Laurus nobilis
- redirect Plantilla:Redirige aquí
El llorer (Laurus nobilis) és una espècie de planta perenne de la família de les lauráceas originària de la regió del mar Mediterrànea i de la mitat nort de la costa atlàntica de la península ibèrica. Els seus fulls són utilisades en fins medicinals i en la cuina.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]El llorer comú és un arbre dioico perennifolio de 5-10 m d'altura, de tronc recte en la corfa grisa i la copa densa, obscura, en fulls azuladas, alternes, lanceoladas o oblongo-lanceoladas, de consistència alguna cosa coriácea, aromàtiques, en la vora en ocasions alguna cosa ondulat. Tenen àpiç agut i base atenuada. Medixen uns 3-9 cm de llongitut i posseïxen curt peciol. El fes és de color vert obscur lustroso, mentres que el envés és més pàlit. Les florés estan dispostes en umbelas sésiles de 4-6 flors groguenques de 4 pétals que apareixen en març-abril i que estan envoltes abans d'obrir-se en un involucre subgloboso. Les masculines tenen 8-12 estams de prop de 3 mm, casi tots proveïts de 2 nectarios oposts, subaxilares i gineceo rudimentari. Les femenines en 2-4 estaminodios apendiculados i ovari subsésil en estil curt i gros i estigma trígono. El frut és una baya, ovoide, de 10-15 mm, negra en la madurea, suaument acuminada en pericarpo prim. Té llavor única de 9 per 6,5 mm, plana. Madura a principis d'autumne.[2]
-
Llorer en flor -
Flores femenines
-
Flores masculines -
Fruts inmaduros (verts) i madurs (negres) in situ
Cultiu
[editar | editar còdic]Es pot propagar per llavors (propagació sexual) i per esquejes (propagació agámica, asexual, també cridada multiplicació), tant de raïl com de talle (estacas). La propagació sexual per llavors és alguna cosa llenta pero és la forma més corrent.[3] La llavor deu recolectar-se en zones a on existixquen peus dels dos sexes. La taxa de germinació millora en la escarificación mecànica, seguida per l'estratificació humida freda durant 30 dies.[3] cal mencionar que l'estratificació és un procés pel qual s'expon a llavors que presenten dormición a condicions de imbibición i a baixes temperatures durant un temps determinat com a método per a superar eixa condició. Sobre l'us de esquejes, s'obté millors resultats en les estacas semileñosas en el periodo de major creiximent actiu.[3]
El llorer és planta poc exigent en sols, encara que va millor en aquells solts i #fresca. Soporta molt be la poda i és sensible a paràsits que solen poblar-la, alguns dels més comuns són:
- Cochinillas són el seu principal enemic (el 90 % dels llorers les porten). Sobre la melaça que secretan estes, s'assenta el fongo negreta, que més que dany a la planta la afea molt.
- Sila (Trioza alacris), una plaga que produïx síntomes cridaners. Els fulls apareixen arrugades com a conseqüència de les picadures d'este menut insecte chupador. És difícil vore el causant del mal lloc que no permaneix estàtic en el full.
- Pulgones.
Fòra de les regions de clima mediterràneu, és molt sensible a les gelades.
Usos
[editar | editar còdic]Use culinari
[editar | editar còdic]Els fulls de llorer s'usen com condiment en la gastronomia europea (particularment en la cuina mediterrànea), aixina com en tota Amèrica. En la regió noroest de Mèxic, se li coneix com a «llorer de Castella». Els mencionats fulls s'utilisen en sopes, guisos i estofats, aixina com en carns, peixos, mariscs i vegetals, i inclús en darreries com l'arròs en llet. S'utilisen generalment sanceres (a voltes com bouquet garni), i retirades abans de servir. També poden ser trituradas o mòltes abans de cuinar per a donar-li un millor gust al menjar.
Respecte als seus fruts, les bayas encara que són utilisades en menor freqüència en la cuina, són perfectes com a guarnició i per a donar sabor als torrats; i en la regió d'Emilia Romagna, en Itàlia, les bayas s'utilisen per a preparar un licor conegut com Laurino.
Us medicinal
[editar | editar còdic]Com planta medicinal, el llorer és un tònic estomacal (estimulant de la gana, digestiu, colagogo i carminativo). El oli essencial obtingut dels fruts ("sagí de llorer") s'usava tradicionalment per al tractament d'inflamacions osteoarticulares i #pediculosis.
Atres usos
[editar | editar còdic]S'utilisa com planta ornamental en jardineria. La fusta és molt dura i s'ha amprat en Granada, Espanya, per a treballs de taracea i marqueteria, tradició artesanal àrap que ha segut heretada i mantinguda en algunes zones com el Albaicín.[4]
Toxicitat
[editar | editar còdic]Com succeïx igualment en atres espècias, l'ingesta de fulls de llorer en excés aplega a ser tòxica. Si el seu us és moderat, el llorer no és tòxic.[5]
La dermatitis per contacte produïda per L. nobilis és rara. Solament s'han descrit alguns casos en aplicacions cosmètiques d'oli foliar, encara que els investigadors no descarten que poguera deure's a algun atre compost dels productes.[6]
Respecte a atres espècies a les que es denomina també llorer, com el llorer-cerezo o llorer real (Prunus laurocerasus), i el baladre (Nerium oleander), deu advertir-se de que, pese a l'homonímia, són espècies tòxica la primera i extremadament tòxica la segona.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Laurus nobilis va ser descrita per Carlos Linneo i publicada en Species Plantarum, vol. 1, p. 369, 1753.[7]
Número de cromosomas: 2n=42,48.[2]
- Laurus: nom genèric que és el nom latino per al llorer.[8]
- nobilis: epítet latino que significa «ben conegut, famós».[9]
Nom comú
[editar | editar còdic]Arbre d'Apolo, aurel (8), aurelar, aurelero, aurero, auré, choriu, lauredo, llorer (62), llorer, llorer comú (4), llorer d'Apolo (2), llorer de Dafne, llorer del Mediterràneu, llorer femella, llorer macho, llorer noble (3), llorer real, laurelal, laurelero, lauro, llaurer, llorea, llorel, lloreo (2), lloreolo, loreda, loredo, lorel (2), lorelero, loreto (2), loureiro (2), orel. Entre paréntesis, la freqüència d'us del vocablo en Espanya.[10]
Història i etimologia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Corona triumfal.
