Policristalino

Un policristal o material policristalino és un agregat de menuts cristals de qualsevol substància, als quals, per la seua forma irregular, a sovint se'ls denomina cristalitas o granes cristalins. Molts materials d'orige tant natural (minerals i metals) com sintètic (metals, aleacions, ceràmica, etcétera) són policristales.

Fotografia de l'estructura policristalina (coberta remoguda) d'un acer elèctric

Propietats

Les propietats dels policristales estan condicionades per les propietats dels grans cristalins components, tals com:

• Tamany mig. Comunament varia entre 1 i 2 micrones (« micras »), de símbol μ, fins a uns quants milímetros, i en alguns casos fins a uns quants metros.

• Orientació cristalográfica dels grans. Si els grans estan orientats caóticamente i són chicotets comparats en el policristal, en este no es detecta anisotropía de les propietats físiques, la qual és pròpia de monocristals.

• Estructura del vora de gra. Aixina mateix, si en el policristalino hi ha una predominant orientació cristalográfica dels grans, el policristal es denomina texturizado. En este cas existix anisotropía de les propietats. ya que en les vores dels grans hi ha dispersió d'electrons de conductibilidad, fonones, frenaje de recalcada, etcétera, les vores influïxen essencialment en les propietats físiques –especialment en les mecàniques– dels policristales.

Els policristales es generen per cristalisació, o per transformacions polimòrfiques, o com a resultat d'aglomeració de polss cristalins. Són menys estables que els monocristales. Per lo tant, en sometre un policristal a recocido prolongat es pot produir recristalisació: creiximent preponderant d'uns quants grans a costa d'uns atres, que culmina en formació de grans blocs cristalins.