Parc natural dels Estanys de la Mata i Torrevella

Parc natural dels Estanys de la Mata i Torrevella

Els Estanys de la Mata i Torrevella (en valencià Llacunes de la Mata i Torrevella) és un espai natural protegit espanyol situat en la província d'Alacant, Comunitat Valenciana. Es troben en la comarca de la Vega Baixa del Segura, ocupant part dels térmens municipals de Torrevella, Guardamar del Segura, Els Montesinos i Rojales.

Junt en els veïns parcs naturals d'El Fondo i les Salines de Santa Pola, formen un triàngul de chapulls d'una importància crucial per al desenroll dels cicles biològics de numeroses espècies que ho utilisen tant en les seues migracions com en la seua nidificación o invernada.

El Parc ho componen dos estanys separats entre sí per un anticlinal cridat "El Garriga". Un canal unix abdós depressió que, ademés, estan comunicades de forma artificial en la mar per mig d'atres dos canals coneguts com "Acequiones", conformant aixina una unitat d'explotació salinera.

Història

Els estanys de la Mata i Torrevella ya s'explotaven en 1321, data en que la segona va ser cedida per la Corona a la ciutat d'Oriola. La de la Mata va ser otorgada a Oriola en l'any 1364, despuix de ser confiscada a Guardamar, encara que pronte tornaria a ser possessió de la Corona. Més vesprada, en 1389, la pròpia Corona va concedir a la mateixa població la possibilitat de transformar l'estany de Torrevella en albufera en la finalitat d'explotar la peixca, pero la construcció del Acequión que la comunicava en la mar es va demorar casi un sigle, i va anar en 1482 quan es va comprovar la inviabilidad del proyecte al no entrar els peixos en l'estany per l'elevada salinitat de les seues aigües.

Des de el XV, l'estany de la Mata va ser un dels principals centres productius i exportadors de sal del Mediterràneu, sent el seu embarcadero asiduamente visitat per navío de numerosos estats europeus. En 1759, es va declarar la reversión de la propietat de l'estany de Torrevella a l'Estat, iniciant pocs anys despuix les primeres proves d'extracció de sal en ella, baix la direcció de l'Administrador de les Reals Salines de la Mata. Les millors condicions portuàries de Torrevella i el terremot de 1802, que va danyar les instalacions de la Mata, varen condicionar el trasllat de l'Administració a Torrevella.

Des de llavors s'han vingut explotant els estanys per a l'extracció de sal i la seua exportació per tota Europa. No seria fins als anys 1980 quan la consciència per la naturalea que rodeja este entorn fora objecte de debat per a la seua protecció. Va ser declarat parc natural en 1988 per la Generalitat Valenciana, pero el decret va ser anulat per defecte de forma dos anys despuix. La declaració definitiva es va produir el 10 de decembre de 1996.

Geografia

Este parage té una extensió de 3743 hectàrees. D'elles, 2100 són làmines d'aigua (1400 hectàrees l'estany de Torrevella i 700 la de la Mata). Es troba situat en la comarca de la Vega Baixa del riu Segura, al sur de la província d'Alacant.

La seua superfície pertany en la seua major part al municipi de Torrevella, encara que chicotetes zones del mateix s'estenen pels térmens municipals de Guardamar del Segura, Rojales i Els Montesinos.

El parc natural està definit principalment per hàbitats salinos (estanys) i mijos terrestres afectats per alt contingut en sals (saladarés), pero també per hàbitats lligats a relleus baixos (El Garriga), zones boscoses de pinada, cursos d'aigua de naturalea dolça (barrancs i rambles) i per últim zones agrícoles. D'estes últimes destaca l'existència de vinyes, en algunes de les varietats de raïm més importants del Mediterràneu: la Moscatell d'Aleixandria i la Merseguera.

Orografia

El parc es troba situat en una conca cuaternaria formada pels relleus corresponents al grup de falles de la part baixa del riu Segura. Existixen dos estanys principals: la de Torrevella, d'una extensió de 1400 hectàrees i en un eix major de 5500 metros; i la de la Mata, que està situada un quilómetro i mig al norest de l'anterior i dispon de 700 hectàrees de superfície. En estos estanys s'arreplega l'aigua proporcionada per una ret de barrancs i ramblas provinents de la propenca serra de Sant Miguel de Salines.

Els dos estanys es troben separades per un anticlinal, cridat el Garriga, i es troben conectades de manera artificial en la mar per mig d'un canal conegut com el Acequión, que es va construir per a l'explotació de les salinas de Torrevella. L'extracció de sal es troba en explotació des de el XIII.

Clima

El parc presenta un clima mediterràneu àrit i sec, propi del surest de la península ibèrica, en unes precipitacions miges anuals de menys de 300 mm. En general, la humitat dels estanys i la rodalia de la mar fan d'este parage un entorn natural més variat que l'àrea circumdant. El parc goja de més de 3000 hores de sol a l'any, en estius càlits i hiverns suaus.