Península de Corea

Península de Corea

La península de Corea (Plantilla:Coreà; Plantilla:Coreà) és una península ubicada en Àsia Oriental, entre el mar Groga i el mar del Japó, llimitant al nort en la República Popular China i Rússia i al sur en el estret de Corea, que la separa de Japó. Políticament es dividix en dos estats: Corea del Nort i Corea del Sur. Entre abdós països sumen una superfície de 220 750 km² (similar a la de l'illa de Gran Bretanya) i una població aproximada de 77 000 000 d'habitants, en una densitat demogràfica de 349,06 hab/km².

Durant la primera mitat del primer mileni, Corea va estar dividida en tres estats, Goguryeo, Baekje i Cadira, coneguts en conjunt com els Tres Regnes de Corea. En la segona mitat del primer mileni, Cadira va derrotar i va conquistar Baekje i Goguryeo, donant lloc al periodo de Cadira unificada. Mentrestant, Balhae es va formar en el nort, substituint a l'antiga Goguryeo. Cadira Unificada va acabar per desmoronarse en tres estats separats per la guerra civil, donant pas als Últims Tres Regnes. Cap a finals del primer mileni, Goguryeo va resucitar com Goryeo, que va derrotar als atres dos estats i va unificar la península coreana com un sol estat sobirà. Per la mateixa época, Balhae es va derrocar i el seu últim príncip hereu va fugir al sur, a Goryeo. Goryeo (també escrit com Koryŏ), el nom del qual es va convertir en el modern exónimo "Coreja", fon un estat molt cult que va crear el primer tipo mòvil de metal del món en 1234. No obstant, les múltiples incursions del Imperi Mongol durant el XIII varen debilitar enormement a la nació, que finalment va acceptar convertir-se en estat vassall baix el domini de Yuan despuix de décades de lluita. Despuix de la resistència militar del rei Gongmin, que va posar fi a l'influència política mongola en Goryeo, es varen produir greus lluites polítiques, i Goryeo va acabar caent davant un colp dirigit pel general Yi Seong-gye, que va establir Joseon el 17 de juliol de 1392. Els primers 200 anys de l'era Joseon varen estar marcats per una pau relativa, i durant este temps el alfabet coreà va ser creat per Sejong el Gran i el confucianisme es va fer cada volta més influent en el regne.

Els dos sigles de pau de Joseon es varen vore interromputs per invasions estrangeres i lluites internes entre 1592 i 1637. Les més notables d'estes invasions varen ser les invasions japoneses de Corea, que va marcar el final del primer periodo de la dinastia Joseon. Vàries décades despuix, Joseon va ser invadit pels jurchens i els manchúes en 1627 i 1636 respectivament, #lo que va conduir a una política aislacionista cada volta més dura, per la que el país va passar a ser conegut com el "regne ermitaño" en la lliteratura occidental. Despuix del fi d'estes invasions des de Manchuria, Joseon va experimentar un periodo de casi 200 anys de pau i prosperitat, junt en un desenroll cultural i tecnològic. El poder que el regne va recuperar durant el seu aïllament va ser minvant a mida que el XVIII aplegava al seu fi. Enfrontat a lluites internes, lluites de poder, pressions internacionals i rebelions internes, el regne va decaure ràpidament a finals de el XIX.

Durant els últims anys de la dinastia, la política aislacionista de Corea li va valdre el renom occidental de "regne ermitaño". A mitan de el XIX, en el país sense voluntat de modernisar-se, i baixe l'invasió de les potències europees, la Corea de Joseon es va vore obligada a firmar tractats desiguals en potències estrangeres. Despuix del assessinat de l'Emperatriu Myeongseong en 1895, la Revolució Llauradora Donghak i la Reforma Gabo de 1894 a 1896, va sorgir el Imperi coreà (1897-1910), que va anunciar un breu pero ràpit periodo de reforma social i modernisació. No obstant, en 1905 l'Imperi coreà va firmar un tractat de protectorat, i en 1910 Japó anexionó l'Imperi coreà. Corea va passar a ser colónia japonesa de 1910 a 1945.

