Roca sedimentaria
Les roques sedimentarias són roques que es formen per acumulació de sediments, constituïts a partir de partícules de diversos tamanys transportades pel aigua, el gèl o el vent, que posteriorment són somesos a processos físics i químics (diagénesis), i que donen lloc a materials consolidats.[1] Les roques sedimentàries poden formar-se a les vores dels rius, en el fondo de barrancs, valls, llacs, marés, i en les desembocaduras dels rius. Es troben dispostes formant capes o estrats.
Existixen processos geològics externs que actuen sobre les roques preexistentes, estos agents les meteorizan, transporten i depositen en diferents llocs depenent del transport (aigua, vent, gele). D'igual manera, distints organismes animals o vegetalés poden contribuir a la formació de roques sedimentàries per mig de la acumulacion de restants orgànics (fòssilés). Les roques sedimentàries poden trobar-se fins a una profunditat de dèu quilómetros en la corfa terrestre. Estes roques poden presentar els seus elements constituents solts o consolidats, és dir, que han segut units uns a uns atres per processos posteriors a la sedimentación, coneguts en conjunt com diagénesis.
Les roques sedimentàries cobrixen més del 75 % de la superfície terrestre, formant una cobertura sedimentaria que es troba sobre roques ígneas i,[2] en menor mida, en metamòrfiques. No obstant el seu volum total és menut quan es comparen sobretot en les roques ígneas, que no solament formen la major part de la corfa, sino la totalitat del mant.[3][4]
L'estudi de les roques sedimentàries i els estrats rocosos proporciona informació sobre el subsol que resulta útil per a l'ingenieria civil, per eixemple en la construcció de carreteras, casas, túnelés, canals o atres estructures. Les roques sedimentàries també són importants fonts de recursos naturals, com carbó, combustibles fòssils, aigua potable, roques industrials i mineralés.
L'estudi de la seqüència d'estrats de roques sedimentàries és la principal font per a comprendre la Història de la Terra, incloent la paleogeografia, la paleoclimatología i la història de la vida. La disciplina científica que estudia les propietats i l'orige de les roques sedimentàries es denomina sedimentología. La sedimentología forma part tant de la geologia com de la geografia física i se solapa en part en atres disciplines de les ciències de la Terras, com la Pedología, la geomorfología, la geoquímica i la geologia estructural.
Processos geològics externs
[editar | editar còdic]Sobre les roques expostes actuen els processos geològics externs com la meteorización, l'erosió, el transport i la sedimentación, provocats pel mig ambient o algun organisme, i que causen la destrucció del relleu. Els dos primers processos desgasten les roques i les trenquen en fragments cada volta més menuts, coneguts com clastos o detritos, que són arrastrats pels rius, el vent o els glaciarés, per a ser depositats en les conques sedimentarias, normalment el fondo de marés i llacs; existix una relació entre el tamany dels fragments i la distància que recorre.
Classificació basada en l'orige
[editar | editar còdic]Les roques sedimentàries són un dels tres principals tipos de roques. Es distinguixen de les roques ígneas, que es formen a partir del magma fos, i les roques metamòrfiques, que es formen a partir de la transformació de roques preexistentes someses a altes temperatures i pressiones, i a decorreguts químicament actius.
Les roques sedimentàries poden subdividirse en quatre grups en funció dels processos responsables de la seua formació: roques sedimentàries clásticas, roques sedimentàries bioquímiques (biogénicas), roques sedimentàries químiques, i una quarta categoria per a "atres" roques sedimentàries formades per impactes, vulcanisme i atres processos menors.
Roques sedimentàries clásticas
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Roca clástica.
Les roques sedimentàries clásticas es componen de fragments de roca (clastos) que s'han cementado entre sí. Els clastos solen ser grans individuals de cuarzo, feldespat, minerals d'argila o mica. No obstant, qualsevol tipo de mineral pot estar present. Els clastos també poden ser fragments líticos composts per més d'un mineral.
Les roques sedimentàries clásticas es subdividen en funció del tamany de partícula dominant. La majoria dels geólogos utilisen l'escala granulométrica Udden-Wentworth i dividixen els sediment no consolidats en tres fraccions: grava (>2 mm de diàmetro), arena (1/16 a 2 mm de diàmetro), i fanc (<1/16 mm de diàmetro). El fango es dividix a la seua volta en rovina (d'1/16 a 1/256 mm de diàmetro) i argila (<1/256 mm de diàmetro). La classificació de les roques sedimentàries clásticas és paralela a este esquema; els conglomerats i breches estan formats principalment per grava, les areniscas estan formades principalment per arena, i les roques de fango estan formades principalment per fango. Esta subdivisió tripartita/tripartida es reflectix en les àmplies categories de ruditas, arenitas i lutitas, respectivament, en la lliteratura més antiga.
La subdivisió d'estes tres grans categories es basa en diferències en la forma dels clastos (conglomerats i breches), en la composició (areniscas) o en el tamany o textura dels grans (fangolitas).
Conglomerats i breches
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Conglomerat (geologia).
Els conglomerats es componen principalment de grava redonejada, mentres que les breches es componen principalment de grava angular.
