Torrevella
Torrevella, (en castellà i oficialment Torrevieja), antigament conegut com Torrevella de la Mata, és un municipi situat en la zona costera del Baix Segura, en el sur de la Comunitat Valenciana.
Geografia[editar | editar còdic]
Situada a la planura litoral, prop del Mediterràneu. Més de la mitat del seu territori està ocupat per les llacunes de Torrevella i la Mata, declarades parc natural en l'any 1989 per la Generalitat Valenciana.
La costa de Torrevella és rocosa i en numeroses cales, com la del Molló, Redonda, del Cura o la Cornuda, totes al nort del port. En el sur apareixen plages més amples i arenoses.
Plages[editar | editar còdic]
Clima i vegetació[editar | editar còdic]
El clima és sub-àrit, en precipitacions mijanes que no superen els 260 mm anuals de pluja, mentres que les temperatures mijanes varien entre els 11 °C de giner i els 26-27 °C d'agost, lo que determina una vegetació caracterisada per l'espinar.
Núcleus de població[editar | editar còdic]
- Torrevella
- La Mata
Localitats llimítrofes[editar | editar còdic]
El terme municipal de Torrevella llimita en els térmens d'Almoradí, Guardamar del Segura, Oriola, Rojals i Sant Miquel de les Salines, tots en la comarca del Baix Segura.
Accés[editar | editar còdic]
A Torrevella s'accedix per la carretera nacional N-332, paralela a la AP-7 que conta en una eixida al municipi, la 77.
Demografia[editar | editar còdic]
El creiximent de la ciutat els últims anys és el més fort de tot l'estat (encara que ha s'ha vist frenat els últims anys) i ha motivat l'urbanisació de la major part del terme municipal.
La població de dret ha passat de 25.014 en 1991, a 60.172 en 2001, 75.530 en 2004, 92.034 en 2006 i 82.842 en 2021, per lo que és la quinta ciutat de la Comunitat Valenciana, i la tercera ciutat de la província d'Alacant, superant a Oriola, capçalera comarcal.
En conseqüència, encara que en els últims anys ya ha escomençat a perdre habitants, es veu immersa en un procés de creiximent desorbitat, lo que fa que la ciutat estiga contínuament en l'ull de l'huracà de l'especulació, no sense acusacions de corrupció al seu alcalde Pedro Hernández Mateo.
| Evolució demogràfica de Torrevella | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | ||||||||||
| 6.947 | 7.708 | 7.706 | 8.961 | 8.885 | 8.754 | 8.935 | 9.234 | 9.726 | 12.314 | ||||||||||
| 1991 | 1996 | 2001 | 2006 | 2008 | 2015 | 2018 | 2021 | ||||||||||||
| 25.891 | 35.998 | 58.828 | 92.037 | 101.381 | 101.381 | 82.599 | 82.842 | ||||||||||||
Cultura[editar | editar còdic]
És molt important el certamen anual d'havaneres i polifonia que es fa en esta ciutat i que conta en molts anys de tradició.
Economia[editar | editar còdic]
Les principals activitats econòmiques del municipi són el turisme, l'extracció de sal i la peixca.
Fills ilustres[editar | editar còdic]
- Joaquín Chapaprieta Torregrosa (Torrevella, 1871 - Madrid, 1951). Polític valencià, ministre en diverses ocasions, president del Consell de Ministres de la II República Espanyola en 1935.
- José María Ruiz-Pérez Águila (Torrevella, 1905 - Alacant, 1982) fon un periodiste i polític valencià.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Torrevella.- Ajuntament de Torrevella
- Portal de la Vega Baixa
- Portal del Certamen d'Havaneres
| Municipis de La Vega Baixa del Segura | |
|---|---|
|
Albatera • Algorfa • Almoradí • Benejússer • Benferri • Benijòfar • Bigastre • Callosa de Segura • Catral • Cox • Daya Nova • Daya Vella • Dolores • Formentera de Segura • La Granja de Rocamora • Guardamar • Los Montesinos • Oriola • El Pilar de la Foradada • Rafal • Redovà • Rojals • Sant Fulgenci • Sant Isidre • Sant Miquel de les Salines • Torrevella • Xacarella | |