Nerium oleander

Nerium oleander (Nerium oleander)

Nerium oleander és l'única espècie acceptada pertanyent al gènero monotípico Nerium, de la família Apocynaceae. És també coneguda (entre atres noms) com a baladre, baladre, llorer de flor, rosa llorer, trinitaria i en alguns casos com a llorer romà.

Nerium conté varis composts tòxics per lo que és una planta venenosa, encara que la seua amargor llimita el seu perill per als humans per lo que els casos d'intoxicació són rars i el risc general de mortalitat humana és baix. L'ingestió de grans cantitats pot causar nàusees, bossades, excés de salivació, dolor abdominal, diarrea en sanc i ritme cardíac irregular. El contacte prolongat en la llacor pot causar irritament de la pell, inflamació ocular i dermatitis.

Denominacions

Baladre deriva del català 'baladre', i este del llatí voreātrum (eléboro) referint-se un tipo d'arbust molt venenós.

Etimológicamente, Baladre deriva del grec Dafne, el Llorer, a través del àrap دفلى, diflà.

Descripció

Són arbreés o arbusts fins a de 3-4 m d'altura, perennifolios.

Les fulls són linear-lanceoladas o estretament elíptiques, verticiladas en grups de 3, de 0,5-2 per 10-40 cm, en els nervis molt marcats, pecioladas, glabras.

Les inflorescèncias, en cims corimbiformes paucifloras, terminals, estan compostes per florés, bracteadas i pediceladas, tenen el cáliz més o menys rojós, en lòbuls lanceolados, aguts, en pèls glandulares en la seua cara interna, llaugerament soldat en la seua base, i la corola rosada en els eixemplars selvats, de variats tons en els cultivats, en una corona multífida i del mateix color. Els estams, en filaments rectes, són glabros, en anteras sagitadas, densament pubescentes en l'esquena, en un dientecillo en la part inferior de la seua cara ventral que s'unix a la base del estigma. El gineceo, en ovari pubescente i sense nectarios en la base, és cònic, pentalobulado, unit a les anteres i en l'estigma recobert d'una densa massa gelatinosa.

El frut consistix en 2 folículs de 4-16 per 0,5-1 cm, fusiformes, més o menys pelosos que permaneixen units fins a la dehiscencia, pardos i en llavors de 4-7 per 1-2 mm, còniques, densament pelosas, pardas, en vilano apical de 7-20 mm del mateix color.

Distribució i hàbitat

Originàriament es trobava com a planta nativa en una àmplia zona que cobria les riberes de barrancs de la conca de la mar Mediterràneu i el Sahara, propenca a menudes gueltas i zones en #fluix torrencials.

S'ha difòs àmpliament per totes les zones en clima propici com a planta ornamental. En Estats Units s'ha introduït com a cultiu ornamental, inclús urbà i en carreteres, també en restauració, com despuix de l'huracà de 1990, quan es va plantar en grans cantitats en la illa de Galveston, en Texas. Creix solament en les regions més càlides de Norteamérica, fins a #Virginia. És freqüent en Argentina, Uruguay i Chile, usades en jardins i com a tanca mijana de separació en autopistes, com en Califòrnia, Espanya, Austràlia. S'ha introduït en països tropicals com Colòmbia, Veneçola, Panamà, Equador i Hondures.

Principis actius

Posseïx heterósidos cardiotónicos (0,05 a 0,01 %): oleandrina, oleandrigenina, deacetiloleandrina, etc., que les seues geninas són entre unes atres la digitoxigenina i la gitoxigenina, flavonoides: rutósido, nicotiflorina, àcit ursólico, heterósidos cianogenéticos. Substàncies resinosas i glucósidos cardíacs com el neriosido.

El compost més característic del Nerium oleander és la oleandrina, un glucósido en estructura esteroide, molt similar química i farmacològicament a la Ouabaína i Digoxina, dos cardiotónicos àmpliament utilisats en l'insuficiència cardíaca.

L'acció de la oleandrina és doble: l'interacció en la bomba Na⁺ i K⁺ de les cèlules del múscul del cor i l'acció directa en la regulació nerviosa del to vagal del clapit del cor.

Les cèlules canceroses tenen una necessitat absoluta del bon funcionament de la bomba del sistema enzima Na⁺ K⁺ per a la seua reproducció, este sistema és el blanc de nous medicaments contra el càncer, tal com la oleandrina del Nerium oleander, i s'han realisant proves en humans en resultats prometedors.

