Lamiaceae

Lamiaceae

Les lamiàcees (Lamiaceae), anterior i alternativament Labiatae (labiadas), són una família de plantes en flors del orde Lamiales que comprén uns 245 gèneros i al voltant de 7900 espècies taxonòmicament admesos, lo que la convertix en un dels majors grups de l'actual regne vegetal.

Descripció

Són generalment herbes, perennes o anuals, rarament suculentas, pero també plantes arbustivas o sufruticosas, i més infrecuentement enredaderas i inclús arbres (per eixemple la teca, Tectona grandis, espècie arbòrea frondosa de fins a 30 m d'altura). Usualment són aromàtiques i de brots aéreus de secció quadrangular, glabros o pelosos, i més rarament en brots subterràneus estoloníferos o tuberculats.

Les fulles són habitualment opostes, decusadas, a voltes més de dos per verticilo, simples, de lineares a anchament ovadas, sanceres, serrades, dentadas, lobuladas o pinnatífidas.

Les inflorescèncias s'organisen en cims formades per verticilastros bi o multiflorales, en flors assentades o pediceladas. Les bràcteas són generalment similars als fulls i les bractéolas són freqüentment lineares. Les flors, generalment pentámeras, són hermafroditas, a voltes femenines en el cas de ginodioecia, en càliç actinomorfo o zigomorfo, en 5 sàpia-hos soldats, llevat en Mentha cervina en 4, Ballota hirsuta i Marrubium vulgare en 10 i Origanum majorana, en el que està reduït a una escama. La corola, de 5 pétals soldats, és usualment bilabiada, pero també pot ser unilabiada (per eixemple en Teucrium). l'androceo, té 4 estams, llevat en Sàlvia, Rosmarinus, Lycopus i Ziziphora, que duen solament 2, mentres el gineceo és bicarpelar, en ovari tetralocular per la formació d'un fals septo en la paret del carpelo, i en els lóculos monospermos. l'estil, generalment insertat en la base del gineceo, és filiforme, llarc, fi, peloso o no, en estigma bífido, a voltes dividit en 4.

El frut és, en la majoria dels casos, un esquizocarpo, rodejat del càliç persistent, format per 4 núculas (tetranúcula) seques i indehiscentes, en o sense endosperma, de les que, a sovint, no maduren totes. Menys corrent són els fruts en núculas drupàcees, en exocarpo espés i carnoso i endocarpo coriáceo (per eixemple, i de manera generalisada, en la subfamília Viticoideae).

Distribució

Cosmopolita —encara que molt desigualment repartida— llevat en les zones polars (arctica i austral) i els deserts extrems (Sahara, llevat els oasis, Desert de Gobi, Aràbia - Rub al-Jali, An-Nafud). Essencialment representada en el Mediterràneu i el suroest d'Àsia i a penes en els boscs tropicals.