Gabro
En el seu sentit estricte el gabro és una roca ígnea plutónica composta principalment de plagioclasa càlcica i piroxeno en proporcions de volum similars.[1][2] En un sentit més ampli gabro pot referir a les roques gabroicas del diagrama QAPF és dir aquelles en el camp anortosita-gabro-diorita que tenen més de 10% de minerals obscurs i plagioclasa càlcica (An50-An100).[2]
El gabro sensu stricto és l'equivalent plutónico del basalt, pero a diferència d'este la mineralogia del gabro és molt més variable.[3]
El gabro sensu strico i clapixc es pot trobar en variats ambientes tectónicos com en: dorsals meso-oceàniques, zones de subducción, rifts continentals i illes oceàniques.[1] El gabro és comercialisat com a material de construcció baix el nom de "granit negre".[3] El valor econòmic del gabro pròpiament tal és menor si es compara en les mineralisacions de níquel, crom i platí les quals estan casi únicament associades a gabros i a roques ultramáficas.[3] També existixen mineralisacions de vanadi associades a gabro.[1]
El gabro pren nom del poble italià de Gabbro en Toscana.[4]
Mineralogia i química
Les gabros poden classificar-se, segons continguen minerals afegitons de plagioclasa i piroxeno, en:[5]
- Gabro (sensu stricto), roca composta de plagioclasa en augita (varietat de clinopiroxeno) i a voltes en olivino
- Hiperita, roca composta de plagioclasa en augita i en hiperstena (varietat de ortopiroxeno) i a voltes en olivino
- Norita, roca composta de plagioclasa en hiperstena i a voltes en olivino
- Evjita, roca composta de plagioclasa en hornblenda
- Bojita, roca composta de plagioclasa en hornblenda i augita
- Troctolita, roca composta principalment de olivino i plagioclasa.
Adicionalment, si un gabro conté més de 5% de volum de olivino es diu gabro de olivino i si té més de 5% de cuarzo, gabro de cuarzo.[1]
El gabro també pot contindre apatita, magnetita o ilmenita com minerals accessoris.[5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 gabbro, Nationalencyklopedin. Revisat el 10 de decembre de 2011.
- ↑ 2,0 2,1 Li Maitre, Roger Walter. Igneous rocks: a classification and glossary of terms. Unió Internacional de Ciències Geològiques. Pág 24.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 gabbro, Encyclopedia Britannica Academic Edition. Revisat el 10 de decembre de 2011.
- ↑ gabbro Donen Store Danske Encyklopævaig donar. Revisat el 9 de decembre de 2011.
- ↑ 5,0 5,1 gabbro Store norske leksikon. Revisat el 9 d'octubre de 2011.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gabro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.