Toxicologia

En Espanya la venda d'esta planta al públic per a usos medicinals, aixina com la dels seus preparats, està prohibida per raó de la seua toxicitat i el seu us i comercialisació es restringix a l'elaboració d'especialitats farmacèutiques, ceps homeopáticas i a l'investigació. De la mateixa manera, la Circular 06/2004 de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris del Ministeri de Sanitat i Consum aclarix l'àmbit d'aplicació de l'Orde SCO/190/2004 per la que s'establix la llista de plantes la venda de les quals al públic queda prohibida o restringida per raó de la seua toxicitat, especificant que la comercialisació com a planta ornamental no té cap llimitació. La concentració de oleandrina és major en les raïls, seguida per la concentració en els fulls i en els tallos. La concentració de oleandrina en flors és significativament menor. Les flors requerixen la visita d'insectes per a produir llavors; la polinisació es produïx per mig d'un mecanisme d'engany. La cridanera corola eixercix una forta atracció en els polinisadors des de certa distància, pero les flors no secretan néctar i no oferixen recompensa als seus visitants. Per això, reben molt poques visites, com sol succeir en les espècies les flors de les quals no secretan néctar. Les pors cap a mels contaminades en néctar tòxic de baladre són per tant infundats.

L'intoxicació per Nerium oleander és semblada a l'intoxicació digitálica, entre 4-12 hores.

En 1808, durant la Guerra de l'Independència Espanyola, en un campament uns soldats de Napoleón varen torrar carn de corder enfilant pinchos en estacas de Nerium oleander. Dels 12 soldats, 8 varen morir i els atres quatre varen quedar sériament intoxicats.

En Japó va ser la primera planta en florir despuix de l'explosió de la 1.ª bomba atòmica sobre Hiroshima el 6 d'agost de 1945.

Circumstàncies de l'intoxicació

La llacor del Nerium oleander provinent de raïls o tallos pot causar irritament o inflamació de la pell (dermatitis), #irritament oculars greus i reaccions alèrgiques en general, raó per la qual es requerix l'us de guants impermeables protectors en podar la planta, o trozarla per a la seua erradicació.

Síntomes

Els primers signes d'intoxicació són gastrointestinals; nàusees i bossades en deposiciones diarreicas sanguinolentas. Li seguixen signes neurològics: vèrtic, atàxia, midriasis, excitació nerviosa seguida de depressió, disnea, convulsions tetaniformes. I en seguida apareixen signes cardíacs; arrítmia en aument, taquicardia, fibrilació auricular i bloqueig en parada cardíaca.

Tractament

El tractament seguit és, clásicamente, el de l'intoxicació digitálica. Quan apareixen trastorns cardíacs cal evitar el llavat d'estòmec. Es pot utilisar carbó actiu, sobretot en els casos d'intoxicació recent. En els casos més favorables (hòmens jóvens i poca cantitat ingerida), l'injecció d'atropina basta per a combatre la bradicàrdia i permet, en algunes hores, el regrés a un ritme miocárdico normal. En els casos més greus es recorre a l'adrenalina i a la desfibrilación per choc elèctric, entre uns atres.

Intoxicació en atres animals

Les espècies animals generalment afectades per la seua ingestió són els cavalls, vacas, ovellas i cabras. La sintomatologia que els produïx és de debilitat, suor, irritament bucal i estomacal, bossades (no en cavalls), diarrees, gastroenteritis en hemorràgies, tremolació, extremitats fredes, menge i a continuació la mort pot ser repentina.

• Frut obert en llavors.
  Frut obert en llavors.
• 
  Vista general.
• 
  Esfinge del Baladre (Daphnis nerii) L.
• 
  Nerium oleander en Francisco Manuel Blanco, Flora de Filipines [...], Gran edició [...], Atles I, circa 1880

Medicina popular

En zones rurals es preparava una loció per a us extern com parasiticida contra la sarna utilisant els fulls frescs de Nerium oleander mesclades en mel i aplicada com a ungüent.^{cita requerida}

Atres usos

Gràcies a la seua espectacular floració és una espècie molt cultivada en jardins i amijanadores de carretera. Actualment existixen numeroses varietats de jardineria, caracterisades per tindre flors en un número variable de pétals i diferents #coloració que inclouen el roig, fucsia, carmín, rosa, blanc i, més recentment, el salmón i el groc pàlit. També existix una forma en fulls variegadas vert-grogues i una subespecie nana.

