Sàlvia hispanica

Sàlvia hispanica

Flores verticiladas de chía

Sàlvia hispanica.

La chía (Sàlvia hispanica) una planta herbácea de la família de les lamiàcees; és nativa del centre i sur de Mèxic, i Guatemala. Junt en el lli (Linum usitatissimum), és una de les espècies vegetals en la major concentració d'àcit gras alfa-linolénico omega 3 conegudes fins a 2006. Es cultiva per això per a aprofitar els seus llavors, que s'utilisen com a aliment.

És comunament confosa en el chan (Hyptis suaveolens), abdós pertanyen a la mateixa família pero no a la mateixa tribu i la seua composició nutricional és diferent.

Descripció

És una planta herbácea anual de fins a 1 m d'altura i presenta fulles opostes de 4-8 cm de llarc per 3-5 cm d'ample. Les flors són hermafroditas, entre purpúreas i blanques, i broten en ramilletes terminals. La planta florix entre juliol i agost en l'hemisferi nort; al cap de l'estiu, les flors donen lloc a un frut en forma d'aquenio indehiscente que la seua llavor és rica en mucílac, fécula i oli; té uns 2 mm de llarc per 1,5 mm d'ample, 1 mm d'alt i és ovalada i lustrosa, de color pardo-grisàceu a rojós.

Cultiu

Preferix sols llaugers a mijos, be drenados, no massa humits; com la majoria de les sàlvias, és tolerant a l'acidea i a la sequia, pero no soporta les geladas. Requerix abundant sol, i no fructifica en l'ombra.^{cita requerida}