Ceràmica
La ceràmica[1] [2]és l'art de fabricar vasijas[3] i atres objectes d'argila o un atre material ceràmic per acció de la calor, és dir, cuita a una temperatura superior als 900 graus.[4] El resultat és una diversa varietat de peces o objectes de terracota —o cantereria «de baste»—, d'escurada i del conjunt de porcelanes. Ademés de denominar la tècnica i la seua activitat, també dona nom al conjunt d'objectes i producció.[3]
El seu us inicial va ser la fabricació de recipients amprats per a contindre aliments o begudes. Més avant es va utilisar per a modelar figurillas de possible caràcter simbòlic, màgic, religiós o funerari. També es va amprar com a material de construcció en forma de rajola, teixixca, taulell o rajoleta, conformant murs o revestint paraments. La tècnica del vidriado va aumentar el seu atractiu suntuario i el seu us arquitectònic. A partir del sigle XIX, es va aplicar a l'indústria com aïllant elèctric i tèrmic en forns, en motors i en blindages. La moderna ceràmica s'aplica a les indústries de silicats (grup de minerals de major abundància, puix constituïxen més del 95 % de la corfa terrestre) i com a complement en tecnologies de construcció associada al ciment. També és la base de les tècniques d'esmalts sobre metal.[5]
•cal aclarir que no és lo mateix el fanc per sí solament que la pasta ceràmica. El fanc s'utilisa tal com és extret, encara que prèviament passa per un procés de colat per a eliminar impurees. En canvi, la pasta ceràmica s'obté a partir del fanc al que se li afigen aditaments com a químics, sílice, feldespat i inclús atres tipos de argila (ya que existixen diverses argila en característiques distintes). Açò la fa més resistent i adequada per a una primera crema cridada sancocho, ademés de permetre l'ús de esmalt de baixa o alta temperatura per a donar la segona crema, o siga és més resistent a la calor. Per un atre costat, el fanc sol passar únicament per una crema i s'ampra principalment de manera tradicional.[6]
Referències
- ↑
- ↑ Ceràmic en el DRAE
- ↑ 3,0 3,1 Fatás i Borrás, 1999, p. 75.
- ↑ Car Bellido, 2008, p. 70.
- ↑ Padilla i atres, 2002.
- ↑ DYNA, Universitat Nacional de Colòmbia. Consultat el 2025-08-29.