Mar Groga
La mar Groga (en chino, 黄海; pinyin, huáng hǎi; en coreà: 황해 [Hwang Hae]) és la partix nort del mar de la China Oriental. És una àmplia mar, ocupant un àrea de prop de 417 000 km², encara que és poc profunt, en una profunditat màxima de 105 metros.
Està situat entre la China continental i la península de Corea. El seu nom prové de les partícules d'arena que li donen eixe color a l'aigua, originalment del riu Groc, Huang he. Es coneix també localment, en Corea del Sur, en el nom de mar de l'Oest.
L'immensa baïa que forma el fondo de la mar Groga rep el nom de mar de Bohai (conegut anteriorment com a baïa de Zhili). En ella desemboca el riu Groc, despuix de creuar la província de Shandong i la seua capital, Jinan, aixina com el riu Hai que creua Pequín i Tianjin.
La baïa de Corea, entre la província chinenca de Liaoning i el noroest de Corea del Nort, forma partix també de la mar Groga. La mar de Bohai i la península de Corea estan separades per la península de Liaodong, en la ciutat de Dalian situada en el seu extrem sur.
Delimitació de la IHO
[editar | editar còdic]La màxima autoritat internacional en matèria de delimitació de mars a efectes de navegació marítima, la Organisació Hidrogràfica Internacional («International Hydrographic Organization, IHO), considera la mar Groga com un mar. En la seua publicació de referència mundial, «Limits of oceans and sigues» (Llímits d'oceans i mars, 3.ª edició de 1953), li assigna el número d'identificació 51 i ho definix de la següent forma:
Flora i fauna
[editar | editar còdic]La mar és rica en algues (predominantment kelp, Laminaria japonica), cefalòpodes, crustacis, mariscs, pechines i, sobretot, en Cyanobacteria verdeazuladas que florixen en estiu i contribuïxen al color de l'aigua. Per eixemple, la producció d'algues en la zona va aplegar a ser d'1,5 millons de tonellades en 1979 només en China. L'abundància de totes estes espècies vegetals i animals aumenta cap al sur i indica una elevada productivitat de la mar, #lo que explica la diversitat d'espècies de peixos i l'elevat rendiment peixquer de l'mar.[1] Recentment s'han descobert en la Mar Groga vàries espècies de gobios noves per a la ciència.[2]
La part meridional de la Mar Groga, que inclou tota la costa occidental de Corea, conté un cinturó de 10 km d'ample de marismas intermareales, que té una superfície total de 2.850 km² (1.100 El meu²) i es manté a 4-10 m (13-33 peus). Els estudis demostren que la zona és el lloc més important per a les aus migratòries en la seua migració cap al nort en tota la ruta migratòria entre Àsia Oriental i Australasia, en més de 35 espècies en cantitats significatives a nivell internacional. Dos millons d'aus, com a mínim, passen per allí, i aproximadament la mitat d'eixe número ho utilisa en la migració cap al sur.[3][4] Unes 300.000 aus migratòries transitaven anualment només per la zona de la planura mareal de Saemangeum. No obstant, este estuari va ser embassat per Corea del Sur entre 1991 i 2006, #lo que va provocar la dessecació del terreny.[5] La recuperació de terres també es va dur el 65% de la zona intermareal en China entre els anys 1950 i 2002,[6] i en 2005 hi havia plans per a recuperar un atre 45%.[7]
Les poblacions de megafauna oceànica, com els mamífers marins, les tortugues de mar i els peixos de major tamany, han disminuït en els temps moderns, no només per la contaminació sino també per la caça. La caça industrial japonesa de ballenes[8] i les operacions massives illegals de l'Unió Soviètica en el respal de Japó[9] han segut els principals impulsors de la disminució de la població. Les espècies que residixen en la zona en l'actualitat inclouen foques tacades i cetáceos com rorcuales aliblancos, orcas,[10] falses orcas i marsopas sense aleta (Neophocaena sunameri), pero no obstant tots els restants d'espècies enumerats podrien estar en números molt menuts. Històricament, les ballenes de gran tamany eren molt abundants tant en l'estiu com en l'hivern en les mars Groc i de Bohai. Per eixemple, històricament estava present una població única de rorcuales comunes i ballenes grises residents,[11] o possiblement albergava algunes ballenes franques del Pacífic Nort[12][13] i ballenes jorobadas (en 2015 es va observar en el comtat de Changhai tres ballenes, incloent una parella de Phocoena[14][15]) durant tot l'any, ademés d'individus migratoris, i moltes atres espècies migratòries com els zifios de Baird.[16] Inclús les ballenes blaves, els lleons marins japonesos, els dugongos (solament en les regions del sur),[17] i les tortugues llaüt solien reproduir-se o migrar a les mars Groc i de Bohai.[18]
