Subducció
En el marc de la tectónica de plaques, la subducció és el procés d'afonament d'una placa litosférica baix la vora d'una atra placa, formant-se els cridats llímits convergents entre plaques. La placa subducida, és dir, la que s'afona, sol estar formada per corfa oceànica, més prima i densa que la continental.[1] La subducción ocorre a lo llarc d'àmplies zones de subducció. Hui en dia, tals zones es concentren especialment en l'entorn del oceà Pacífic, en el cridat cinturó de fòc del Pacífic.[2] No obstant, també hi ha zones de subducción en parts del mar Mediterrànea, les Antilles, les Antilles del Sur i la costa índica d'Indonèsia.[3] En l'actualitat hi ha 28 zones de subducción actives en la Terra.[3]
La subducción està causada per dos forces tectónicas: una que prové de l'espente de les dorsals meso-oceàniques i una atra que deriva de les forces que tiren dels blocs.[4]
La subducción sol produir terremots[1] de gran magnitut, els quals s'originen en la zona de Benioff. La subducción també produïx la fusió parcial de partix del mant terrestre generant magma que en tindre menor densitat ascendix, donant lloc a intrusions plutónicas i volcans.[5]
L'àngul de subducción, és dir, l'àngul que forma el pla de la zona de Benioff en la superfície terrestre, pot variar de prop de 90° en les Marianes a tan sol 10° en Perú.[6]
La corfa oceànica que està en camí de ser subducida en la fossa de les Marianes és la corfa oceànica més antiga de la Terra, sense contar ofiolitas. El major inclinament de la subducción està associada en una major extensió del retroarco,[7] la qual cosa pot provocar la migració de corfa dels arcs volcànics i fragments de corfa continental, deixant darrere un mar marginal.
Forces que promouen la subducción
[editar | editar còdic]Cal tindre en conte varis factors a l'hora d'estudiar la dinàmica de la subducción.
Força d'espente
[editar | editar còdic]La força d'espente és la principal causant de la subducción; es produïx per l'acció dels llímits constructius interplaca (les dorsals oceàniques). La força generada per l'espente de les roques jóvens en les dorsals du a les roques més antigues (més alluntades de la dorsal) a chocar contra la corfa continental. Per la seua banda, la placa continental genera una força oposta a la placa oceànica.
Forces gravitatorias
[editar | editar còdic]Un dels principals factors que favorixen la subducción és la diferència de les forces gravitatorias, deguda a la diferent densitat de les plaques. La flotabilitat, que depén directament de la densitat, s'opon a la direcció de la força gravitatoria. Per lo tant, a major força gravitatoria menor serà la flotabilitat. En general, la corfa oceànica és més densa que la continental, per la seua composició química. La corfa oceànica està constituïda per roques bàsiques i ultrabásicas, tals com gabros, dunitas i basalt (roques riques en ferro, magnesi, cromo i diferents elements pesats). En conseqüència, és molt més pesada que la corfa continental, que està formada per roques intermiges i àcides, com a andesita, granit i riolitas (roques riques en sodi, potassi i alumini).
No totes els màrgens convergents són zones de subducción: si la densitat entre les dos plaques és molt pareguda, en lloc de subducción hi haurà obducción.
L'àngul de subducción
[editar | editar còdic]L'àngul de subducción depén molt de les característiques de la corfa que subduce i genera diferents característiques en superfície. Es podria dir que un àngul normal de subducción és de 30 graus (molt semblat al de la subducción tipo Chile). Les variants d'este àngul poden classificar-se com:
Ànguls alts de subducción
[editar | editar còdic]Els ànguls alts de subducción poden aplegar fins als 90 graus, en algunes parts del món. Estos ànguls solen generar condicions superficials molt específiques. El millor eixemple és el choc entre la placa del Pacífic i la placa de Filipines. Ací, la velocitat de descens és major a la velocitat horisontal generada per l'espente. Açò causa que la placa del Pacífic retrocedixca, produint un esforç en direcció oposta a la direcció de l'espente de la dorsal. Açò genera una conca despuix de-arc: un ambient distensivo que és la que causa la subducción entre la placa de Filipines i la placa euroasiàtica. El llímit actiu en esta zona d'alt àngul de subducción adquirix una forma convexa; açò significa que podem definir la forma del llímit per a predir l'àngul de subducción (com ocorre, per eixemple, en la subducción entre la placa escocesa i la suramericana). En estes zones és possible diferenciar arcs remanentes.
Ànguls baixos de subducción
[editar | editar còdic]Els ànguls baixos de subducción estan causats per protuberàncies de la placa que subduce. Per eixemple, les protuberàncies existents entre la placa de Naixca i la placa suramericana. Les crestes oceàniques de la primera, formades per antics punts calents ara inactius, són subducidas i generen la disminució de l'àngul de subducción en certa part del llímit actiu. Els baixos ànguls de subducción originen el engrosamiento de l'arc magmático, tal com ocorre en els Vages Centrals, aplegant a generar altiplanos, com l'altiplano andino.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Plate tectonics, Encyclopedia of Earth. Revisat el 27 de decembre de 2011.
- ↑ (2016).Bolletí de la Societat Geològica Mexicana.68(2)
- 199-214.
- ↑ 3,0 3,1 Schellart, W.P., 2023. Subduction zones: A short review. En J.C. Duarte (Editor), Dynamics of plate tectonics and mantle convection. Elsevier, Amsterdam, pp. 321-355, 10.1016/B978-0- 323-85733-8.00009-3.
- ↑ Artemieva, Irina M. (2011) The Lithosphere: An interdisciplinary approach. Oxford University Press, p. 667. ISBN 978-0-521-84396-6
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Kearey, Philip; Vaig vindre, Federick J. (2009). Global Tectonics (en anglés), pp. 262.
- ↑ Lallemand, Serge; Heuret, Arnauld i Boutelier, David (8 de setembre de 2005) «On the relationships between slab dip, back-arc stress, upper plate absolute motion, and crustal nature in subduction zones». Geochemistry, Geophysics, Geosystems, 6 (9) doi:10.1029/2005GC000917
- Este artícul conté una traducció derivada de «Subducción» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.