Fíbula
Introducció[editar | editar còdic]
La fíbula, també coneguda com a peroné, és un os llarc i prim que forma part de l'esquelet de la cama humana. Es troba situat en la part lateral de la tíbia, l'atre os principal de la cama, i s'estén des de la part superior del genoll fins al turmell.
Etimologia[editar | editar còdic]
La paraula peroné es remonta a l'any 1670, per a descriure un tancament o fermall i es va utilisar per a l'os més chicotet en la cama (1706). Es deriva del grec περόνη (perónē)- L'os es diu aixina perque sembla a un fermall, com un imperdible modern.
Ossificació[editar | editar còdic]
El peroné s'ossifica a partir de tres centres, un en la part central, i atres dos en cada extrem. L'ossificació s'inicia en el cos en l'octava semana de vida fetal, i s'estén cap a les extremitats. En nàixer els extrems són cartilaginosos. L'ossificació s'inicia en l'extrem inferior en el segon any, i en la part superior sobre el quart any de vida. L'epífisis inferior és la primera en osificar-se, s'unix en el cos sobre l'any vint; l'epífisis superior s'unix sobre el vigèsim quint any.
Vascularisació[editar | editar còdic]
El suministrament de sanc és important en la planificació de transferència de teixit lliure perque el peroné és comunament utilisat per a reconstruir la mandíbula. L'eix se suministra en el seu terç mig per una artèria nutricia gran de l'artèria peronea. També es perfundix del seu periosti que rep moltes branques menudes de l'artèria peronea. El cap proximal i l'epífisis són alimentats per una branca de l'artèria tibial anterior. En la recolecció de mèdula òssea del fèmur sempre es pren del terç mig i els extrems penetrant (proximal 4 cm i distal 6 cm).
Anatomia[editar | editar còdic]
El peroné presenta dos extremitats:
- Extremitat proximal: Esta part s'articula en la tíbia a través de la articulació tibiofibular proximal. Ací es troba el cap del peroné, que és una protuberància que servix com a punt d'ancorage per a diversos músculs.
- Extremitat distal: Esta part s'articula en l'os del turmell, formant la articulació tibiofibular distal. L'extremitat distal del peroné es coneix com a maléol lateral, que és visible a l'exterior del turmell.
Funció[editar | editar còdic]
El peroné té diverses funcions importants:
Estabilitat[editar | editar còdic]
Proporciona estabilitat a la cama i al turmell, ajudant a soportar el pes del cos durant les activitats de caminar, córrer i saltar.
Ancorage muscular[editar | editar còdic]
Servix com a punt d'ancorage per a diversos músculs de la cama, incloent els músculs peroneus, que són importants per a la movilitat del peu.
Soport estructural[editar | editar còdic]
Encara que no soporta tant de pes com la tíbia, el peroné contribuïx a la formació de l'articulació del turmell i ajuda a mantindre la integritat estructural de la cama.
Patologies[editar | editar còdic]
Algunes condicions que poden afectar el peroné inclouen:
- Fractures: Les fractures del peroné poden ocórrer a causa de traumatismes directes o torsions del peu. Estes lesions poden afectar la movilitat i requerir tractament mèdic.
- Síndrome de compartiment: En casos rars, una lesió en el peroné pot provocar un aument de la pressió dins dels compartiments musculars de la cama, causant dolor i llimitació del moviment.
Conclusió[editar | editar còdic]
El peroné és un os essencial per a la funció i estabilitat de la cama. La seua anatomia i les seues conexions en atres estructures òssees el fan un component clau en la movilitat humana. La comprensió de la seua funció i les possibles patologies associades és important per a la salut i el benestar del sistema musculoesquelètic.
Referències[editar | editar còdic]
- Agreda, Victor Smith (10 de octubre de 2005). Anatomia Topografica Y Actuacion de Urgencia. Editorial Paidotribo. ISBN 978-84-8019-839-4
- Dan McCormack (2015). «Etymology dictionary»
- Drake, Richard L. (2020). Anatomía para estudiantes. Barcelona, España: ELSEVIER. ISBN 978-0-323-39304-1
- Ferrés, Elvira; Agreda; Smith, Víctor; Montesinos, Manuel (1991). Manual de embriología y anatomía general. Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-1006-9
- Richard L. Drake (2006). Gray´s Anatomy para Estudiantes. Elsevier. ISBN 9788481748321
- Romer, Alfred Sherwood; Parsons, Thomas S. (1977). The Vertebrate Body (En anglés). Philadelphia, PA: Holt-Saunders International. p. 205. ISBN 0-03-910284-X
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Federative Committee on Anatomical Terminology. Terminologia Anatomica. Thieme, 1998
- Netter, Frank (2015). Atlas de anatomía humana. Elsevier Masson. ISBN 978-8445826072
- Rodriguez Limón, Raúl. Anatomía elemental
- Tortora-Derrickson. Principios de Anatomía y Fisiología
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Fíbula.