Anar al contingut

Carretera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Carretera (desambiguació).
Carretera en Niigata, Japó.
Calçada romana en Herculà.

Una carretera[1] o ruta és una via de transport de domini i us públic, proyectada i construïda fonamentalment per a la circulació de vehículs. Existixen diversos tipos de carreteres, encara que coloquialment s'usa el terme carretera per a definir a la carretera convencional que pot estar conectada, a través d'accessos, a les propietats confrontants, diferenciant-les d'un atre tipo de carreteres, les autovies i autopistes, que no poden tindre passos i creus al mateix nivell. Les carreteres es distinguixen d'un simple camí perque estan especialment concebudes per a la circulació de vehículs de transport.

En les àrees urbanes les carreteres divergixen a través de la ciutat i se'ls crida carrers, tenint un paper doble com a via d'accés i ruta.[2] L'economia i la societat depenen fortament d'unes carreteres eficients.[3] En l'Unió Europea el 44 % de tots els productes són moguts per camions i el 85 % dels viagers es mouen en autobús o en coche.[4]

No obstant, una ret tupida i eficient no sempre es beneficia de la construcció de noves carreteres: la Paradoxa de Braess o la Posició de Lewis-Mogridge expliquen cóm un nou tram vial pugues, paradòxicament, empijorar la situació del tràfic.


Història

Vore també: Calçada romana

Es creu que els primers camins varen ser creats a partir del pas dels animals, encara que açò està posat en dubte ya que els animals no solen recórrer els mateixos camins. El Camine de Icknield és un eixemple d'este tipo d'orige a on humans i animals seguien el mateix camí. A estos camins li'ls denomina camins del desig.

Una de les grans impulsores de l'evolució vial va ser la civilisació romana, deixant fins a hui (i encara en bones condicions) una vasta ret de carreteres.


Història de les carreteres

Autovia en Valladolit, Espanya.
Cabines de peage en Japó.
  • Carrers pavimentadas han segut trobades en Ur que daten de 4000 anys abans Crist.
  • En Índia es varen escomençar a usar rajoles per a pavimentar els carrers 3000 anys abans de Crist.
  • En el 500 a. C. Darios I va ordenar eixecutar la primera ret de camins, que va incloure el Camí Real Persa, també usat durant l'Imperi romà.
  • A partir de l'any 312 abans de Crist l'Imperi romà va començar a construir una gran ret de calçades que va unir Europa i el Nort d'Àfrica per mig de 29 grans artèries en una ret que cobria 78 000 quilòmetros.
  • A partir del 700 despuix de Crist, l'Imperi islàmic va construir una ret de camins pròpia. Les més sofisticades apareixen en Bagdad, a on s'usa alquitrà. El alquitrà es va extraure dels pous petrolífers de la regió per mig d'una destilació destructiva.[5]
  • En el XVII, la construcció i el manteniment dels camins britànics depenia de les administracions locals. Esta situació va provocar un irregular estat de les mateixes. Per a remediar açò es varen crear les primeres vies de peage en l'any 1706 per a sufragar els costs de manteniment de la via per mig del cobro de tarifes. No obstant, en 1844 uns disturbis varen provocar la desaparició d'este sistema.[6]
  • En Espanya, en el XVIII, concretament en 1759 i durant el regnat de Fernando VI, es va crear la figura de el "[[peó ca

miner]]". Situat a peu de camí, era l'encarregat de cuidar de l'estat de la carretera en cada llegua, unitat de distància equivalent a uns cinc quilòmetros i mig.

  • En els anys 30 del XX en Alemània es va escomençar a desenrollar un nou tipo de carretera d'alta capacitat per a vehículs coneguda com autobahn. Varen ser les primeres autopistes de l'història.


Classificació de les carreteres

Artícul principal → Classificació de carreteres.

Les carreteres es classifiquen en funció dels carrils que les componen de les distintes calçades, de si tenen creus al mateix nivell o no, o del tipo de trànsit que soporten. Els governs solen tindre un ministeri o institut que s'encarrega de numerar i catalogar les carreteres del seu territori.

Es poden classificar, a saber:

Carretera troncal. En Veneçola, en l'aparició de les autopistes, moltes carreteres amprades en antany es denominen carreteres velles. Ramal

  • Avinguda
  • En algunes ciutats com Bogotà, Sant Cristóal (Veneçola) i Barquisimeto s'ampra el terme carrera.
  • Carrer
  • Carreró


Proyecte i construcció de carreteres

Operari usant un instrument de nivellació
Construcció de carretera en Hongria en una apisonadora d'asfalt
Secció d'autopista en barrera
Carretera en Jujuy, Argentina
Construcció en Marquette Avenue en Mineápolis, Minnesota, Estats Units

La construcció de carreteres requerix la creació d'una superfície contínua, que travesse obstàculs geogràfics i prenga una pendent suficient per a permetre als vehículs o als peatons circular.[7] i quan la llei ho establixca deuen complir una série de normatives i lleis[8][9] o guies oficials que no són d'obligat compliment.[10] El procés comença a voltes en la retirada de vegetació (desbroce) i de terra i roca per excavació o voladura, la construcció de terraplens, ponts i túnels, seguit per l'estés del paviment. Existix una varietat d'equipe de moviment de terres que és específic de la construcció de vies.[11][12]


Aspectes ambientals

Artícul principal → Impacte ambiental de vies terrestres.