Les foques tacades són l'única espècie de foca resident en la Mar Groga. En Baengnyeongdo hi ha un santuari per a estes foques, que també és conegut per les seues marsopas sense aletes.[19] També se sap que els taburons blancs cacen foques en la zona.[20]
Economia
[editar | editar còdic]Les costes de la Mar Groga estan molt densament poblades, en uns 250 habitants per quilómetro quadrat.[21] Les aigües de la mar han segut utilisades per a la peixca pels barcos chinencs, coreans i japonesos durant sigles. Les capes inferiors són especialment riques en peixos. S'exploten comercialment unes 200 espècies de peixos, sobretot besucs, corvinas, peixos fardacho, llagostins, peix serra, jureles, calamars, anguiles, peixos llima, arencs del Pacífic, bíssols, platijas[22] i meduses.[23] L'intensitat de la peixca ha anat aumentant gradualment en el cas de China i Coreja i disminuint en el de Japó. Per eixemple, els volums de producció de China varen passar de 619.000 tonellades en 1985 a 1.984.400 tonellades en 1996.[24] No obstant, totes les espècies estan sobreexplotadas i, encara que les captures totals aumenten, la població de peixos disminuïx contínuament per a la majoria de les espècies.[25][26]
La navegació és una atra activitat tradicional en la Mar Groga. Els principals ports chinencs són Dalian, Tianjin, Qingdao i Qinhuangdao. Els principals ports surcoreans en la Mar Groga són Incheon, Gunsan i Mokpo, i el de Corea del Nort és Nampho, el port d'eixida de Pionyang. El ferry del tren de Bohai oferix una drecera entre la península de Liaodong i Shandong.[25] El 24 de novembre de 1999 es va produir un greu accident naval en Yantai, Shandong (China), quan el ferry chinenc Dashun, de 9.000 tonellades, es va incendiar i va bolcar en mig de la mar embravecido. Varen morir unes 300 persones, #lo que ho va convertir en el pijor incident marítim de China.[27]
Exploració petrolífera
[editar | editar còdic]L'exploració petrolífera ha tingut èxit en les parts chinenca i nortcoreana de la mar, en unes reserves provades i estimades d'uns 9.000 i 20.000 millons de tonellades, respectivament.[28]
En 2007, la China National Petroleum Corporation (CNPC), va descobrir un important jaciment petrolífer, de casi mil millons de tonellades, en la costa i la plataforma continental de la mar Groga. La superfície total del jaciment, situat en la província d'Hebei, s'estén a 1570 km², de les quals dos terceres parts es troben en la plataforma marina. El nou jaciment seria una font important del petròleu cru per a China, país que procura reduir el grau de la seua dependència sobre l'importació d'hidrocarburs.
No obstant, l'estudi i l'exploració de la mar es veuen alguna cosa obstaculisats per l'insuficient intercanvi d'informació entre els països implicats. China va iniciar colaboracions en empreses petroleres estrangeres en 1979, pero esta iniciativa va decaure posteriorment.[25]
El 16 de juliol de 2010 es va produir una important abocada de petròleu quan un oleoducte va explotar en el port nort-oriental de Dalian, provocant un incendi a gran escala i escampant unes 1.500 tonellades de petròleu per una zona marítima de 430 km² (170 milles quadrades). El port va ser tancat i la peixca suspesa fins a finals d'agost. Es varen movilisar 800 barcos de peixca i 40 bucs especialisats per a paliar els danys migambientals.[29]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Chikuni, pp. 8, 16, 19
- ↑ eixa. «Earth from Space: The Yellow Siga of China».
