Anar al contingut

Textura cristalográfica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En cristalografia, la textura cristalográfica és la distribució d'orientacions cristalines en un policristal. Dita distribució d'orientacions és una conseqüència de les condicions de formació del policristal. ya que en general les condicions de formació són altament direccionals, el terme "textura cristalográfica" fa referència també a l'orientació preferencial dels cristals en un material policristalino.[1] En la petrologia el terme textura referix a l'apariència física com a tamany de grans, forma, apany i configuració, tant a nivell macroscòpic com a microscòpic. Les textures poden quantificar-se de moltes maneres.[2] Una de formes més comunes de quantificar textures és analisant les distribució de tamanys de grans.

Un material que no posseïx una orientació preferencial, sino que posseïx una distribució aleatòria d'orientacions, es coneix com a material atexturado o equiaxial. El cas contrari, és aquell del monocristal, en el qual, per definició, només una orientació és possible.

Tècniques de caracterisació

[editar | editar còdic]

Existixen diversos métodos de caracterisació de la textura cristalográfica. Segons la necessitat particular, la textura cristalográfica es caracterisa per mig de difracció de rajos X, difracció de neutrons, o difracció d'electrons per retrodispersión (EBSD). El método més amprat és el de la medició de figures de pols per difracció de rajos X en un goniómetro de textures. No obstant, l'alvanç de la tècnica EBSD que permet medir automàticament una gran cantitat d'orientacions individuals, aixina com l'adaptabilitat de la tècnica de difracció de neutrons per als ensajos in-situ, han provocat l'increment en l'utilisació d'estes tècniques.

Anàlisis quantitatiu

[editar | editar còdic]

La textura cristalográfica és descrita cuantitativamente per mig de la funció de distribució d'orientacions (___MATH_0___).[3] La ___MATH_1___ és una funció tridimensional definida com la fracció de volum de material que posseïx una orientació cristalográfica ___MATH_2___:

___MATH_3___


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Randle, Valerie (24 de juliol de 2009). Introduction to Texture Analysis: Macrotexture, Microtexture, and Orientation Mapping, CRC Press. ISBN 9781420063653.
  2. Higgins, M.D. (2006) Quantitative Textural Measurements in Igneous and Metamorphic Petrology. Cambridge University Press, Cambridge, UK. ISBN 052113515X
  3. Bunge, H. J (1982). Texture analysis in materials science, Butterworths London.