Perennifolio
En botànica, un arbre de full perenne o perennifolio[1] és una planta que té un fullage que permaneix vert i funcional durant més d'una temporada de creiximent. Açò també s'aplica a les plantes que conserven el seu fullage sol en climes càlits, i contrasta en les plantes caducifolias, que perden completament el seu fullage durant el hivern o l'estació seca. El vocablo «perennifolio» procedix del llatí perennis (‘durador, perenne’) i de folium (‘full’). Esta flora també rep el nom de sempervirente o siempreverde, ya que, pese a que existix en zones d'estacions fredes, sempre manté el fullage.
Espècies de full perenne
[editar | editar còdic]Hi ha molts tipos diferents de plantes de full perenne, tant arbreés com arbustos. Els arbres de full perenne inclouen:
- La majoria de les espècies de coníferes (per eixemple, pi, tsuga, picea blau i cedre roig), pero no totes (per eixemple, làrix).
- El roure viu, l'acebo i gimnosperma «antigues» com les cícadas.
- La majoria de les angiosperma de climes lliures de gelades, com els eucaliptos i els arbres de la selva tropical.
- Els licopodios i parents.
El terme binomial llatí sempervirens, que significa «sempre vert», es referix a la naturalea perenne de la planta, per eixemple:
- Cupressus sempervirens (ciprer comú)
- Lonicera sempervirens (madreselva)
- Sequoia sempervirens (secoya)
La longevitat dels fulls en les plantes de full perenne varia des d'uns pocs mesos fins a vàries décades (més de trenta anys en el pi bristlecone de Great Basin[2]).
Famílies de full perenne
[editar | editar còdic]| Família | Eixemple |
|---|---|
| Araucariaceae (araucariáceas) | Agathis australis (kauri) |
| Cupressaceae (cupresáceas) | Sequoia sempervirens (secoya) |
| Pinaceae (pináceas) | Pinus (pi) |
| Podocarpaceae (podocarpáceas) | Podocarpus latifolius (podocarpo de full ample) |
| Taxaceae (taxáceas) | Taxus baccata (teixixc) |
| Cyatheaceae (ciateáceas) | Sphaeropteris cooperi (falaguera arbòrea australià) |
| Aquifoliaceae (aquifoliáceas) | Ilex aquifolium (acebo) |
| Fagaceae (fagáceas) | Quercus ilex (carrasca) |
| Oleaceae (oleáceas) | Fraxinus (fresno; algunes espècies són caducifolias) |
| Myrtaceae (mirtáceas) | Eucalyptus (eucalipto) |
| Arecaceae (arecáceas) | Cocos nucifera (coco) |
| Lauraceae (lauráceas) | Laurus nobilis (llorer) |
| Magnoliaceae (magnoliáceas) | Magnolia grandiflora (magnolia del sur) |
| Cycadaceae (cicadáceas) | Cycas rumphii (palma de sagú) |
El pi paraigües japonés (Sciadopitys verticillata) és únic perque té la seua pròpia família (Sciadopityaceae), de la qual és l'única espècie.
Diferències entre espècies perennes i caducifolias
[editar | editar còdic]Les espècies de full perenne i de full caducifolia varien en una varietat de caràcters morfològics i fisiològics. Generalment, les espècies de full perenne de full ample tenen fulls més grossos que les espècies de full caduc, en un major volum de parènquima i espais d'aire per unitat d'àrea foliar.[3] Tenen una major biomassa foliar per unitat d'àrea foliar i, per lo tant, un àrea foliar específica més baixa. Els costs de construcció del full no diferixen significativament entre els grups. Els arbres de full perenne generalment tenen una major fracció de la biomassa total de la planta present en forma de fulls (LMF),[4] pero a sovint tenen una taxa de fotosíntesis més baixa.
Vore també
[editar | editar còdic]- Semicaducifolio (semiperennifolio)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:RAE
- ↑ Ewers, F. W. & Schmid, R. (1981). "Longevity of needle fascicles of Pinus longaeva (Bristlecone Pine) and other North American pines". Oecologia 51: 107–115
- ↑ American Journal of Botany.100(10)
- 1969–1980.doi:10.3732/ajb.1200562.
- ↑ New Phytologist.208(3)
- 736–749.doi:10.1111/nph.13571.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Perennifolio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.