Llorer és l'orige dels vocablos castellans «laureado» i «bachiller», este últim del llatí baccalaureatus, a on apareix laureatus, que ha rebut els «llorers» del seu títul acadèmic.
La planta de llorer va ser considerada en la antiga Grècia una planta consagrada al deu Apolo, perque segons la llegenda, la nimfa Dafne es va transformar en ella per a fugir del deu que la va seguir i aixina el mateix Apolo, va proclamar esta planta consagrada al seu cult i senyal de glòria per a posar-la sobre el cap dels vencedors. CR
La adivinación per mig de fulls de llorer es diu Dafnomancia.
Vore també
[editar | editar còdic]- Cinnamomum tamala (Llorer indi)
- Umbellularia californica (Llorer de Califòrnia)
- Laurelia sempervirens (Llorer chilé)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Berdonces i Serra, Dr. Josep Lluís. Enciclopèdia de les plantes medicinals. Teràpia natural per al tercer mileni. Guia pràctica de consulta en més de 600 espècies d'Herbes classificades. Tikal Ed. (Susaeta). 2007. II Volums (complet). 1096 pp. Volum I: A-G (518 pp). Volum II: H-Z (519-1096 pp).
- ↑ 2,0 2,1 L. Villar: Laurus nobilis en Castroviejo, S. (coord. gen.), 1986-2012, Flora Ibèrica, RJB/CSIC, Madrit
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Hartmann, H. T.; Kester, D. I.; Davies, F. T; Geneve, R. L.. , Nova Jersey. EE. UU.: Prentice Hall, p. 691. ISBN 0-13-206103-1.
- ↑ Proyecte Serra de Basa. «Etnobotánica de la Serra de Basa: el llorer (Laurus nobilis)». Archivat des d'el original, el 18 de març de 2013. Consultat el 2015-12-03.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Dr. Berdonces I Serra. . Gran Enciclopecia de les Plantes Medicinals. Tikal edicions ISBN 84-305-8496-X.
- ↑ Susana Brás. «Allergic contact dermatitis caused by llorer leaf oil» (en en). John Wiley & Sons Ltd. Consultat el 2021-06-01.
- ↑ «Laurus nobilis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2013-01-23.
- ↑ En Nom Botànics
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ «Laurus nobilis». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos (Requerix busca interna). Consultat el 2010-08-06.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Devesa Alcaraz, A., Vegetació i flora d'Extremadura, Edit.Universitas, 1995
- Formen, L. & Bridson, D. (eds.). The herbarium handbook, Royal Botanic Gardens, Kew, 1989. ISBN 0-947643-20-6
- Herrero Uceda, M.: "L'ànima dels arbres". 2008. Elam Editors. ISBN 9788493658502
- López G., Guia dels arbres i arbusts de la Península Ibèrica i Balears. Mundi-Prensa Llibres, 2001
- Orzechowski G. & Gessner O., Gift- und Arzneipflanzen von Mitteleuropa. 3. Auflage., Winter, Heidelberg, 1974, ISBN 3-533-02372-9
- Pignatti S., Flora d'Itàlia, Bologna, Edagricole, 1982. ISBN 88-506-2449-2
- Tutin T. G., Heywood V. H. et alii, Flora Europea, Cambridge University Press, 1976. ISBN 0-521-08489-X
- Franke W., Nutzpflanzenkunde. Nutzbare Gewächse der gemäßigten Breiten, Subtropen und Tropen., 6 Auflage, Thieme, Stuttgart, 1997, ISBN 3-13-530406-X
- AFPD, 2008, African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
- Kostermans, A. J. G. H., Enumeratio Lauracearum Madagascariensium et ex insulis Mascarenis (Revisio Lauracearum VI), Notul. Syst., (París), vol. 8, p. 67-128, 1939.
- ORSTOM 1988, List Vasc. Pl. Gabon.
- Zuloaga, F. O., Catàlec de les plantes vasculars de l'Argentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard., 74(1-2), 1331 P., 1997.
- Flora of China Editorial Committee 2008. «Flora of China (Menispermaceae through Capparaceae).» Fl. China 7: 1-499.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Laurus nobilis.
Laurus nobilis en el Viccionari.
- Laurus nobilis en Arbres Ibèrics
- Laurus nobilis en Propietats dels plantes medicinals, Botanical-online
- Larus nobilis en Herbario Virtual del Mediterràneu Occidental, Universitat dels Iles Balears
- Este artícul conté una traducció derivada de «Laurus nobilis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.