Pinus koraiensis
Pinus koraiensis, el pi de Corea,[1] és una espècie arbòrea de la família de les pináceas. És originària de l'est d'Àsia: Coreja, Manchuria, extrem orient de Rússia i centre de Japó. En el nort de la seua zona de distribució, creix a altituts moderades, típicament 600-900 m mentres que més al sur és un arbre de montanya, que creix a 2000-2600 m s. n. m. en Japó.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbre gran, que alcança en la seua madurea una altura de 40-50 m i un diàmetro en el tronc d'1,5-2 m.
És un membre del grup dels pins blancs, Pinus subgénero Strobus, i com tots els membres d'eixe grup, les fulls ("acículas") es troben en fascículos (ramilletes) de cinc, en una baïna caduca. Tenen 7-13 cm de llarc. El pi de Corea té estróbilos de 8-17 cm de llarc, verts o púrpures abans de la madurea, en madurar marrons, al voltant de 18 mesos despuix de la polinisació. Les llavors de 14-18 mm de llarc només tenen un ala vestigial i es dispersen per mig dels cascanueces.
El pi de Corea es diferencia d'una espècie estretament relacionada, Pinus sibirica, en que té cons més grans en les puntes de les escamas doblades, i més llargues acículas.
Les llavors es recolecten àmpliament i es venen com piñones especialment en el nordest de China; és el piñón més àmpliament comercialisat en el comerç internacional.
La gama s'estén des de la costa noreste de China al nort de Rússia, al sur de Corea i sobre la mar de Japó. En China, l'espècie es troba en els tossals de Heilongjiang, en la Montanya Changbai i les menudes montanyes Xing'an ocorre naturalment. En Rússia, és principalment en les cordilleres costeres, com la cordillera Sikhote-Alin i en el costat sur de les montanyes Bureinskij arrere. En Corea, se centra en l'aparició Montanyes Jingang i el costat sur de les montanyes de Changbai. Els depòsits en Japó es troben en les montanyes del centre de Honshu i l'illa de Shikoku. L'àrea de distribució natural té una distància d'est a oest de 700 km i una llongitut nort-sur d'uns 900 km.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]El pi coreà és una espècie dels boscs de montanya. L'àrea de distribució natural és la del clima del monsó que determina la humitat i és una de les condicions climàtiques importants. La precipitació anual varia depenent de l'ubicació 400 a 1200 mm. Boscs densos es troben, depenent de l'ubicació, en altures de 300 a 1 300 m, inclús els arbres individuals a 1650 m. Té una certa preferència en sols pardos i dèbil en terra marró, en el millor rendiment de creiximent en sol profunt ben airejat i ric en nutrients. L'espècie prospera en un interval de temperatura relativament ampli i està baix condicions d'humitat agradable i és resistent a les gelades.
Rodales purs són rars. Està mesclat, a sovint, en Acer mona, Betula costata, Fraxinus mandshurica, Quercus mongolica, Tilia amurensis, Tilia mandshurica, Ulmus laciniata, Ulmus propinqua, Abies nephrolepis i Picea jezoensis, a on el pi coreà és l'espècie dominant. En les parts més humides de l'àrea de distribució del sur es mescla en el Abies holophylla, Carpinus cordata, Kalopanax septemlobus i Sorbus alnifolia. En les valls de montanya apareixen en Acer triflorum, Juglans mandshurica i Phellodendron amurense com a espècies arbòrees mixtes.
Usos
[editar | editar còdic]La fusta s'utilisa en l'indústria de la construcció. S'utilisa per a fer portes, finestres, sostres, pisos i mobles. També és adequat per a la producció de polpa i paper. Menys importància econòmica és l'us de la resina, l'extracció de taninos de la corfa i l'us d'oli de les acículas per a cosmètics. L'espècie es cultiva a nivell regional per a les seues llavors comestibles i oleaginosas.
El pi de Corea és un arbre ornamental popular en parcs i grans jardins a on el clima siga fret, com en l'est de Canadà i els estats del nordest dels Estats Units, donant un creiximent constant, encara que no ràpit, en una àmplia gama de llocs. Resistix els hiverns severs, la fredor, fins a al voltant de -50 °C.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Pinus koraiensis va ser descrita per Siebold & Zucc. i publicat en Flora Japonica 2: 28, pl. 116, f. 5–6. 1844.[2]
Pinus: nom genèric dau en llatí al pi.[3]
koraiensis: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Coreja.
- Apinus koraiensis (Siebold & Zucc.) Moldenke
- Pinus cembra var. excelsa Maxim. ex Rupr.
- Pinus cembra var. mandschurica (Rupr.) Carrière
- Pinus mandschurica Rupr.
- Pinus prokoraiensis I.T.Zhao, J.M.Lu & A.G.Gu
- Pinus strobus Thunb.
- Strobus koraiensis (Siebold & Zucc.) Moldenke[4][5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1 Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
- ↑ «Pinus koraiensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 9 d'abril de 2013.
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ «Pinus koraiensis». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 9 d'abril de 2013.
- ↑ Pinus koraiensis en PlantList
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Flora of China Editorial Committee. 1999. Flora of China (Cycadaceae through Fagaceae). 4: 1–453. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Pinus koraiensis» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pinus koraiensis.- USDA NRCS Plant Profile Pinus koraiensis
- USDA, ARS, National Genetic Resources Program
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pinus koraiensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.