Lygeum spartum
Lygeum és un gènero monotípic[1] de plantes pertanyent a la família de les gramínees (Poaceae). La seua única espècie és el albardín, el nom científic del qual és Lygeum spartum, i és pròpia de zones seques sobre substrats arcillosos o margosos, yesíferos o salinos de la conca mediterrànea. Li la sol confondre en l'esparto, encara que el verdader esparto és l'espècie Stipa tenacissima.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta herbàcea perenne i rizomatoser, de fins a un metro d'altura, de color vert groguenc a blanquecino. Els seus brots formen grossos rams coberts en la base de escamas. Les fulls, en aspecte de junc i de fins a 50 cm de llarc estan enrolladas, reduint d'esta manera la pèrdua d'aigua per transpiració. Són rectes, unciformes, dures i tenaces, i té en l'indústria paperera usos similars al esparto, pero de menor calitat tècnica
Les florés formen una espiguilla coberta de llarcs pèls sedosos rodejada d'una baïna, de 3 a 9 cm, a modo de espata en aspecte de paper. Si l'observem sense la flor es pot confondre en el esparto (Stipa tenacissima).
Localisació
[editar | editar còdic]És comú en la península ibèrica, especialment en el Valle de l'Ebre, i en l'est de la Península. En Espanya s'estén per l'est, el sur i les illes Balears.
Ha donat alguns topònims, com El Albardinal, en Múrcia (Espanya).
És una espècie pròpia de les estepas ibèriques.
També es troba en Itàlia i per tota la ribera sur de la mar Mediterràneu, des de Marroc fins a Egipte.
Usos
[editar | editar còdic]Antany tenia utilitat industrial. En Aragón se segaven els fulls per a trenar-les i confeccionar cordes bastes denominades "fencejos" (falcies) en les que nugar els fajos de mies despuix de la sega del cereal.
També l'utilisaven per a fer els jergones o camastros per als soldats, una volta es trituraba el seu full.
En Níjar (Almeria), s'amprava per a l'embalage de la ceràmica en caixes, per a protegir-la dels colps en el transport. Paregut us se li donava en Múrcia, en este cas per a protegir als melons en el seu transport.
Usat també com a pastura per al ganado oví i caprino. De la mateixa manera que el esparto, s'usava en la fabricació de cestería
Actualment es reconeix el seu valor ecològic per la seua importància com a protector del sol.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Lygeum spartum va ser descrita per (L.) Kunth i publicat en Genera Plantarum, ed. 5 addend.: [522]. 1754.[2]
Com indica el seu nom, spartum procedix del grec spárton, (esparto), fent referència a la similitut entre el albardín i el esparto.
Número de cromosomas de Lygeum spartum i táxones infraespecíficos: 2n=40[3]
- Lygeum apiculatum Gand.
- Lygeum insulare Gand.
- Lygeum loscosii Gand.
- Lygeum murcicum Gand.
- Lygeum spartum var. longispathum Trab.
- Lygeum spathaceum Lam.
- Lygeum tenax Salisb.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]- Castellà: albardin, albardín, atochín, barceo i berceo,[5] barrón, esparto, esparto baste, esparto vora, esparto femella, esparto morisco, fals esparto, lastón.[6]
Vore també
[editar | editar còdic]- Terminologia descriptiva de les plantes
- Anex:Cronologia de la botànica
- Història de la Botànica
- Característiques de les poáceas
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Abdeddaim-Boughanmi, K. and M. Kaid-Harche. (2009). Structure, ultrastructure of the anther, pollen microsporogenesis and morphology of pollen grains of two populations of Lygeum spartum L. in Algeria. American Journal of Agricultural and Biological Sciences 4(3), 201-05.
- ↑ «Lygeum spartum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 26 de maig de 2014.
- ↑ Proves Cromosomes somàtics de plantes espontànees en la estepa d'Aragó. II Lorenzo Andreu, A. & P. García Sanz (1950) Anals Estac. Exp. Aula Dei 2: 12-63
- ↑ Lygeum spartum. The Plant List. A working list of all plant species.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ «Lygeum spartum». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 9 de març de 2010.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lygeum spartum.- Pàgina de la flora d'Aragó
- GARCÍA HORTA, José Antonio.Fibres papereras (2007). Barcelona. Edicions UPC
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lygeum spartum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.