Japó va abandonar el control sobre Corea despuix de la rendició formal davant els Aliats el 2 de setembre de 1945, despuix de la Segona Guerra Mundial. La Unió Soviètica i els Estats Units havien acordat dividir Corea a lo llarc del paralel 38, en els soviètics ocupant el nort i els nortamericans ocupant el sur. Estes circumstàncies es varen convertir en la base de la divisió de Corea per part de les dos superpotencia en dos ideologies diferents, agravada per la seua incapacitat per a posar-se d'acort sobre els térmens de l'independència coreana. El govern comuniste del nort va rebre el respal de l'Unió Soviètica en oposició al govern prooccidental del sur, #lo que va conduir a la divisió de Corea en dos estats sobirans en 1948: Corea del Nort i Corea del Sur. Les tensions entre abdós varen provocar que Corea del Nort invadira Corea del Sur i esclatara la guerra de Corea en 1950. En la participació de tropes estrangeres, la guerra va terminar en taules en 1953, pero sense un tractat de pau formalisat. Esta situació contribuïx a les fortes tensions que seguixen dividint la península, i abdós estats seguixen reclamant ser l'únic govern llegítim de Corea. Un gran alvanç en el procés de pau es va produir el 27 d'abril de 2018, quan Corea del Nort i Corea del Sur varen firmar la Declaració de Panmunjom, comprometent-se a treballar per a posar fi al conflicte coreà i reafirmant l'objectiu de reunificar abdós països.

Etimologia

"Korea" és la grafia moderna de "Coreja", un nom atestat en anglés ya en 1614. Corea va ser transliterada com Cauli en Els viages de Marque Pol, del Chinenc 高麗 (MC: Kawlej, mod. Gāolì). Est era el Hanja per al regne coreà de Goryeo (Plantilla:Korean), que governava la major part de la península coreana durant l'época de Marque Pol. L'introducció de Corea en Occident va ser el resultat del comerç i el contacte en mercaders de terres àraps, en alguns registres que es remonten fins a el IX. El nom de Goryeo va ser una continuació de Goguryeo (Koguryŏ) el més septentrional dels Tres Regnes de Corea, que es va conéixer oficialment com Goryeo a partir de el V.

El nom original era una combinació de l'adjectiu go ("alt, elevat") en el nom d'una tribu local Yemaek, el nom original de la qual es creu que va ser *Guru (溝樓), "ciutat amurallada", deduït d'alguns topònims en documents històrics chinencs) o Gauri a finals de el XIX, va aparéixer la grafia "Coreja", la popularitat del qual va ser creixent gradualment; el seu us en la transcripció de les llengües del este asiàtic evita els problemes causats per les C dures i blanes separades existents en el vocabulari anglés derivat de les llengües romançades. En l'actualitat, tant Corea del Nort com Corea del Sur utilisen habitualment el nom Coreja en anglés.

En Corea del Sur, Coreja en el seu conjunt es denomina Hanguk, ko 한국, o be, haːnɡuk, lliteralment País del Han. El nom fa referència a Samhan, referint-se als Tres Regnes de Corea, no a les antigues confederacions del sur de la península coreana. Encara que s'escriu en Hanja com 韓, 幹, o 刊, est Han no té cap relació en els topònims chinencs ni en els pobles que varen utilisar eixos caràcters, sino que va ser una transcripció fonètica (OC: *Gar, MC: Han o Gan) d'una paraula nativa coreana que sembla haver tingut el significat de "gran" o "gran", particularment en referència als líders. S'ha relacionat provisionalment en el títul khan utilisat pels nómades de Manchuria i Àsia Central.

