Cristal de roca
El nom de cristal de roca s'ampra per a designar al cuarzo incoloro i transparent.
En la Grècia clàssica s'utilisava el nom de κρύσταλλος (krystallos), equivalent a gèl i alguns filòsofs (com Teofrasto) varen argumentar que era gèl supercongelado que no es derretía mai.[1] Andrés Estany en els seus comentaris a la traducció de l'obra de matèria mèdica de Dioscórides,[2] indica que esta explicació és errònea, basant-se que el cristal té sempre les mateixes formes i el gèl no, i que ademés no es pot fondre per molt que se li calfe.
La composició del cristal de roca és òxit de silici (SiO2), casi pur, encara que pot contindre traces d'atres elements, especialment alumini, que generaran centres de color si se somet a l'acció de la radiactivitat natural o artificial.[3] Els cristals d'esta varietat de cuarzo solen ser térbols i lechosos en la zona en la que s'unixen al cuarzo massiu.
Localisació i jaciments
[editar | editar còdic]El cristal de roca apareix en molts entorns geològics. Són freqüents els cristals en cavitats de filons hidrotermales de cuarzo massiu, o en clavills alpins. En les pegmatitas apareix en cavitats dels núcleus massius de cuarzo. En les cavitats miarolíticas és més rar, ya que la presència de minerals radiactius fa que s'enfosquixca, encara que siga llaugerament. També es troba en entorns sedimentarios, dins de septarias en roques calcàreas.[3]
El cristal de roca es troba en, lliteralment, decenes de mils de jaciments, i en varis d'ells s'explota comercialment per a obtindre eixemplars per als coleccionistes. Són famosos els jaciments de la zona del monte Anada, en el comtat de Montgomery, Arkansas (Estats Units), en els que existixen explotacions comercials i unes atres d'accés públic per mig de pagament d'entrada.[4] També es troba cristal de roca en els Alps, tant en els francesos com en els suïssos i italians. En Espanya existixen molts jaciments en els que s'ha trobat cristal de roca de bona calitat. La coneguda com a Cova del Cristal, en La Cabrera, va ser explotada per a extraure este material i utilisar-ho per a fabricar objectes de decoració ya en el XVIII.[5] En els rius Manzanares i Jarama i en els depòsits de grava pròxims es trobaven vores rodades de cristal de roca, coneguts com a diamants de Sant Isidro. Un d'ells va ser tallat per a Felipe II.[5]
Utilisació del cristal de roca
[editar | editar còdic]_01a.jpg){kind=link}
Encara que té pijors qualitats que el sílex per a esta aplicació, el cristal de roca s'ha utilisat des de la prehistòria per a fabricar ferramentes tallants, utilisable, com les puntes de flecha, o molt provablement destinades a l'us ceremonial com el full de punyal de cristal de roca completament transparent, de 19 centímetros de llongitut, perfectament elaborada, trobada en l'assentament calcolítico de Montelirio, en Castilleja de Guzmán (Sevilla).[6] En les civilisacions clàssiques s'ha tallat com gemas, sagells, menuts objectes d'adorn o recipients. També es va treballar en época medieval, pero és a partir de la Renaixença quan es produïxen les millors obres d'art utilisant este material. Les més valioses són gerres, fonts i demés recipients de gran tamany, resultants del laboriós buidat i tallat de grans blocs de cristal. Algunes d'elles, en delicat relleus, poden vore's en el Tesor del Delfí, en el Museu del Prat, Madrit, Espanya, i en el Museu del Louvre, París França.
El cristal de roca s'ha utilisat també per a la fabricació d'instruments òptics (ya que és transparent entre 145 ηm, en el ultravioleta, i 2700 ηm, en el infrarrojo), i també en electrònica, per les seues propietats piezoelèctriques, encara que actualment s'utilisen cristals de cuarzo artificials.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tomkeieff, S.I. (1942). “On the origin of the name 'quartz'”. Mineralogical Magazine 26 (176): 172–178. doi:. Bibcode: 1942MinM...26..172T.
- ↑ Estany, Andrés (1555). Pedacio Dioscórides Anazarbeo, Sobre la matèria medicinal, i dels verins mortíferos, Juan Lacio, Amberes, p. 502.
- ↑ 3,0 3,1 «Quartz. Mindat».
- ↑ Mike Howard i Darcy Howard (2000). Collecting Crystals: The Guide to Quartz in Arkansas, Arts & Idees. ISBN 978-0967730004.
- ↑ 5,0 5,1 Calvo Rebollar, Miguel (2016). Minerals i Mines d'Espanya. Vol. VIII. Cuarzo i atres minerals de la sílice., Escola Tècnica Superior d'Ingeniers de Mines de Madrit. Fundació Gómez Pardo., p. 164-165.
- ↑ Menga, Revista de Prehistòria d'Andalusia, (01), 253-293..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cristal de roca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.