Paviment
El paviment[1] (del llatí pavimentum)[2] és el terme que engloba a diferents materials que constituïxen els acabaments de superfícies horisontals en espais construïts per l'home. En arquitectura, és la base horisontal d'una determinada construcció (o les diferents bases de cada nivell d'un edifici) que servix de respal a les persones, animals o qualsevol peça de mobiliari.[3] Un paviment pot tindre diversos tipos de revestiment (fusta, ceràmica, etc.). També es denomina paviment als conectors de vies de comunicació en asfalt combinats naturals.
Paviment (ingenieria civil)
- Artícul principal → Ferm.
En ingenieria civil, el paviment forma part del ferm i és la capa constituïda per un o més materials que es coloquen sobre el terreny natural o nivellat, per a aumentar la seua resistència i servir per a la circulació de persones o vehículs. Entre els materials utilisats en la pavimentació urbana, industrial o vial estan els sols en major capacitat de soport, els materials rocosos, el formigó i les mescles asfàltiques. En l'actualitat es troba en investigació paviments que ajuden al mig ambient com el format per noxer.
Una de les primeres formes de pavimentació va ser la calçada romana, construïda en vàries ventrades. Esta gran obra d'ingenieria va conseguir que varis trams hagen resistit durant sigles i es puguen trobar inclusivament hui.
-
Paviment romà en pedra en Herculà -
Paviment adoquinar en Itàlia -
Paviment d'adoquinar en París -
-
Empedrado portugués de basalt negre i pedra calcàrea blanca en Lisboa
-
Paviment de rajola en Piazza del Camp, Siena. -
Paviment de fusta que podria utilisar-s'en interiors com a material del sol
Vore també
Tipos de Paviments
En l'ingenieria civil els pavimentos generalment per a la disposicion de les carreteres es disponen de 2 a 3 tipos de paviments:[4]
Els paviments rígits, típicament construïts en concret o ciment, són estructures sòlides i duradores que distribuïxen eficaçment les càrregues del tràfic a lo llarc de la seua superfície. La seua rigidea inherent els permet resistir deformacions baixe càrregues pesades, lo que els fa adequats per a carreteres d'alt tràfic i aeroports. No obstant, la seua construcció inicial pot ser més costosa que atres tipos de paviment[5]
Els paviments flexibles, com els construïts en asfalt, es caracterisen per la seua capacitat per a deformar-se baix càrregues i despuix recuperar la seua forma original. Açò els fa ideals per a àrees en sols menys estables o a on es requerix flexibilitat estructural, com en climes en temperatures extremes o terrenys subjectes a moviments. Són relativament econòmics de construir i permeten reparacions superficials més simples en comparació als paviments rígits.[6]
Paviment Semi rígit :
Els paviments semi rígits són una combinació de característiques de paviments rígits i flexibles. Generalment es construïxen en una capa de concret asfàltic sobre una base rígida, com a concret de ciment Portland o concret de forjat ràpit. Esta combinació proporciona una estructura robusta que pot soportar càrregues pesades mentres s'adapta a certa flexibilitat per a resistir les deformacions i assentaments del sol. Són comunament utilisats en àrees a on es requerix una transició suau entre paviments rígits i flexibles, o a on es necessita una solució intermija en térmens de cost i eixercite.
Referències
- ↑
- ↑ Entrada de «pavimento» en el DRAE.
- ↑ García-Sánchez, José Francisco (2024). El Suelo Hollado, Sevilla: Editorial Universidad de Sevilla. ISBN 978-84-472-2539-2.
- ↑ «Que es el Pavimento, características y tipos».
- ↑ «Que es un Pavimento Rígido? Capas, tipos y ventajas».
- ↑ «Pavimento flexible que es ? y que ventajas tiene».