A lo llarc de l'història els Nerium oleander s'han amprat en múltiples #profit. Els seus tallos s'han utilisat en treballs de cestería, de modo similar al esparto en la pleita i al vímen en les mimbreras. La cendra obtinguda de cremar la seua fusta s'amprava en la fabricació de pólvora. Per a combatre la caspa i la caiguda del cabell s'ampraven els seus fulls maceradas. Ademés, els seus tallos es colocaven entre les sembres de cigrons, fesols i atres plantes leguminosas per a protegir-les de certes malalties. S'ha utilisat també la pols de tallos i fulls per a fabricar matarratas.

Paràsits

Les flors del Nerium oleander són font d'alimentació per a arnes com la esfinge del baladre (Daphnis nerii). Els seus orugas s'alimenten dels seus fulls sense ser afectades per les potents substàncies tòxiques. També es veu atacada pel chinche Spilostethus pandurus o el pulgón Aphis nerii.

Obtencions i cultivarés derivats

A partir de l'espècie selvada s'han conseguit en els vivers per mig d'hibridacions diferents varietats d'us en jardineria.

• 
  'Luteum Plenum'
• 'María Gambetta'
  'María Gambetta'
• 'Petite Salmon'
  'Petite Salmon'
• 'Splendens'
  'Splendens'

Taxonomia

El gènero va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 209, en 1753.

L'única espècie Nerium oleander va ser descrita pel mateix autor i publicada en la mateixa publicació.

Etimologia

Nerium: nom genèric que deriva del vocablo grec νεριόν, -όυ (nerión, -óu); "aigua", i este a la seua volta, de νερόν, -ς (nerón, -s); "humit", Dioscórides es referix a que creix naturalment, tant en jardins com en llocs marítims i prop de corrents d'aigua (com a rius), o al deu grec Nereo, deu del Mar i pare de les Nereidas. Va ser establit per Joseph Pitton de Tournefort (1694, 1700), i posteriorment validat per Carlos Linneo (1753, 1754).

oleander: epítet derivat dels vocablos grecs ῥοδοδένδρον (rhododéndron); "arbre de roses". El nom apareix en el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, quan Dioscórides ho va mencionar com un dels térmens utilisats pels romans per a la planta, el qual, és una corrupció del llatí medieval dels noms en llatí tardà para esta: arodandrum o lorandrum. L'adició de Olea és perque es referix a la semblança superficial de les seues fulls en l'olivera (Olea europea).

Noms comuns

• Castellà: abelfa, aberfa, baladre, baladre/adelfes, aderfa, aelfa, baladre, balandre, berfa, delfa, edelfa, llorer rosa, llorer-rosa, llorer de jardí, narciso, rosa de berbería, o simplement berbería, rosalaurel, valadre, yerba mala.

Bibliografia

• Alonso, J.R. Tractat de Fitofármacos i nutracéuticos, 2a. ed. Ed. Corpus. Buenos Aires, 2004. ISBN 9789872029234.
• Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino. Barcelona, 1984. ISBN 9788472265974.
• Bruneton, J. Plantes tòxiques: vegetals perillosos per a l'home i els animals. Editorial Acribia. Saragossa., 2000. ISBN 9788420009353.
• Christoph Köchel: Oleander. Ulmer, Stuttgart 2000, ISBN 3-8001-6653-4
• Gechtman C, Guidugli F, Marocchi A, Masarin A, Zoppi F, "Unexpectedly dangerous escargot stew: Oleandrin poisoning through the alimentary chain." J Anal Toxicol (2006) 30 (9) 683.
• F. J. J. Pagen, Oleanders: Nerium L. and the oleander cultivars, Wageningen, Agricultural University, 1988. ISBN 9067541079.
• G.López González.(2001) Els arbres i arbusts la península ibèrica i Balears. Ed.Mundi.Prensa
• J.A.Devesa.(1995) Vegetació i Flora d'Extremadura. Ed. Universitas
• Ramon Folch i Guillèn. La vegetació dels Països Catalans; il·lustracions Eugeni Serra i Ràfols, Josep Nuet i Badia; pròleg D'Oriol Bolós.-Barcelona:IEC, 1981 ISBN 84-85256-20-4
• Wolfgang Hensel. Plantes medicinals; Edicions Omega, ISBN 978-84-282-1479-7.

Enllaços externs

• Nerium oleander en Flora Ibèrica - RJB/CSIC, Madrit
• Pàgina descriptiva del baladre en árbolesornamentales.és