Pinus sibirica
El pi siberiano (Pinus sibirica) (en rus, Сибирский кедр - Sibirsky Kedr) és una espècie arbòrea de la família de les pinàcees.
Distribució i hàbitat
És originària de Siberia des de llongitut 58°I en els monts Urales cap a l'est, aplegant a 126°I en les Montanyes Stanovoi en el sur de la República de Saja, i des d'Igarka a una latitut de 68°N en la vall baixa del riu Yeniséi cap al sur fins a 45°N en el centre de Mongòlia. En la partix nort de la seua zona de distribució, creix a altituts baixes, típicament 100-200 m, mentres que més al sur, és un arbre de montanya, que creix a 1.000-2.400 m s. n. m. A sovint alcança la llínea d'arbres en esta zona.
Descripció
Els eixemplars madurs alcancen de 30 a 40 m d'alt, i 1,5 m de diàmetro del tronc. La seua edat màxima és de 800 a 850 anys.
És un membre del grup dels pins blancs, Pinus subgénero Strobus. Les fulles (acículas) estan en fascículos de cinc, en una baïna caduca. Tenen 5-10 cm de llarc. Els estróbilos de Pinus sibirica tenen 5-9 cm de llarc. Les llavors, de 9-12 mm de llarc només tenen restants d'ala i són dispersades gràcies a l'acció del cascanueces.
Alguns botànics tracten al Pinus sibirica com una varietat del molt semblat pi cembro (Pinus cembra). Diferix del pi cembro en que té estróbilos més grans, i les acículas tenen tres canals resiníferos en lloc dels dos del pi cembro.
Plagues
Com atres pins blancs europeus i asiàtics, el Pinus sibirica és molt resistent al fonc Cronartium ribicola. Esta malaltia fúngica va ser accidentalment introduïda des d'Europa en Norteamérica, a on ha causat una intensa mortandad en molts pins blancs originaris d'Amèrica, en molts llocs, en particular del molt propenc Pinus albicaulis. El Pinus sibirica és de gran valor per a l'investigació sobre hibridació i modificació genètica per a desenrollar varietats resistents al fonc en estes espècies.
Usos
El Pinus sibirica és un popular arbre ornamental en parcs i grans jardins a on el clima siga fret, com en el centre de Canadà, produint un creiximent constant, pero no ràpit, en una diversitat de llocs. És molt tolerant a les intenses #fredor hivernals, fins a casi els 60 °C baix zero, i també a l'exposició al vent. Les llavors també s'han arreplegat i venut com piñones.
Taxonomia
Pinus sibirica va ser descrita per Philip Miller i publicat en Dictionnaire dones Sciences Naturelles [Second edition] 18: 18. 1803.[1]
Pinus: nom genèric dau en llatí al pi.[2]
sibirica: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Siberia.
- Pinus arolla Petrov Synonym
- Pinus coronans Litv.
- Pinus hingganensis H.J.Zhang
- Pinus sibirica var. hingganensis (H.J.Zhang) Chiula[3][4]
Referències
- ↑ «Pinus sibirica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 11 d'abril de 2013.
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ «Pinus sibirica». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 11 d'abril de 2013.
- ↑ Pinus sibirica en PlantList
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Siberian Pine» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pinus sibirica.- Pinus sibirica cone pic (al final de la pàgina)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pinus sibirica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.