Mar marginal
El terme mar marginal té generalment dos significats diferents:
- com a terme geopolític, una mar marginal o mar adjacent és equivalent al de mar territorial,[1] sent la determinació de quina territori queda baix jurisdicció de cada estat important per a determinar qué recursos marítims pot explotar.[2]
- en oceanografia, indica un mar localisat en els màrgens dels continents que està parcialment tancat per grans penínsules o cadenes d'illes, o també que està molt obert en superfície a un oceà o mar oberta, pero llimitat per cordilleres i fosses submarines;[3] També s'usen com a sinònims les expressions mar de vora, mar adjacent o mar epicontinental —i inclús, encara que en general com una classe particular, mar interior (aquell conectat en una atra mar per un estret molt reduït)—, encara que tots elles tenen diferents consideracions que reflectixen condicions de la corfa oceànica en eixa zona.
Mars marginals del món
Les distintes fonts diferixen sobre que mars es consideren mars marginals, aixina com que parts de l'oceà es consideren una part marginal del mateix, sense que hi haja cap autoritat final sobre esta qüestió.
Mars marginals de l'oceà Àrtic
Generalment, es consideren mars marginals del oceà Àrtic —encara que a voltes es considera el propi Àrtic com una mar marginal del oceà Atlàntic[2][4]— les següents mars:
- mar de Barents;
- mar de Beaufort;
- mar de Chukotka, separat per l'illa de Wrangel;
- mar de Kara;[5]
- mar de Láptev, separat per la Terra del Nort i les illes de Nova Siberia;[6]
Mars marginals de l'oceà Atlàntic
Es consideren mars marginals del oceà Atlàntic les següents mars:
- en la costa americana:
- mar Argentina
- Riu de la Plata, per alguns geógrafos considerat un golf o mar marginal.[7]
- mar Carib, a voltes es considera com una mar marginal,[2] i a voltes com un mar mediterrànea.[3]
- golf de Mèxic
- baïa de Hudson[3]
- mar del Scotia, separat per les illes Malvines i les illes Georgias del Sur i Sandwich del Sur (a voltes es considera una mar marginal del oceà Antàrtic);
- en la costa europea:
- canal de la Mancha
- mar Cantàbrica
- mar Cèltica
- mar d'Irlanda (separat per l'illa d'Irlanda)[2]
- mar del Nort (separat per les illa de Gran Bretanya)[2]
- mar Bàltica[2]
- mar de Noruega (separat per Islàndia, les illes Feroe i les illes Shetland)
- mar de Groenlàndia[2]
Mars marginals de la mar Mediterràneu
Encara que es considera la pròpia mar Mediterrànea com una mar marginal de l'Atlàntic, a la seua volta es consideren com a mars marginals seues:
- mar Adriático
- mar Egeo
- mar de Alborán
- mar Balear
- mar de Creta
- mar Jónico
- mar de Ligúria
- mar de Mirtos, en les illes Cíclades
- mar de Tracia
- mar Tirreno
- mar Negra,[2] que a la seua volta té com a mar marginal al mar de Azov
Mars marginals de l'oceà Índic
Es consideren mars marginals del oceà Índic les següents mars:
- mar de Andamán, separat per les illes Andamán i les illes Nicobar;[8]
- mar d'Aràbia;
- baïa de Bengala;
- mar de Java, separat per les illes majors de la Sonda;
- golf Pèrsic;[2]
- mar Roja;[2]
- Mar de Zanj, una entitat històrica de la costa surest africana, que incloïa les illes Mascareñas;
Mars marginals de l'oceà Pacífic
Es consideren mars marginals del oceà Pacífic les següents mars:
- mar de Bering, separat per les illes Aleutianas;
- mar de Célebes;[2]
- mar de Coral, separat per les illes Salomón i Vanuatu;[2]
- mar de la China Oriental, separat per les illes Ryukyu;
- mar de la China Meridional, separat per les illes Filipines;[2]
- mar de Filipines, separat per les illes Ogasawara, les illes Marianes i Palaos;
- mar de Japó, separat pel archipèlec japonés;[2]
- mar de Ojotsk, separat per les illes Kuriles i la península de Kamchatka;
- mar de Grau;
- mar Groga, separat per la península de Corea;[3]
- Mar de Chiloé, separat pel archipèlec de Chiloé;
- mar de Sulu;[2]
- mar de Tasmania, entre Austràlia i Nova Zelanda;
Referències
- ↑ George M. Cole (21 de març de 1997). Water boundaries (en anglés), John Wiley and Sons, pp. 137–139. ISBN 9780471179290. Consultat el 9 de decembre de 2010.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 James C. F. Wang (1992). Handbook on ocean politics & law (en anglés), Greenwood Publishing Group, pp. 14–. ISBN 9780313264344. Consultat el 9 de decembre de 2010.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 American Congress on Surveying and Mapping (1994). Glossary of the mapping sciences (en anglés), ASCE Publications, p. 469. ISBN 9780784400500. Consultat el 9 de decembre de 2010.
- ↑ Longhurt, Alan R. (2007). Ecological Geography of the Siga (en anglés), Academic Press, p. 104. ISBN 9780124555211. Consultat el 13 de decembre de 2010.
- ↑ Kara Siga, Encyclopædia Britannica
- ↑ Laptev Siga, Encyclopædia Britannica
- ↑ Encyclopaedia Britannica. «Ric de l'Argent» (en en).
- ↑ Andaman Siga, Encyclopædia Britannica
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mar marginal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.