En Corea del Nort, Coreja en el seu conjunt es denomina Joseon (조선, lliteralment terra de la] Calma Matutina. Joseon és la pronunciació coreana moderna del Hanja 朝鮮, que també és la base de la paraula per a designar a Corea en el seu conjunt en Japó (朝鮮, Chōsen), China (朝鲜, Cháoxiǎn), i Vietnam (Triềo Tiên). "Gran Joseon" va ser el nom del regne governat per la Dinastia Joseon des de 1393 fins a la seua declaració de l'efímer Gran Imperi Coreà en 1897. El rei Taejo els havia donat el nom dels anteriors Gojoseon (고조선), que varen governar el nort de Corea des de la seua llegendària prehistòria fins a la seua conquista en l'any 108 a. C. pel Imperi Han de China. El Go- de Gojoseon és el Hanja 古 i significa simplement "antic" o "vell"; és un us modern per a distinguir l'antiga Joseon de la dinastia posterior. No està clar si Joseon va ser una transcripció d'un nom natiu coreà (OC *T[r]awser', MC Trjewsjen) o una traducció parcial al chinenc de la capital coreana Asadal, en coreà 아사달, el significat del qual s'ha reconstruït com "Terra del Matí" o "Montanya".

Geografia

Corea està formada per una península i unes illes propenques situades en l'est d'Àsia. La península s'estén cap al sur a lo llarc d'uns 1.100 km des d'Àsia continental fins a l'oceà Pacífic i està rodejada per la mar de Japó (mar de l'Est) a l'est i la mar Groga (mar de l'Oest) a l'oest, l'estret de Corea conecta abdós masses d'aigua. Al noroest, el riu Amnok separa Coreja de China i al noreste, el riu Duman la separa de China i Rússia Entre les illes més destacades es troben l'illa de Jeju, l'illa de Ulleung i Dokdo.

El sur i l'oest de la península tenen planures ben desenrollades, mentres que l'est i el nort són montanyosos. La montanya més alta de Corea és el mont Paektu (2.744 m), pel que passa la frontera en China. L'extensió meridional del mont Paektu és un altiplano cridat Altures de Gaema. Este altiplano es va alçar principalment durant l'orogènia cenozoica i està parcialment cobert per matèria volcànica. Al sur de Gaema Gowon, es troben successives montanyes altes a lo llarc de la costa oriental de la península. Esta cadena montanyosa rep el nom de Baekdudaegan. Algunes montanyes importants són el mont Sobaek o Sobaeksan (1.439 m), el mont Kumgang (1.638 m), el mont Seorak (1.708 m), el mont Taebaek (1.567 m) i el mont Jiri (1.915 m). Hi ha vàries séries montanyoses secundàries inferiors la direcció de les quals és casi perpendicular a la de Baekdudaegan. Es desenrollen a lo llarc de la llínea tectónica de l'orogènia mesozoica i les seues direccions són bàsicament noroest.

A diferència de la majoria de les montanyes antigues del continent, moltes illes importants de Corea es varen formar per l'activitat volcànica en l'orogènia cenozoica. L'illa de Jeju, situada front a la costa sur, és una gran illa volcànica la montanya principal de la qual, el mont Troba o Hallasan (1.950 m), és la més alta de Corea del Sur. L'illa de Ulleung és una illa volcànica en la Mar de Japó, la composició de la qual és més félsica que la de Jeju. Les illes volcàniques solen ser més jóvens quant més a l'oest.

Ya que la regió montanyosa es troba principalment en la part oriental de la península, els principals rius tendixen a fluir cap a l'oest. Dos excepcions són el riu Nakdong, que fluïx cap al sur, i el riu Seomjin. Els rius importants que fluïxen cap a l'oest són el Amnok, el Chongchon, el Taedong, l'Han, el Geum i el Yeongsan. Estos rius tenen vastes planures d'inundació i proporcionen un entorn ideal per al cultiu d'arròs humit.

Les costes del sur i suroest de la península formen un llitoral de riga ben desenrollat, conegut com Dadohae-jin en coreà. Este enrevesado llitoral proporciona mars suaus, i l'entorn tranquil resultant permet una navegació segura, la peixca i el cultiu d'algues. Ademés del complex llitoral, la costa occidental de la península coreana té una amplitut de marea extremadament alta (en Incheon, en el centre de la costa occidental, la marea pot aplegar als 9 m). En les costes del sur i de l'oest s'han desenrollat vastes planures mareales.