- ↑ Barter, M.A. (2002). Shorebirds of the Yellow Siga – importance, threats and conservation status. Wetlands International Global Series Vol. 9. International Wader Studies Vol. 12. Canberra ISBN 90-5882-009-2
- ↑ Barter, M.A. (2005). Yellow Siga – driven priorities for Australian shorebird researchers. pp. 158–160 in: "Status and Conservation of Shorebirds in the East Asian – Australasian Flyway". Proceedings of the Australasian Shorebird Conference, 13–15 December 2003, Canberra, Austràlia. International Wader Studies 17. Sydney.
- ↑ Saemangeum and the Saemangeum Shorebird Monitoring Program (SSMP) 2006–2008, Birds Korea
- ↑ “Tracking the rapid loss of tidal wetlands in the Yellow Siga” (2014). Frontiers in Ecology and the Environment 12 (5): 267–72. doi:.
- ↑ David Lindenmayer, Mark Burgman, Mark A. Burgman (2005) Practical conservation biology, ISBN 0-643-09089-4 p. 172
- ↑ Weller, D. (2002). “The western gray whale: a review of past exploitation, current status and potential threats”. J. Cetacean Res. Manage 4 (1): 7–12.
- ↑ “The Truth About Soviet Whaling: A Memoir” (2008). Digitalcommonsuniversity of Nebraska - Lincoln.
- ↑ «Distribution of Whales and Dolphins in Korean Waters Based on a Sighting Survey from 2000 to 2010».
- ↑ «A Gray Area: On the Matter of Gray Whales in the Western North Pacific (PDF Download Available)».
- ↑ «我国沿海鲸类（一）——须鲸篇（下）_科学公园_传送门». Archivat des d'el original, el 7 de juliol de 2017. Consultat el 28 de setembre de 2022.
- ↑ Monsarrat Sophie (2016). “A spatially explicit estimate of the prewhaling abundance of the endangered North Atlantic right whale”. Conservation Biology 30 (4): 783–791. doi:. PMID 26632250.
- ↑ «长海又现鲸鱼 这回是好几条».
- ↑ «大连长海又见鲸鱼一家亲！三条！四条». Archivat des d'el original, el 2 de juny de 2016. Consultat el 28 de setembre de 2022.
- ↑ Huogen W. (1998). “A Baird's Beaked Whale From the East China Siga”. Fisheries Science, 1998-05.
- ↑ «[http://wwf.panda.org/about_our_earth/ecoregions/yellow_sea.cfm Yellow Siga | WWF]».
- ↑ Mr.Z. Charlie. 2008. 我国的渤海里有没有鲸鱼 on Sogou - Wenwen. Retrieved on 3 January. 2015
- ↑ «백령도 어부들의 친구 쇠돌고래».
- ↑ «백상아리, 백령도서 물범 공격장면 국내 첫 포착 - 민중의소리».
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadapop - ↑ Chikuni, p. 25
- ↑ AFP, Agence France-Presse. «Chinenca's jellyfish-hauling mules a dying breed».
- ↑ Fishing Industry [1] archivat en Wayback Machine., noaa.gov
- ↑ 25,0 25,1 25,2 Yellow Siga, Encyclopædia Britannica on-line
- ↑ Chikuni, pp. 37, 47, 55
- ↑ Ferry sinks in Yellow Siga, killing hundreds, 24 November 1999
- ↑ China found new large oil field in the Yellow Siga, News.ru, 3 May 2007. (rus)
- ↑ Chinenca's worst-ever oil spill threatens wildlife as volunteers assist in clean-up, Guardian, 21 July 2010
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Chikuni, S. (1985). The Fish Resources of the Northwest Pacific, Food and Agriculture Organization, ISBN 92-5-102298-4 (anglés)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mar Groga.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Mar Amarillo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.