Biozona

Una biozona (acrònim de «zona bioestratigráfica») és un conjunt de roques sedimentarias que es caracterisa per la presència de fòssils no reelaborados de determinat tàxon o tàxons. La biozona és l'unitat bàsica en bioestratigrafía, poden agrupar-se en superbiozonas i dividir-se en subzonas.

Una biozona pot definir-se sobre la base de la presència d'un sol tàxon o la combinació de varis, en l'abundància relativa o variacions en les característiques relacionades en la distribució dels fòssils (primera o última aparició). Una successió estratigráfica pot ser dividida en distintes escales bioestratigráfiques segons diferents grup de fòssils (ammonites, foraminíferos, etc.), aixina que, poden identificar-se vàries unitats bioestratigráfiques superpostes per al mateix interval rocós.

El periodo de temps representat per una biozona es diu biocrón, llevat para les biozonas d'apogeu, que es denomina hémera.

Tipos de biozonas

Erro al crear miniatura:

Tipos de biozonas. Cada rectàngul representa cossos de roques sedimentàries i cada llínea el registre fòssil d'un tàxon diferent. Les fleches indiquen primera o última aparició d'un tàxon.

Els diferents tipos de biozonas s'establixen en funció del número de tàxons contemplats, de la seua concurrència, abundància o de les primeres o últimes aparicions dels mateixos en les successions estratigráficas. Els llímits d'una biozona es denominen biohorizontes (superfícies estratigráfiques que llimiten la primera o última presència de fòssils de determinat tàxon o tàxons o algun canvi significatiu de caràcter bioestratigráfico).

Biozonas de conjunt

Les biozonas de conjunt o cenozonas, són les definides per l'associació concurrent de fòssils de varis tàxons determinats que formen una associació tal que els diferencia dels estrats adjacents. No obstant, la distribució dels tàxons individuals pot ser major que la de la biozona.

Biozonas d'extensió

Es referixen a la distribució d'un tàxon o conjunt de tàxons, els llímits dels quals ve marcats pels biohorizontes de primera o última presència. Es distinguixen diferents tipos de biozonas d'extensió:

Biozona d'extensió d'un tàxon

Es definix pels biohorizontes de primera i última presència d'un tàxon.

Biozona d'extensió coincidente

Es definix per la part concurrent de les biozonas d'extensió de dos tàxons. La distribució, per tant, serà menor (més precisa) que les extensions de qualsevol dels dos tàxons usats per a definir-la.

Oppelzona

Similar a l'anterior pero usant varis tàxons que aporten precisió geocronológia. Es procura que els llímits de les oppelzonas siguen coincidentes en les immediatament superiors i inferiors i no es solapen en l'espai, de manera que es puga alcançar la subdivisió completa del registre geològic en biozonas d'este tipo. El nom deriva del paleontòlec alemà Albert Oppel (1831–1865).

Filozona

Es definixen sobre la base de llínees evolutives. Els llímits inferior i superior s'establixen per la primera presència de fòssils de diferents espècies d'una mateixa llínea evolutiva.

Biozonas d'apogeu

Les biozonas d'apogeu, epíboles o zones de culminació, es definixen per l'acme o màxima abundància relativa de determinat tàxon, no per l'extensió total del mateix. L'equivalent temporal d'esta biozona es denomina hémera.

Biozonas d'interval

Les biozonas d'interval es caracterisen per l'absència d'algun o tots els tàxons que la definixen. És dir, es definix l'interval en el que ya ha desaparegut un tàxon i encara no ha aparegut un atre o hi ha presència d'un tàxon pero ya ha va desaparéixer o no ha aparegut encara un atre distint.

Denominació formal de les biozonas

Els noms de les biozonas es formen en el tipo de biozona (biozona d'extensió, d'apogeu, etc.) i el nom complet, segons les regles de la nomenclatura binomial, d'un o no més de dos tàxons representatius de la mateixa (p. eix. «Biozona d'extensió Exus albus»), encara que pot abreviar-se en cites successives («zona de E. albus»).

Aixina mateix, és freqüent l'us de lletres, alfabéticamente correlativas, per a nomenar biozonas successives (biozona A, B, C, etc.), encara que no es consideren noms formals.