També es tindran en conte aspectes migambientals com són:

  • La natural eixercida a poblacions selvades d'animals que poden deixar d'estar en contacte.
  • El drenage travesser que serà necessari per a que els rius i les corrents d'aigua que circulen per les vaguadas no es vegen interrompudes pels terraplens. Per a evitar que estes corrents es reactiven i desmoronen la via serà necessari la construcció d'obres de drenage travesser. Estes obres es dimensionarán per a que transports les aigües de la major de les tormentes possibles en el periodo de durabilitat de la via, per eixemple 100 anys.[13]
  • El drenage llongitudinal que implica el dimensionament de les cunetes que eviten que l'aigua accedixca a la superfície de la calçada. Si existira una capa d'aigua sobre la carretera els neumàtics dels coches podrien perdre el contacte en l'asfalt i planejar sobre l'aigua. A este fenomen se li denomina hidroplaneo.


Operacions prèvies i construcció

Les antigues superfícies de carreteres, les tanques, i edificis en la traça necessiten ser eliminats abans de començar la construcció, lo que es denomina rebuge. Les canonades i conductes ademés requeriran un estudi especial puix generalment no es coneixen les seues posicions exactes. Els arbres es deurien deixar per a retindre l'aigua o ser desplaçats quan impedixquen la visibilitat. Es deu evitar afectar al sol circumdant dels arbres que hem protegit per a que seguixquen sans. El sol vegetal deu retirar-se de la construcció ya que no resistix les càrregues de tràfic i afecta a la resistència de la via, a l'operació de retirada de terra vegetal se li denomina desbroce. Lo interessant serà apartar-ho i dispondre-ho posteriorment sobre els espaldones dels terraplens per a protegir-los de l'erosió superficial.

El procés més llarc ve dau pels moviments de terres per a construir la superfície de la carretera. Les zones a on s'eleva el terreny seran els terraplens i els trams a on es rebaixa el terreny són els desmontes. Segons la durea del terreny i els rendiments que s'interessen obtindre s'utilisarà una determinada maquinària per a moviments de terra o si no fora possible s'utilisaria voladura. A l'estés de les capes li acompanyarà un procés de compactacó per a aumentar la capacitat portante del terreny. El conjunt es nivellarà i es refinarà per a estendre damunt la capa d'esplanada millorada i de ferma. La construcció termina en la colocació de la senyalisació vertical i horisontal.


Vore també

<div style="font-size:100%; column-count:2;">

</div>

Referències

  1. ↑
  2. ↑ «What is the difference between a road and a street?». Word FAQ. Dictionary.com (Lexico Publishing Group, LLC) (2007). Consultat el 24 de marzo de 2007.
  3. ↑ Olaya Reyes, Mario Roberto; Soto Abanto, Segundo Eloy; García Zare, Elmis Jonatan; Zavaleta Pesantes, Henrry Walter(2023-01).«Post-Investment Cost in Roads and Economic Development in a Peruvian Region».Sustainability.15(24): 16588.ISSN 2071-1050.doi:10.3390/su152416588.Consultat el 2024-01-29.(en en)
  4. ↑ «Road Transport (Europe)». Overview. European Communities, Transportation (15 de febrer de 2007). Archivat des de l'original, el 15 de març de 2007. Consultat el 24 de març de 2007.
  5. ↑ Lendering, Jona. «Royal Road». History of Iran. Iran Chamber of Society. Archivat des de l'original, el 10 de abril de 2007. Consultat el 9 de abril de 2007.
  6. ↑ «The Rebecca Riots». Rebecca and her daughters come to Rhayader. Victorian Powys for Schools (marzo de 2002). Consultat el 28 de abril de 2007.
  7. ↑ «Kitsap County Road Standards 2006» (Doc). Kitsap County, Washington (2006). Consultat el 20 de abril de 2007.
  8. ↑ En España existen leyes específicas sobre trazado (Norma 3.I-C), los firmes a usar y los materiales en el pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes
  9. ↑ «Washington State County Road Standards». Chapter 35.78 RCW requires cities and counties to adopt uniform definitions and design standards for municipal streets and roads. Municipal Research & Services Center of Washington (2005). Archivat des de l'original, el 27 de septiembre de 2007. Consultat el 20 de abril de 2007.
  10. ↑ Shire of Wyndham East Kimberly (octubre de 2006). «[https://web.archive.org/web/20070710022035/http://www.thelastfrontier.com.au/publications/06k027005-061019-Rural%20Road%20Technical%20Specification%20complete%20%283%29.pdf Guidelines for rural road design and construction technical spec ifications]» (PDF). Western Austràlia (The Last Frontier). Archivat des de l'original, el 10 de juliol de 2007. Consultat el 24 d'abril de 2007.
  11. ↑ «Road Building Equipment». Constructing roads into forestry work areas. Caterpillar (2007). Consultat el 20 de abril de 2007.
  12. ↑ «Volvo Construction Equipment (Europe)». Building the cities, towns, streets, highways and bridges in your neighborhood and in communities around the globe. Volvo (2007). Archivat des de l'original, el 27 de octubre de 2006. Consultat el 20 de abril de 2007.
  13. ↑ La norma de drenaje española se refiere a un estudio de 100 años de tiempo de retorno mediante el mètoto racional (hidrología)

Enllaços externs