura científica com Tithoniense i Titónico.cita requerida

Els dinosauris, plesiosaurios i ictiosaurios varen dominar el planeta.

El Titoniense es va introduir en la lliteratura científica pel geólogo i paleontòlec alemà Albert Oppel en 1865. L'orige del nom és un tant poètic, inusual en les unitats cronoestratigráficas, puix deriva de la mitologia grega, de Tithonus, fill de Laomedonte de Troya, que es va enamorar d'Eos, deesa de l'amanecer. Troba el seu lloc en la estratigrafia perque este pis, el Titoniense, és el precursor del amanecer del Cretácico.[5][6]

Secció estratotipo i punt de llímit global (GSSP)

[editar | editar còdic]

La secció estratotipo i punt de llímit global (GSSP) per a la base del Titoniense està pendent de definir per la Comissió Internacional d'Estratigrafia. Els marcadors de la base del pis són la base de la zona d'amonites Hybonoticeras hybonotum, la primera aparició del gènero Gravesia i la base del cron M22An.[2][7]

El sostre del Titoniense es definix per la base del Berriasiense, també pendent de definir, que es caracterisa provisionalment per la base del cron M18r, la base de la zona B de calpionélidos i la primera aparició del amonites Berriasella jacobi.[2]

Ambients sedimentarios

[editar | editar còdic]

Les roques sedimentàries que es varen formar en el oceà Tetis durant el Titoniense inclouen calcàreas, que conserven restants fosilizados de, per eixemple, cefalòpodes. La calcàrea de Solnhofen del sur d'Alemània, coneguda pels seus fòssils (especialment Archaeopteryx), és d'edat Titoniense.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada ICSchart
  2. 2,0 2,1 2,2 ICS. «Global Boundary Stratotype Section and Points» (en anglés). International Commission on Stratigraphy.
  3. Taula Cronoestratigráfica Internacional (primera versió en espanyol, giner de 2013)
  4. Taula Cronoestratigráfica Internacional (adaptació a l'espanyol d'Amèrica, setembre de 2023)
  5. Oppel, A.(1865).17
    535–558.
  6. (2012) Gradstein, F. M.; Ogg, J. G.; Schmitz, M. D. i Ogg, G. M. (ed.). The Geologic Timescale 2012, Elsevier, p. 746. ISBN 978-0-44-459390-0.
  7. International Subcommission on Jurassic Stratigraphy. «Our Work». International Commission on Stratigraphy.