Esmalt

Esmalt

Artesania iraní

Esmalt i esmaltado, com a tècnica del esmalt vidriado o esmalt porcelánico en art, ceràmica i atres artesania, és el resultat de la fusió de cristal en pols substrat a través d'un procés de calfament, normalment entre 750 i 850 °C. La pols es fon i creix endurint-se formant una cobertura suau i vidriada molt duradora en el metal, el vidre o la ceràmica. A sovint s'aplica l'esmalt en forma de pasta, i pot ser trasparente o opac quan és calfat. L'esmalt vidriado pot aplicar-se a la majoria dels metals.

Tradicional cazuela de cuina fabricada en ferro esmaltado.

L'esmalt vidriado té moltes propietats excelents. És suau, resistent a les agressions mecàniques o químiques, durador, pot mantindre colors lluents durant molt temps i no és combustible. Entre les seues desventages destaca la seua tendència a trencar-se o fer-se añicos quan el substrat és somés a deformacions o esforços. La durabilitat de l'esmalt li ha proporcionat moltes aplicacions funcionals, inclosos els cartells publicitaris de començos del XX, les parets interiors de forns, cazuelas i atres recipients de cuina, parets exteriors d'alta calitat, grifería i almagasenament en siges.

Tipos d'esmalt

Placa de l'oportunitat, en la que s'utilisa esmalt de bajorrelieve.

Es coneixen diverses formes i maneres d'esmalt en la decoració de joyas i mobles i en la formació de dibuixos i figures en el mateix, les quals es caracterisen pel distint procediment que en l'operació s'ha seguit, a saber:

1. Esmalt cloisonné, esta tècnica d'esmalt sembla que es va introduir en Europa a través d'Iran i Bizancio al voltant del X. Consistix en reblir en esmalt els alvéolos o cavitats deixades expressament en les peces. Estos compartimento descollen del pla per fines vores cridades ESMALTADOS a voltes estes vores són realisades en fils metàlics que s'adherixen a la superfície de la làmina que forma l'objecte. L'esmalt es queda unit com una farcidura dins de les cavitats per mig de fusió. Es poden fer dibuixos geomètrics elementals fins als més complicats segons l'autor de l'obra. En orfebreria es va aplicar en l'Antiguetat i en l'Edat Mija en elements llitúrgics com a creus procesionals, relicarios i inclús en chicotets altars.
2. Esmalt champlevé, és una simplificació del precedent del que es diferencia que els alvéolos o cavitats es llauren directament en la làmina que forma la peça a colp de cincel o en incisió; normalment no es deixen cavitats estretes o tan fines com en el cloisonné ni es necessiten vorejar-els en els fins fils metàlics. Esta tècnica va ser amprada en la época merovingia en França estenent-se durant l'Edat Mija pel restant de països europeus. L'escola renana, en la zona pròxima a Colónia, va ser una de les més conegudes en artistes com Nicolas de madur. L'escola i va alcançar una gran extensió cronològica des del XII fins al XVI, va ser realisada en tallers dels propis monasteris i els seus temples els seus propis objectes d'us llitúrgic. El contrast de color més amprat era en el blau i el dorat.
3. Esmalt de bajorrelieve (de basse-taillé) que es conseguix cincelando una plancha o objecte metàlic en fins relleus i cobrint-els despuix en esmalt de color i en pols per a que en sometre-ho a l'acció del fòc quede la substància vítrea depositada en les regates.
4. Esmalt traslúcido o transparent que pot ser l'anterior i també el que es deposita sobre fondos d'or o d'argent per a donar-els lluentor.
5. Esmalt pintat o de pintors que du figures pintades sobre una placa plana (o prèviament esmaltada) i somesa de nou a la fusió, apareixent el conjunt com un verdader quadro de pintura sobre fondo blanc.
6. Esmalt d'aplicació, que senzillament consistix en un esmalt alveolado, fet fòra de la peça que en ell s'adorna i aplicat a ella com si es tractara d'engastar-li una pedra preciosa.
7. Esmalt cuadriculado, que ve a ser una incrustació d'or practicada en regates obertes en una peça artística de cristal de roca o de vidre blanc i que du damunt una capa d'esmalt molt fusible. El nielo o niel és una forma d'esmalt negre.

Història

L'esmalt en forma de barniz vidriado per a embellir i protegir les obres de ceràmica va ser reconegut des de temps remots en les civilisacions gregues i egipcíaca. D'elles, va deure prendre'ls la civilisació prehelénica puix s'han descobert en les ruïnes del palau de Minos en Cnossos rajoletas semblats als orientals. Dels egipcíacs ho varen deprendre sense dubte els fenicios, segons pot comprovar-se en les vasijas trobades en Cámiros (Rodas) de factura fenicia i reminiscència egipcíaca. Dels assiris varen ser continuadores els perses i d'estos ho varen rebre els bizantino, els àraps i tal volta els chinencs. No varen deixar de practicar esta indústria els grecs i romans encara que escassament, llevat senzilles decoració en algunes vasijas. Sobre l'esmalt per a la decoració d'objectes metàlics i de joyes s'ignora si va ser conegut pels pobles antics d'Orient, puix les alhajas que s'han descobert en apariència de tindre esmalt alveolados semblen més be decorades en pedres fines i en fragments de vidre engastats en els alvéolos de les peces. Els grecs i romans varen fer algun us del verdader esmalt, com apareix en l'adorn d'algunes de les seues fíbulas i joyes i aixina mateix els pobles bàrbars de la seua época, puix s'han descobert en el Caucas i en Siberia no pocs bronzes, sobretot, fíbulas, en esmalt campeados. En la Edat Mija, l'esmalt va viure una autèntica época d'esplendor. Es va amprar com a decoració de joyes, objectes llitúrgics, relicarios... en una gran riquea i inventiva sobre solucions formals. Varen destacar en Europa els esmalt de Llemoges en França i l'escola de Siges en Espanya.

Vore també

• Vidriado
• Ceràmica vidriada

Bibliografia

• Car Bellido, Antonio (2008). Diccionari de térmens ceràmics i d'alfarería, Càdis: Agrija Edicions.
• Fatás Cap, Guillermo; Borrás, Gonzalo (1993). Diccionari de Térmens d'Art, Madrit: Anaya. ISBN 84-7838-388-3.
• Maltese, Corrado (2001). Les tècniques artístiques, Madrit: Càtedra.