Clima

Corea té un clima templat en comparativament menys tifons que atres països d'Àsia Oriental. Per la posició de la península, té un clima únic influït per Siberia al nort, l'oceà Pacífic a l'est i el restant de Eurasia a l'oest. La península té quatre estacions ben diferenciades: primavera, estiu, autumne i hivern.

Primavera

A mida que l'influència de Siberia es debilita, les temperatures comencen a aumentar mentres les altes pressions comencen a alluntar-se. Si el temps és anormalment sec, Siberia tindrà més influència sobre la península donant lloc a temps hivernal com la neu.

Estiu

Durant el més de juny, al començ de l'estiu, sol ploure molt per la combinació de l'aire fret i humit del Mar de Okhotsk i l'aire càlit i humit de l'Oceà Pacífic. Quan estos fronts es combinen, es produïx l'anomenada estació plujosa, en dies a sovint nuvolats i pluges, a voltes molt intenses. Els vents càlits i humits del suroest bufen provocant un aument de la humitat i açò fa que els fronts es desplacen cap a Manchuria en China i per lo tant hi haja menys pluges i açò es coneix com a ple estiu; les temperatures poden superar els diaris en esta época de l'any.

Autumne

Per lo general, les altes pressions dominen en força durant l'autumne, #lo que dona lloc a condicions rebujades. Ademés, les temperatures seguixen sent altes, pero la humitat es torna relativament baixa.

Hivern

El temps està cada volta més dominat per Siberia durant l'hivern i la corrent en chorrada es desplaça més al sur, provocant un descens de les temperatures. Esta estació és relativament seca i a voltes cau una miqueta de neu.

Biodiversitat

La fauna de la península de Corea inclou un número considerable d'espècies d'aus i peixos d'aigua dolça autòctons. Entre les espècies autòctones o endèmiques de la península coreana es troben la llebre coreana, el cérvol d'aigua coreà, el rata de camp coreà, la granota parda coreana, el pi coreà i la avet coreà. La Zona Desmilitarizar de Corea (DMZ), en els seus boscs i chapulls naturals, és un lloc únic per la seua biodiversitat, que alberga ochenta y dos espècies en perill d'extinció. Corea va albergar antany molts tigres siberianos, pero en aumentar el número de persones afectades pels tigres, estos varen ser sacrificats en la dinastia Joseon i els tigres siberianos de Corea del Sur es varen extinguir durant el periodo colonial japonés. S'ha confirmat que ara els tigres siberianos només estan en el costat de Corea del Nort.

També hi ha aproximadament 3034 espècies de plantes vasculars en tota la península.

Història de la península

Prehistòria

L'història antiga d'esta península de l'Extrem Orient és controvertida. No hi ha documents contemporàneus, no obstant es creu que els coreans varen establir una dinastia nacional derivada d'una raça de semidiosés que va formar el regne de Joseon (Chosun), mentres els chinencs atribuïxen la fundació del regne a un chinenc que va viajar al país en el 1122 a. C. cridat Ki Tze (Gi Ya en coreà), a on la gent vivia en coves en estat primitiu, i entusiasmats pel seu saber ho varen proclamar rei. El seu regne es va cridar Chao Hsien. Les llistes dels reis són tradicionals (i opostes una en l'atra) i no tenen cap comprovació històrica.

L'últim príncip va ser Llig Ku.

Gojoseon

Artícul principal → Gojoseon.

Segons la llegenda coreana, Dangun, un descendent del Cel, va establir Gojoseon en l'any 2333 a. C. En l'any 108 a. C., la dinastia Han va derrotar a Gojoseon i va establir quatre #comandància en el nort de la península. Tres de les #comandància varen caure o es varen retirar cap a l'oest en poques décades, pero la Comandància de Lelang va permanéixer com a centre d'intercanvi cultural i econòmic en les successives dinasties chinenques durant quatre sigles. Cap a 313, Goguryeo es anexionó totes les #comandància chinenques.

