Rambla (geomorfología)

Rambla de la Colaita procedent de la serra del Caballón (visible a l'esquerra en l'image) en el terme municipal de Catadau (Valéncia).

Rambla és el terme geomorfològic fluvial en el que es coneix en Espanya, especialment en la seua part oriental, a un barranc, és dir, un caixer (excavat per l'aigua d'escorrentía superficial concentrada) en cabal solament temporal o ocasional per les pluges. Que el cabal siga temporal o ocasional, és dir, solament quan es produïxen pluges (torrent), és lo que ho diferencia d'un riu o un atre tipo de corrent permanent.

És un terme d'orige àrap (del àrap رملة ramla, ‘arenal’) que ha transcendit a idiomes com el castellà i l'anglés i que, a la seua volta, ha donat orige a térmens com arramblar (també arramplar) i arramblaje, vocablos equivalents als d'arrasar o erosionar per un costat o cobrir i depositar arena, grava i atres tipos de sediment en una superfície en certa pendent, alguna cosa que resulta típic en les àrees avenadas per les rambles. A la seua volta, estes acumulacions són fàcilment atacades per l'erosió de les noves creixcudes producte de les pluges, per ser sediment poc consolidats. Una atra característica de les rambles o torrents és el seu fort pendent i escassa llongitut, lo que les diferència dels rius, encara que casi sempre (sobretot en regions de clima mediterràneu), els rius solen arreplegar en el curs alt una série de rambles la confluència de les quals forma el riu pròpiament dit.

No obstant, en algunes ocasions s'aplica excepcionalment este terme com a sinònim a verdaders rius en cabal permanent, com és el cas del riu Magro (o Rambla d'Algemesí), en la província de Valéncia (Espanya).

Geomorfología

Una planta creix en el caixer sec de la rambla o barranc d'Olocau, (Valéncia), aprofitant la humitat retinguda pels blocs i la grava.

Les rambles són caixers en règims torrencials, presents en climes àrits o subáridos, en precipitacions escasses i irregularment distribuïdes, que poden ser episódicamente intenses. Baix clima mediterràneu sec o subdesértico poden ser l'únic tipo de caixer autòcton. Tenen perfil en forma d'artesa, en els alvertents escarpadas i el llit de fondo pla.

Es formen i mantenen pel escurrimiento concentrat de les aigües durant pluges episódicas intenses, que és capaç d'arrastrar gran cantitat de sediment d'granulometría grossa, que abandona en disminuir la seua pendent i, en conseqüència, la seua velocitat. L'aparent desproporció entre el gran esgambi del caixer, ple d'un gran volum de material gros i l'escassea o absència de cabal es deu a que durant els escassos episodis de riuada no hi ha energia suficient per a arrastrar tot el material arrancat en les capçaleres, de forma similar a lo que succeïx en els torrents al peu de les grans cordilleres montanyoses. Els rius anastomosados tenen un caixer de grans dimensions pero en menuts canals separats per les illes allargades formades per les torrentades (blocs, vores rodades, grava). El fet de dur sempre aigua és la traça que diferencia a este tipo de rius de les rambles.

És l'existència d'un caixer tan ampli con relación a la seua llongitut, una característica de les rambles que pugues també vore's en alguns rius de règim torrencial. Les rambles tenen en ocasions una gran capacitat de transport (competència) per lo que és molt freqüent l'existència de grans blocs, vores rodades, gravas i arena, formant un conjunt molt heterogéneu de roques de procedència diversa.

Us en la toponímia

En esta image, presa des del pont del camí a la Colaita poden vore's els estrats de greda, calcàrea i marga sobre els que s'ha encaixat una rambla. I també poden vore's en el centre de l'image alguns treballs de conservació del caixer fets pels propis agricultors que han construït murs de calcàrea grisa, en la finalitat de llimitar l'erosió en el propi caixer.

En la península ibèrica és molt freqüent l'us de «Rambla» en la toponímia; està estés per casi totes les regions en les que l'influència de la població musulmana va resultar més intensa, no solament per a nomenar caixers sino també localitats o parages, per eixemple, La Rambla en Còrdova, Rambla de Algemesí en Valéncia, Rambla de la Viuda en Castelló, Rambla de les Ovelles en Alacant, Rambla Nogalte en Múrcia, Rambla de Morales en Almeria, etc. És corrent certa confusió o solapamiento entre rambles pròpiament dites i rius en poc cabal. Es pot citar com a eixemple, en l'obra d'Antonio José de Cavanilles sobre el Regne de Valéncia, el nom de Rambla de Algemesí referit al riu Magro.

Les rambles solen tindre caixers pràcticament secs durant tot l'any, per lo que la seua flora i fauna solen ser prou escasses. Algunes plantes aprofiten la presència d'humitat o corrents baixe la superfície, com la baladre o baladre, el sauzgatillo i la sarga.

L'ocupació humana de rambles i barrancs ocasiona danys i greus contratemps en aquells casos en els que no es pren en conte la possibilitat d'unes avingudes o creixents súbites o no es realisen prèviament aquells treballs requerits per a minimisar o evitar els efectes nocius de les inundacions. En el quadro es mostren alguns eixemples del problema de les inundacions en les rambles.

Cabal històric en rambles d'Espanya

Rambla	m³/s	Data	Lloc de l'aforament
Nogalte	1.974	1973	Port Lumbreras, Múrcia, Espanya
Ovelles	400	1982	Alacant, Espanya
Viuda	1.500	1962	Castelló, Espanya
Poyo	2.280	2024	Valéncia, Espanya
(Font:20 minuts)

I estes observacions poden fer-se extensives a molts rius. Se solen instalar cultius, chalets o casetes de camp, llocs d'acampament o aparcaments de vehículs. En cas de tormenta, l'aigua que baixa per la rambla pot arrastrar edificacions, vehículs i persones. L'eixemple de les inundacions en el estat La Guaira, en decembre de 1999, és molt significatiu per a ilustrar el poder destructiu de les aigües torrencials de les rambles, torrents o quebradas, sent este últim nom el que s'usa en major freqüència en varis països de Llatinoamèrica.

A voltes, les poblacions han anat creixent als costats d'una rambla, que s'ha convertit en el carrer principal, despuix de canalisar-les i cobrir-les. En Barcelona capital, La Rambla és potser la seua avinguda més coneguda. També en la ciutat d'Alacant una de les principals avingudes del centre es diu Rambla de Méndez Núñez i està sobre l'antiga rambla de Canicia. En Tarragona es pot senyalar el mateix eixemple en la Rambla Nova o en Almeria en la seua Rambla de Federico García Lorca, sobre la rambla de Belén. De manera similar succeïx en Argentina i Uruguay.