Resina
.jpg){kind=link}
La resina és una secreció orgànica que produïxen moltes plantes, particularment els arbreés del tipo conífera. Servix com un recobriment natural de defensa contra insectes o organismes patógenos. És molt valorada per les seues propietats químiques i els seus usos associats, com per eixemple la producció de barnices, adhesius i aditius alimenticis. També és un constituent habitual de perfums o incens.
En molts països, entre ells Espanya, és freqüent referir-se com "resina" a la "resina de pi" ya que esta conífera és la seua principal font.
Definicions
[editar | editar còdic]No existix acort en la denominació de la resina i els seus derivats. En este artícul s'utilisarà l'acceptada per l'Acadèmia de la Llengua Espanyola.[1] Quan puga donar orige a confusió s'inclouen els sinònims utilisats en més freqüència.
- Resina: És una substància sòlida o de consistència pastosa, insoluble en l'aigua, soluble en l'alcohol i en els olis essencials, i capaç de solidificar en contacte en l'aire, obtinguda naturalment com a producte que fluïx de vàries plantes.
- Trementina: És un suc casi líquit, pegajoso, odorífero i de sabor picante, que fluïx dels pins, avets, làrixs i terebintos. S'ampra principalment com a dissolvent en l'indústria de pintures i barnices.
- També es coneix com miera i algunes voltes com a resina.
- Aguarrás: Oli volàtil de trementina, usat principalment com a dissolvent de pintures i barnices. També li'l coneix com trementina o essència de trementina.
- Colofonia: Resina sòlida, producte de la destilació de la trementina, empleada en farmàcia i per a atres usos. A voltes s'utilisa el terme resina per a nomenar a este producte sòlit.
- Peix (femení): Substància resinosa, sòlida, lustrosa, trencadiça i de color pardo groguenc, que s'obté tirant en aigua freda el residu que deixa la trementina en acabar de traure-li el aguarrás. És una colofonia més o menys impurificada.
- Cera de Campeche: Adhesiu natural creat per la Melipona beecheii, espècie americana d'abella sense aguijón que els mayas cridaven Xunán kab, i que obté de la mescla de resina dels arbres en fanc i propóleos.
En el terme s'inclouen també substàncies sintètiques en propietats similars a les resines naturals. D'esta forma les resines es dividixen en resines naturals i resines sintètiques.
Resines naturals
[editar | editar còdic]
Resines sintètiques
[editar | editar còdic]
Composició
[editar | editar còdic]La resina és una mescla complexa de terpenos, àcits resínicos, àcit grassos i atres components complexos: alcohols, éster... La proporció de cada component és funció de l'espècie arbòrea i l'orige geogràfic. Els valors típics són:
- 60-75 % d'àcits resínicos.
- 10-15 % de terpenos.
- 5-10 % de substàncies vàries i aigua.
Per destilació a pressió ambiente, és possible separar dos fraccions:
- 60 - 75 % de Colofonia.
- 15 - 25 % de aguarrás i aigua.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Hernández Lázaro (2009): La professió de resinero: l'ocàs d'un ofici centenari. Madrit: Ministeri de Mig ambient i Mig Rural i Marí, DL 2009.
- Suárez-Plans, Eva; Reyero, José Manuel (1997). Els últims resineros. Biològica: conéixer i conservar la naturalea nº 12.
- Rivas, Pablo (2020). Resineros, un ofici centenari entre la bioeconomía i l'ocàs. El bot diari 17 d'octubre de 2020.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Resina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.