Pegmatita
La pegmatita és una roca ígnea filoniana que té un tamany de gra molt gros, superior a 20 mm, inclús en ocasions en cristals jagants, de varis metros o mils de tonellades.[1] Les roques en este tamany de gra es diu que tenen textura pegmatítica. Poden aparéixer en forma de dics o sills, pero també com a masses irregulars dins dels plutones granítics.
La majoria de les pegmatita són de composició granítica, per tant solen estar formades per cuarzo, feldespat i mica. Les pegmatita són importants ya que poden contindre minerals poc freqüents, alguns d'interés industrial o gemológico (pedres precioses), com poden ser aguamarina, turmalina, topacio, fluorita i apatito. A voltes es troben mesclats en minerals composts per estany i wolframio.
La pegmatita es forma quan el magma està cristalizando i la part decorreguda residual s'enriquix en composts o elements volàtils, més llaugers, com a aigua, bor, flúor, clor o fòsfor, que faciliten la cristalisació en disminuir la viscosidad del decorregut magmático. La diferenciació del decorregut també favorix la concentració d'elements rars dispersos en el magma.[1]
Quan estos depòsits es formen en condicions de baixa pressió, es poden trobar cavitats, denominades miarolas, que solen contindre cristals ben desenrollats. Açò succeïx degut a que en eixes cavitats, els cristals poden créixer lliurement sense colisionar en el restant de la roca. Estos cristals ben desenrollats tenen una gran importància per a l'indústria gemológica com també per a coleccionistes.[2]
Génesis de les pegmatita
Els depòsits de pegmatita són extraordinàriament importants, tant des d'un punt de vista científic com a econòmic, per la gran varietat de minerals que pot formar, el tamany dels cristals que es formen (que en ocasions poden aplegar a ser mètrics) i el grau de perfecció dels mateixos. Les pegmatita es formen en contexts de fases decorregudes, de dos modos:
- Decorregut residual magmático. La cristalisació magmática de roques ígneas deixa un decorregut residual final molt ric en quars i feldespat que posteriorment a la constitució de la roca ígnea, s'enriquix en aigua i elements volàtils com el flúor o el bor. Este decorregut enriquit té una gran movilitat i és capaç d'introduir-se en trencaments i clavills d'atres roques (normalment ígneas), a on cristaliza, donant lloc a una pegmatita. Si la roca circumdant és més freda que el líquit magmático, la cristalisació es produïx des de les vores cap al centre del dic, produint bandes de diferent composició, normalment terminant en el centre compost principalment per cuarzo.[1]
- Fusió parcial-anatexia. En este cas, la pegmatita es genera a partir d'una roca ya consolidada. Es partix d'una roca metamòrfica que és exposta a condicions d'altes pressions o temperatures, superant el seu llímit de metamorfisme, i per tant comença a produir-se la fusió de la mateixa. Quan este procés comença, els primers minerals que es fonen són el quars i els feldespat, els quals recristalizan si les condicions de pressió es reduïxen, constituint una pegmatita.
Classificació de les pegmatita
Les pegmatita no tenen una classificació pròpiament establida, sino que es recorre a l'us de criteris composicionales, estructurals o morfològics:
- Criteris composicionales. Són aquells criteris que destaquen la caracterisació mineralógica present en la pegmatita. Entre ells destaquen:[3]
- Pegmatita granítiques. La seua composició mineralógica s'assembla a la que presenta un granit (cuarzo, feldespat i mica)
- Pegmatita gabroides. La composició és la mateixa que presenta un gabro.
- Pegmatita sieníticas o alcalinas. Presenten una composició mineralógica molt semblada a la de les sienitas, principalment elements alcalinos.
- Criteris estructurals. Destaquen l'estructura interna de la pròpia roca. En este sentit es subdividen dos tipos de pegmatita:
- Pegmatita simples: Un núcleu de quars es troba rodejat per una matriu de microclina i cuarzo.
- Pegmatita compostes o zonadas. Estan formades per un núcleu cuarzoso. Este núcleu és rodejat per una capa de microclina denominada "zona intermija", la qual és rodejada a la seua volta per una capa de cuarzo, feldespat potásico i albita cridada "zona de mur". Finalment la zona de mur és rodejada per una fina capa de cuarzo, moscovita i albita, a la qual li la denomina "zona de vora".
- Criteris morfològics. En ells es destaquen l'hàbit que presenta la roca. Els hi ha de varis tipos com en dics, irregulars, en lentejón o bolsadas.
No obstant, Cerny, en 1991, va propondre una classificació per a les pegmatita més comunes, les granítiques, en funció de la temperatura i la pressió de formació de dites roques. En este sentit podem parlar de pegmatita abissals, pegmatita micàcees, pegmatita d'elements rars i pegmatita miarolíticas.
| Tipo | Pressió (kbar) | Temperatura (°C) | Metamorfisme i orige | Elements presents |
|---|---|---|---|---|
| Abissal | 4 a
9 |700 a 800 |
Per fusió parcial | O, Th, Zr, Nb, Tu, I, TR i Mo | |
| Micácea | 4 a
8 |580 a 650 |
Per fusió parcial i metamorfisme
de anfibolitas i granit autòctons |
Li, Be, I, TR, Tu, O, Th, Nb, Ta | |
| Elements rars | 2 a
4 |500 a 650 |
Per metamorfisme de granit alóctonos i anfibolitas | Li, Rb, Cs, Be, Ra, Sn, Hf, Na,
F, I, TR, Nb, Ta, Tu, O, Th, Zr | |
| Miarolíticas | 1 a
2 |Més de 400 |
Metamorfisme de granit alóctonos i
de grau baix a molt baix. |
I, TR, Tu, O, Th, Zr, I, F, Na |
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Klein, C. i Hurlbut (1997) Manual de mineralogia. Basat en l'obra de J. Dana (Quarta edició). Reverté. Pág. 631
- ↑ David London. «Miarolitic Pegmatites.» (en anglés). Archivat des de l'original, el 28 d'octubre de 2009. Consultat el 18 de març de 2024.
- ↑ «▷ Pegmatita [ PROPIEDADES Característiques i usos.]» (en es) (2020-03-22GMT-050016:53:26-05:00). Consultat el 2021-11-19.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pegmatita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.