Anar al contingut

Obra de drenage

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Obra de drenage
Obra de drenage travesser d'acer en una piscina d'immersió davall
Una obra de drenage travesser en el riu Monterroso
Una obra de drenage travesser múltiple, en Itàlia.

Una obra de drenage travesser,[1][2] obra de drenage, obra de pas, ODT,[3] culvert[4] o caixó pluvial[5] són conductes pels quals creua l'aigua o atres líquits, baix de la via d'un costat a l'atre restituint la continuïtat de la trayectòria dels caixers interceptats principalment per les obres llineals: carreteras, ferrocarrils[6] i uns atres.[7][8] Poden ser circulares, rectangulars o quadrats. Les últimes també cridades tipo caixó o box culvert. Per lo general, estan empotrats en la terra, una obra de drenage travesser o culvert pot estar feta d'una canonada, formigó armat o un atre material.[9]


Les obres de drenage travesser s'usen comunament com a desaiguadors travessers per a aliviar el drenage de cunetas als costats del camí i per a passar aigua baix d'un camí en el drenage natural i els creus de rieres. Quan es troben baix de les carreteres, en freqüència estan buits. Una obra de drenage travesser també pot ser una estructura similar a un pont dissenyada per a permetre que el tràfic de vehículs o peatons creue la via fluvial mentres permet un pas adequat per a l'aigua. Una ODT es compon d'una embocadura d'entrada, un o varis trams soterrats, una embocadura d'eixida i conexions entre estos elements.[1]

Les obres de drenages travesser vénen en molts tamanys i formes, incloent construccions redones, elíptiques, de fondo pla, de fondo obert, en forma de pera i en forma de caixa. La selecció del tipo i la forma de l'obra de drenage travesser es basa en una série de factors, inclosos els requisits de rendiment hidràulic, les llimitacions en l'elevació de la superfície de l'aigua aigües dalt i l'altura del terraplé de la calçada.[10] Per definició, les obres de drenage travesser tenen un ample lliure de menys de 2 metros i, per lo tant, es diferencien dels passos elevats i els ponts.[11]

Evolució

Obra de drenage travesser de pedra en Haapsalu, Estònia

Originalment, les obres de drenage travesser es denominaven aigüeras, i s'ampraven tres formes geomètriques per a construir-les: circular, rectangular i abovedada. Les circulares estaven constituïdes per tubos de formigó en massa de reduïdes dimensions. Les rectangulars, alcançaven dimensions majors a les dels tubos. Finalment, les abovedadas, realisades comunament de fàbrica de rajola, alcançaven grans dimensions, fins a inclús tindre l'envergadura de ponts menuts. Posteriorment, es va utilisar l'acer corrugado, el qual permetia tant les formes circulares com les abovedadas, encara que este material està caent en desús en Espanya. En l'actualitat, predominen les obres de drenage travesser realisades en formigó armat, tant circulares com a rectangulars (marcs) o abovedadas (voltas), construïdes be in situ o ben prefabricar.[12][13]

Materials

L'obra de drenage travesser es pot construir en una varietat de materials, incloent el concret colat en el lloc o prefabricar (reforçat o no reforçat),[14] acer galvanizado, alumini o plàstic (generalment polietileno d'alta densitat). Es poden combinar dos o més materials per a formar estructures compostes. Per eixemple, les estructures d'acer corrugado de fondo obert a sovint es construïxen sobre fonaments de formigó.


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Cep, Editorial (2019-04-01). Peó Especialiste. Junta de Comunitats de Castella-la Mancha. Temari Vol.I (en es), EDITORIAL CEP. ISBN 978-84-17923-36-5. Consultat el 2023-01-19.
  2. ↑ «En salvament, més de 3 mil 500 vestigis arqueològics trobats en obres del Tren Maya entre Izamal i Cancún», Diari Present(Mèxic), 31 de giner de 2022. Consultat el 6 de febrer de 2022.
  3. ↑ «El Concello de Vimianzo construirà un nou pont sobre el rego dones Touzas, en la via entre Baíñas i Dumbría», La Veu de Galícia(Espanya), 6 de febrer de 2022. Consultat el 6 de febrer de 2022.
  4. ↑ (2010-04-10) Modelación numèrica en rius en règim permanent i variable. Una visió a partir del model HEC-RAS (en es), Universitat Politecnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politecnica. ISBN 978-84-9880-400-3. Consultat el 2023-01-19.
  5. ↑ https://www.iagua.es/noticias/panama/ministerio-obres-publiques-panama/16/08/22/construïxen-cajon-pluvial-minimisar
  6. ↑ «a-la-conectivitat-hidrica-i-faunistica En el Tren Maya es construïxen Obres de Drenage Travesser per a la conectivitat hídrica i faunística», Bnamericas(Mèxic), 30 d'agost de 2021. Consultat el 6 de febrer de 2022.
  7. ↑ Prim Ramos, Fernando(Abril de 2014).«Informe sobre patologies d'obres de drenage travesser: Inventarie Obres de Drenage Travesser».Agència d'obra pública de la Junta d'Andalusia.Consultat el 6 de febrer de 2022.
  8. ↑ (Abril de 2018).«Manual de camins rurals».Associació Argentina de Carreteres.Consultat el 6 de febrer de 2022.
  9. ↑ «Library». library.oxfordarchaeology.com. Consultat el 2023-01-19.
  10. ↑ Turner-Fairbank Highway research Center (1998). "Hydraulic Design of Highway Culverts" (PDF), Report #FHWA-IP-85-15 U.S. Department of Transportation, Federal Highway Administration, McLean, Virginia.
  11. ↑ «DIN 1076:1999-11».
  12. ↑ Urbanes, Obres (2017-07-11). «Bones pràctiques d'instalació i montage de tubos de formigó» (en es). Obres Urbanes. Consultat el 2023-01-19.
  13. ↑ Pol, José Manuel Tello; Rabanal, José Manuel González; Guerra, Odette Ochoa (2004-06-21). Manual De l'Auxiliar de Carreteres. Temari I Test Ebook (en es), MAD-Eduforma. ISBN 978-84-665-3559-5. Consultat el 2023-01-19.
  14. ↑ «Capítul 4». www.carreteros.org. Consultat el 2023-01-19.