Aditiu alimentari
Un aditiu alimentari és aquella substància que, sense constituir per sí mateixa un aliment ni posseir valor nutritiu, s'agrega intencionalment als aliments i begudes en cantitats mínimes en objectiu de modificar els seus caràcters organolépticos o facilitar o millorar el seu procés d'elaboració o conservació.[1][2] En este procés de millora de l'elaboració, també es conseguix una texturización en la qual els elaboradors obtenen guanys per pes de producte.
Història
[editar | editar còdic]Des de fa temps s'han inclós aditius en els aliments; en temps recents, en el advenimiento de la ciència dels aliments durant el XIX i XX, un número I identifica a un aditiu i el Comité Científic o l'Autoritat Europea de Seguritat Alimentària té que evaluar si la substància aditiva és segura per a la salut.[3] El sistema de números I s'utilisa ademés com una manera pràctica d'etiquetar de forma estàndar els aditius permesos en tots els idiomes de l'Unió Europea.
Segons el doctor Howard, mege de l'Universitat de Los Àngeles Califòrnia, els aditius no es poden considerar mals ni bons en sí mateixos. El perill residix en la cantitat ingerida. L'índex IDA (Ingesta Diària Admissible) indica la cantitat d'un aditiu, en relació en el pes corporal, que es pot ingerir diàriament, durant tota la vida, sense que represente un risc apreciable per a la salut. Algunes voltes els efectes creuats dels aditius no són evaluats, lo que pot provocar efectes nocius a llarc determini.[4]
S'ha relacionat l'indústria farmacèutica en la dels aditius, de tal manera que podrien haver interessos concordants d'abdós indústries que en alguns casos són les mateixes. També es critica que els aditius es puguen utilisar en fins espurios, aparentant unes qualitats similars a les dels productes que no utilisen, ya que la seua incorporació es realisaria en la finalitat d'aforrar costs. Servixca com a eixemple que afegir un aromatisant a un yogurt permetria incorporar menys fruta mantenint l'intensitat del sabor. Per un atre costat, el consumidor pot ser responsable de la comercialisació de productes que incorporen certs aditius, com el dels colorants. Aixina, una melada de fraula elaborada segons métodos tradicionals és de color amarronado. Pero la aceptabilidad de la melada de fraula és molt major quan el seu color és roig o rosa viu, més propis de la que incorpora colorants.
Les principals funcions dels aditius alimentaris, d'acort en la Directiva europea 89/107/CEE,[5] la qual s'ha transpuesto a la llegislació de cada estat membre de la UE, són:
- Assegurar la seguritat i la salubritat.
- Aumentar l'estabilitat del producte.
- Fer possible la disponibilitat d'aliments fòra d'òxit de carbono.
- Assegurar o mantindre el valor nutritiu de l'aliment.
- Potenciar l'acceptació del consumidor.
- Ajudar a la fabricació, transformació, preparació, transport i almagasenament de l'aliment.
- Donar homogeneïtat al producte.
Raons per al seu us
[editar | editar còdic]Les raons per les que s'ampren els aditius en l'indústria alimentària són bàsicament de tipo econòmic i social.
L'us de certs aditius permet que els aliments duren més temps lo que fa que existixca major aprofitament dels mateixos i per tant es puguen baixar els preus i que existixca un repartiment més homogéneu dels mateixos. Per eixemple, en afegir a la tomata en llanda substàncies que permeten disminuir el pH, la duració del mateix es prolonga en el temps, podent ser consumit en époques a on la producció de tomata disminuïx.
Raons sicològiques i tecnològiques
[editar | editar còdic]Quan un aliment presenta mal aspecte, mala olor o alguna de les seues propietats organolépticas no es veu en les característiques que es coneix el producte usualment, este producte tendix a rebujar-se.
Aliments com: processats de frutes o verdures, derivats làcteus, pasticeria, chocolatería; en general, tots requerixen d'un aditiu que o be millore la seua apariència (color, textura) o millore el seu sabor (major sabor a fruta, major acidea).
Si, per eixemple, una melada de fraula no tinguera colorants, el seu color seria pardo en lloc de roig. Ademés si no tinguera conservants, la seua vida útil seria menor.
Raons nutricionals i de seguritat
[editar | editar còdic]En els aliments poden desenrollar-se reaccions químiques que disminuïxquen el valor nutritiu de l'aliment i inclús generen composts tòxics. També poden proliferar microorganismes indesijables o letals per al ser humà. Un clar eixemple és la potencial presència de Clostridium botulinum en les conserves vegetals, bactèria responsable d'una intoxicació mortal coneguda com botulisme. L'adició de substàncies antioxidants a estes conserves, com les sals de nitrat i nitrit, dificulta el desenroll a la bactèria. Ara be, encara que les sals de nitrit són potencialment tòxiques a determinades dosis o quan el producte se somet a tractaments tecnològics posteriors (s'accepta que les sals de nitrit poden ser precursores de les nitrosaminas, unes substàncies cancerígenas que es formen quan l'aliment se somet al torrat o horneado), este risc és molt menor que el risc de sofrir botulisme si no s'incorporaren els aditius antioxidants i colorants artificials.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Norma general del Codex per als aditius alimentaris. FAO. CODEX STAN 192-1995, Rev.7-2006.
- ↑ Real Decret 3177/1983, de 16 de novembre, pel que s'aprova la Reglamentació tècnic-sanitària d'aditius alimentaris. Presidència del Govern. 1983. Bolletí Oficial de l'Estat nº 310: 34692 - 34696.
- ↑ Guidance on submissions for food additive evaluations by the Scientific Committee on Food. Scientific Committee on Food. 2001. Opinion expressed on 11 July 2001. Health & Consumer Protection Directorate-General. European Commission. Brussel - Belgium.
- ↑ «Chemical interactions between additives in foodstuffs: a review.» Scotter MJ i Castle. 2004. Food Additives and Contaminants 21(2):93-124.
- ↑ Directiva 89/107/CEE del Consell de 21 de decembre de 1988 relativa a l'aproximació de les llegislacions dels Estats Membres sobre els aditius alimentaris autorisats en els productes alimenticis destinats al consum humà. Diari Oficial de la Comunitat Europea n° L 040: 0027-0033
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aditivo alimentario» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.