Proto-Tres Regnes

El periodo Proto-Tres Regnes, a voltes cridat Periodo dels Estats Múltiples, és la primera part de lo que comunament es denomina el periodo dels Tres Regnes de Corea, despuix de la caiguda de Gojoseon pero ans que Goguryeo, Baekje i Cadira es convertiren plenament en regnes.

Durant este periodo varen sorgir numerosos estats en els antics territoris de Gojoseon, que comprenien el nort de Corea i el sur de Manchuria. En la caiguda de Gojoseon, Corea del Sur va entrar en el periodo Samhan.

Situat en la partix sur de Corea, Samhan es referia a les tres confederacions de Mahan, Jinhan i Byeonhan. Mahan era la més gran i constava de 54 estats. Byeonhan i Jinhan contaven en dotze estats, sumant un total de 78 estats dins del Samhan. Estes tres confederacions varen acabar convertint-se en Baekje, Cadira i Gaya.

Tres Regnes

Els Tres Regnes de Corea estaven formats per Goguryeo, Cadira i Baekje. Cadira i Baekje controlaven la mitat sur de la Península de Corea, mantenint els antics territoris de Samhan, mentres que Goguryeo controlava la mitat nort de la Península de Corea, Manchuria i la Península de Liaodong, unint Buyeo, Okjeo, Dongye, i atres estats en els antics territoris de Gojoseon.

Conquista mongola

Els mongoles volien conquistar la capital coreana Kai-syeng (noreste de la moderna Seül) en decembre de 1231, i aixina el país va quedar baix protectorat mongol governat per 72 darugatchi, pero estos varen ser massacrats en 1232 per orde del rei de Corea Ko-tjong que es va refugiar a continuació en l'illot de Kang a l'oest de Seül (juliol de 1232).

L'eixèrcit mongol d'Ogodei que va ser a China contra la dinastia Song en 1236, i es va dividir en quatre parts, una de les quals va anar a ocupar sólidamente Coreja (1236), pero la talle coreana es va mantindre en l'illot encara que despuix de 1241 va enviar embaixades declarant la seua vassallage.

Segona Guerra Mundial

Despuix de la Segona Guerra Mundial, en 1945, la península de Corea es va dividir en dos parts: Corea del Nort (oficialment la «República Popular Democràtica de Corea») i Corea del Sur (oficialment la «República de Corea»).

Guerra de Corea

Durant la Guerra Freda que va enfrontar al bloc comuniste i el bloc capitaliste en tot lo món, Coreja es va dividir en dos estats. La guerra de Corea no va ser sol civil, sino principalment, una guerra internacional. Estats Units va entrar en la guerra quan la Unió Soviètica va intentar ocupar territoris del Est d'Europa, l'Unió Soviètica havia dit als sectors capitalistes mundials que no volia expandir el comunisme pel món i estos es varen creure el canvi de rumbo portat a terme durant el estalinismo. La por dels capitalistes davant la «amenaça roja» va tornar a aflorar quan l'Unió Soviètica va voler anexionarse territoris com atres estats vencedors de la guerra varen fer (els aliats). Estats Units que ya havia intervingut en el Pacífic en atres ocasions, en contradicció en la seua política aislacionista, va iniciar la guerra freda al bloc opost. Els dos blocs, sobretot, l'Unió Soviètica i els Estats Units varen iniciar una guerra cruenta pero deslocalizada i a sovint més diplomàtica que violenta (els missils de Cuba, etc.) a atres estats. S'iniciava la Guerra Freda, que acabaria donant com a vencedor als Estats Units.

La guerra en Corea entre els dos blocs va fer que el país es dividira en dos estats. Corea del Nort recolzada, favorida i manada per l'Unió Soviètica, i Corea del Sur, un estat en pocs recursos al que Estats Units va recolzar. Els dos sistemes volien ser hegemònics en els dos estats, pero la guerra no va conseguir cap vencedor, al contrari, va conseguir dividir un estat en dos països tan diferents (comuniste el nort i capitaliste el sur) que encara no s'han tornat a reconciliar i unir des de llavors.

Vore també

• Coreja
• Reunificación de Corea
• Corea del Nort
• Corea del Sur
• Llista de penínsules