Cristal euhédrico

Archiu:Cubicpyrite.jpg

Cristals euhédricos de pirita, mostrant la seua forma cúbica perfecta.

Els cristals euhédricos, euédricos, euhedrales, idiomorfos o automórficos són aquells que presenten una forma definida i cares fàcilment reconeixibles. Molts d'estos cristals provenen del refredat del magma.

Etimolología: El prefix eu deriva del grec i significa be, mentres que hedron significa forma.

Cristals euhédricos, anhédricos i subhédricos

Alternative text

Cristals subhédricos de pirargirita.

Lo més habitual en les masses rocoses és que no es formen cristals en cares planes i contorns esmolats, que solen ser eixemplars relativament excepcionals. Ya que en molts casos estos cristals creixen a partir del refredat del magma líquit, acaben tocant-se entre sí, dificultant la formació correcta de cares cristalines, o impedint-la per complet.

Per a que es formen cristals euhédricos, és necessari que disponguen de l'espai necessari per a permetre el seu creiximent. Per eixemple, quan es formen els copos de neu, que no es toquen entre sí, es generen maclas cristalines euhédricas de sis cares perfectes. En les roques, la presència de cristals euhédricos pot significar que es varen formar en la fase inicial de la cristalisació de magma, o que ho varen fer en una cavitat sense l'obstàcul d'atres cristals (com en el cas de les geodas).

Quan no es donen estes condicions, es produïx el cas contrari, els cristals anhédricos, anhedrales o alotriomorfos. Una roca en una textura anhédrica es compon de grans minerals els cristals dels quals no tenen les seues cares ben formades. El creiximent d'estos cristals es produïx en un entorn saturat, sense l'espai lliure necessari per a la formació de les cares del cristal.

Una textura intermija, en les cares dels cristals parcialment formades es denomina subhédrica, subhedral o subidiomorfa. En este cas, s'observen en el mineral numeroses cares planes, pero distribuïdes de forma caòtica i irregular, per l'interferència mútua sobre el seu creiximent de cristals adjacents.

Relació entre l'orientació de les facetes i l'estructura microscòpica

Archiu:Crystal facet formation.svg

Quan un cristal d'halita està creixent, els nous àtoms poden unir-se molt fàcilment a les parts irregulars de l'estructura de la superfície a escala atòmica per mig d'enllaços fixos. Per lo tant, estes parts del cristal creixen molt ràpidament (fleches de color groc). En el temps, tota la superfície es compon de successives capes d'energia superficial equivalent estables i planes. En estes cares o facetes, és més difícil que nous àtoms formen enllaços fixos en els anteriors, propiciant la formació de plans d'exfoliació.

Els cristals euhédricos presenten cares planes en ànguls esmolats. Les cares planes (també cridades facetas) estan orientades d'acort en l'estructura cristalina subjacent: són plans en un índex de Miller relativament baix. Açò ocorre perque algunes orientacions de la superfície són més estables que unes atres (en menor energia superficial). Quan un cristal creix, nous àtoms s'unixen fàcilment a les parts més irregulars i menys estables de la superfície, i menys fàcilment a les superfícies planes i estables. Per lo tant, les superfícies planes tendixen a fer-se més grans i més planes, formant les facetes exteriors planes del cristal. (Vore diagrama de la dreta).