Areniscas
[editar | editar còdic]Els esquemes de classificació de les areniscas varien àmpliament, pero la majoria dels geólogos han adoptat l'esquema de Dott,[5] que utilisa l'abundància relativa de cuarzo, feldespat i grans líticos i l'abundància d'una matriu fangosa entre els grans més grans.
Composició dels grans d'armassó
L'abundància relativa de grans d'estructura arenenca determina la primera paraula del nom d'una arenisca. La denominació depén del predomini dels tres components més abundants: cuarzo, feldespat o fragments líticos procedents d'atres roques. Tots els demés minerals es consideren accessoris i no s'utilisen en la denominació de la roca, independentment de la seua abundància.
- Les areniscas cuarzosas tenen >90% de grans de cuarzo
- Les areniscas feldespáticas tenen <90% de grans de cuarzo i més grans de feldespat que grans líticos
- Les areniscas líticas tenen <90% de grans de cuarzo i més grans líticos que de feldespat.
- Abundància de material de matriu fangosa entre els grans d'arena
- Quan es depositen partícules del tamany de l'arena, l'espai entre els grans permaneix obert o es reblix en fanc (partícules del tamany de rovina i/o argila).
- Les areniscas "netes" en espai poroso obert (que pot reblir-se posteriorment en material matriu) es denominen arenitas.
- Les areniscas fangosas en abundant (>10%) matriu fangosa es denominen wackes.
- Quan es depositen partícules del tamany de l'arena, l'espai entre els grans permaneix obert o es reblix en fanc (partícules del tamany de rovina i/o argila).
Són possibles sis noms de areniscas utilisant els descriptores de la composició del gra (cuarzoso, feldespático i lítico) i la cantitat de matriu (wacke o arenita). Per eixemple, una arenita cuarzosa estaria composta majoritàriament (>90%) per grans de cuarzo i tindria poca o cap matriu arcillosa entre els grans, un wacke lítico tindria abundants grans líticos i abundant matriu fangosa, etc.
Encara que l'esquema de classificació de Dott[5] és àmpliament utilisat pels sedimentólogos, noms comuns com grauvaca, arcosa, i arenisca cuarzosa seguixen sent àmpliament utilisats pels no especialistes i en la lliteratura popular.
Fango
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Fango.
Els fangos són roques sedimentàries compostes a lo manco en un 50% per partícules de tamany llime i argila. Estes partícules de gra relativament fi solen ser transportades per fluix turbulento en l'aigua o l'aire, i es depositen quan el fluix es calma i les partícules es depositen en suspensió.
La majoria dels autors utilisen actualment el terme "roca de fango" per a referir-se a totes les roques compostes predominantment de fango.[6][7][8][9] Els fangos poden dividir-se en limolitas, compostes principalment per partícules de tamany llime; fangolitas en una mescla subigual de partícules de tamany llime i argila; i arcillitas, compostes principalment per partícules de tamany argila.[6][7] La majoria dels autors utilisen "esquisto" com a terme per a una fisil roca fangosa (independentment del tamany de gra) encara que alguna bibliografia més antiga utilisa el terme "esquisto" com a sinònim de roca fangosa.
Roques sedimentàries bioquímiques
[editar | editar còdic]Les roques sedimentàries bioquímiques es creen quan els organismes utilisen materials dissolts en l'aire o l'aigua per a construir els seus teixits. Alguns eixemples són:
- La majoria dels tipos de calcàrea es formen a partir dels esquelets calcáreos d'organismes com corals, moluscs i foraminíferos.
- Carbó, format a partir de plantes que han extret carbono de l'atmòsfera i ho han combinat en atres elements per a construir els seus teixits.
- Depòsits de chert formats per l'acumulació d'esquelets silíceos d'organismes microscòpics com radiolaria i diatomeas.
Roques sedimentàries químiques
[editar | editar còdic]Les roques sedimentàries químiques es formen quan els constituents minerals en solució es supersaturan i precipiten inorgánicamente. Entre les roques sedimentàries químiques més comunes es troben la calcàrea oolítica i les roques compostes per minerals evaporíticos, com la halita (sal gema), la silvita, la baritina i l'algeps.
Atres roques sedimentarias
[editar | editar còdic]Esta quarta categoria miscelànea inclou toba volcànica i breches volcàniques formades per deposición i posterior cementación de fragments de lava erupcionados per volcans, i breches d'impacte formades despuix d'events d'impacte.
-
Estrats rocosos sedimentarios de fort buzamiento a lo llarc de la Carretera de Calous en el nort d'Iran. -
Restants estratificados de Puʻo Mahana cinder cone.
,_Sunset.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Iriondo, Martin (30 de giner de 2007). Introducció a la Geologia (en és), Editorial Bruixes. ISBN 9789875910614.
- ↑ Wilkinson et al., 2008.
- ↑ Costa, M., Ferrer, M., Bonafeu, M.D., Estrada, M. & Roger, E. 2009. Ciències de la Terra i del Medi Ambient, 1. Castellnou, Barcelona. ISBN 978-84-9804--510-9.
- ↑ Buchner y Grapes, 2011, p. 24.
- ↑ 5,0 5,1 Dott, 1964.
- ↑ 6,0 6,1 Blatt, Middleton y Murray, 1980, p. 782.
- ↑ 7,0 7,1 Prothero y Schwab, 2004.
- ↑ Boggs, 2006.
- ↑ Stow, 2005.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Roca sedimentaria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.