Monocristal
Un monocristal és un material en el que la ret cristalina és contínua i no està interrompuda per vores de gra fins als llímits de la mostra. Com les vores poden tindre efectes importants en les propietats físiques d'un material, els monocristales tenen interés per a l'indústria i per a l'investigació acadèmica.[1]
Els efectes de l'entropía favorixen la presència d'imperfeccions en la microestructura dels sòlits, com impureas, tensions inhomogéneas o defectes cristalográficos com recalcada. No obstant, este no impedix la formació de monocristales, i es coneixen espècies minerals com el berilo que formen de forma natural monocristales en un diàmetro de l'orde d'un metro.[2] En el laboratori s'usen tècniques de creiximent llent per a evitar la nucleación i favorir el creiximent llent de monocristales de tamany adequat, per eixemple, per a la difracció de rajos X.[1]
En el costat opost d'un monocristal estan els vidres, estructures amorfas a on no hi ha correlació de llarc alcanç entre les posicions atòmiques. Entre els dos extrems estan els materials policristalinos.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Edgardo Saucedo Silva, Tesis doctoral: Creiximent i caracterisació de monocristales en volum de CdTe dopats en Bi (2007)
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 2 de setembre de 2010. Consultat el 19 de juliol de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monocristal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.