Eubalaena japonica

Archiu:Eubalaena japonica drawing.jpg

ballena franca del Pacífic nort (Eubalaena japonica)

La ballena franca del Pacífic nort (Eubalaena japonica) és una espècie de cetáceo del parvorden Mysticeti, pertanyents al gènero Eubalaena. Viu en aigües del oceà Pacífic Nort.

Descripció

La Ballena Franca del Pacífic Nort es distinguix fàcilment d'atres cetáceos del pacífic nort pel seu gran tamany, pot aplegar a 18 m de llongitut, substancialment major que el de la ballena grisa o la ballena jorobada. És l'única espècie de ballena en el Pacífic Nort que carixen d'una aleta dorsal.

Hàbitat

L'espècie es dividix en dos subpoblaciones. Una es troba compresa entre el mar de Ojotsk, les illes Kuriles i la costa de península de Kamchatka. L'atra se situaria en el mar de Bering i el golf d'Alaska.

Població

Està en perill d'extinció ya que el seu número ronda entre els 100 i 300 individus. La subpoblación de la Mar de Bering estava pràcticament extinta, tan solament es veen individus solitaris. En 1996 es varen vore per primera volta 4 individus junts. Des de llavors el número d'eixemplars identificats va variar entre 3 i 13. Anys més vesprada per mig d'anàlisis genètics es va comprovar l'aument d'individus que va passar d'un màxim de 13 reconegudes per imàgens a finals del 2002 (de 10 mostres arreplegades 9 eren machos), a 17 (10 machos i 7 femelles, anteriorment solament s'havia localisat una femella) identificats per mig de genètica i fotos, per a passar finalment en l'últim estudi a 25 animals individualisats. En 2002 es va trobar en la zona una ballena en la seua ballenato, sent l'única femella reproductora constatada en anys. Tot això poguera indicar un llauger aument poblacional en esta zona.

Cites alluntades de les seues zones habituals

Els últims registres confirmats més meridionals d'esta espècie varen ser en 1951 quan un eixemplar de l'espècie va ser capturat en la costa de Columbia Britànica baix un permís de caça científica. En 1965 es va vore una l'altura de punta Abreojos, al sur del paralel 27 i una atra en les illes de Sant Clemente, en Califòrnia, en 1992. Encara que també es tenen cites en 1995 en Les Vetes; una atra en el sur de Península de Baixa Califòrnia, Mèxic, en 1996; i una última en la illa Kodiak, en Alaska, en 1998.^{cita requerida}

Un barco dels guardacostas canadencs va avistar un eixemplar en les Illes de la Reina Carlota en juny de 2013 en les costes occidentals de Canadà. Esta espècie només s'ha citat en aigües canadenques sis voltes durant el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, l'última en els anys 1950.

Caça

En el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

es varen cobrar uns 15.000 eixemplars i es varen perdre uns 4.000 per lo que el tamany de la població capturada va poder sobrepassar els 19.000 eixemplars. A estes sifres caldria sumar les caçades per les comunitats indígenes encara que no varen deure supondre una gran merma per a la població.

Despuix de les grans campanyes de caça que varen escomençar en 1835, a on es caçaven de forma intensiva ballenes de totes les espècies, les poblacions de ballena franca del pacífic nort estaven a la vora de l'extinció ya que s'havien aplegat a matar uns 19.000 eixemplars. Despuix d'estes campanyes, la Comissió Ballenera Internacional va decidir prohibir la seua peixca comercial. No en fins ecològics sino en vistes a que es recuperaren les poblacions per a poder tornar a caçar-les. Despuix d'eixa prohibició Japó i la Unió Soviètica varen caçar 23 ballenes entre 1955 i 1968 «en fins científics». Despuix de la prohibició de la caça comercial d'esta espècie, la població mostrava signes d'una recuperació llenta. No obstant, la població remanente pràcticament va ser exterminada per balleneros soviètics que varen capturar 372 ballenes entre 1963 i 1967 (aparte de les capturades en fins científics); la majoria d'elles en el surest del mar de Behring i en un àrea al sur de la illa Kodiak. En total es coneixen 742 captures en l'últim sigle per a «fins científics» o comercials (331 en la zona occidental del Pacífic Nort, 411 en la regió oriental del Pacífic nort).

Viabilitat de les poblacions

Tota l'espècie està en perill d'extinció. Qualsevol recuperació de la població occidental del Pacífic Nort va ser compromesa per l'Unió Soviètica despuix de les captures en la regió d'Ojotsk, encara que recents observacions indiquen que esta població és encara lo suficientment gran com per a sostindre la reproducció. Pel contrari, les captures de l'Unió Soviètica en la població del Pacífic Nororiental han reduït dràsticament les seues perspectives de recuperació.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Eubalaena japonica.
• Wikispecies té un artícul sobre Eubalaena japonica.
• [2]
• [3]
• [4]
• [5]