Règim fluvial

Archiu:Eagle Alaska ice1.jpg

Les aigües i els gèls del riu Yukón es desborden junt a la població de Eagle, en Alaska, per un aument brusc de la temperatura i al derretimiento de gran cantitat de gèl que estava represando el cabal del riu. Un eixemple clàssic del règim de desgel que s'explica ací.

El règim fluvial és el comportament del cabal d'aigua en promig que du un riu en cada més a lo llarc de l'any. Depén del règim pluviométrico, pero també de la temperatura de la conca (que determina la major o menor evaporament), del relleu (en especial, de les pendents), la geologia, la vegetació i l'acció humana. El règim fluvial també deu incloure els valors extrems en la meteorologia de la conca, en especial, la freqüència de riuades i estiaje i el mòdul en les seues desviacions, en l'objectiu de realisar les obres d'infraestructura adequades.

Cabal

El cabal d'un riu és la cantitat o volum d'aigua que passa per una secció determinada en un temps donat, generalment cada segon. El cabal, puix, està en funció de la secció (metros quadrats) a travessar per la velocitat a la que travesse la secció en metros/segon. S'expressa en litros o metros cúbics per segon (l/s o m³/s). El problema és determinar la velocitat, ya que és variable per a cada punt del caixer, i encara que es poden usar métodos d'aproximació lo normal és considerar les senyes oferides per les estacions d'aforament com les instalades per les confederacions hidrogràfiques en Espanya, que oferixen periòdicament les seues senyes, o les que hi ha en atres països, tant per institucions públiques com a privades.

Es diu estiaje al menor cabal d'un riu, situació que sol repetir-se, per lo general, tots els anys en la mateixa época, especialment en els països de les zones templades les precipitacions de les quals estan determinades pel ritme de les estacions. Este terme procedix de estío que significa estiu ya que l'idioma espanyol es va desenrollar en un país de clima mediterràneu, a on l'época d'aigües baixes en els rius correspon en l'estiu. D'Espanya, el concepte d'estiu tèrmic va passar a lo que podríem cridar estiu pluviométrico, ya que en la zona intertropical d'Amèrica estem parlant de climes isoterms, a on les distintes estacions de l'any es distinguixen per la major o menor cantitat de pluges i no per la seua temperatura.

I es diu riuada o creixent a l'época o moment de major cabal. Les grans riuades de cabal dels rius tenen que vore en la meteorologia en molt major grau que en la climatologia. Estes grans riuades, aünades a atres fenomens, poden donar pas a inundacions, modificacions del caixer (com l'exageració dels meandres o pel canvi de curs) i modificació del relleu per erosió o sedimentación en la conca. Les grans riuades en els rius solen també senyalar-se com a avingudes. I les grans riuades en breus lapsus de temps solen dur el nom de riadas (en el cas de rius) o inundacions llampada en el cas de rieres, torrents o rambles.

Mòdul i abundància cortical

L'abundància cortical és el percentage mig d'un element en la corfa terrestre. En hidrologia l'abundància és la cantitat d'aigua que du un riu en un punt concret, es diu mòdul i es medix en m ^{(mòdul absolut)}. El mòdul és la mija aritmètica dels cabals observats en un periodo determinat, per lo general, en un lapsus mínim de 30 anys. En realitat mòdul i cabal són sinònims.

El mòdul relatiu o específic és la relació existent entre el mòdul absolut i la superfície de la conca, i s'expressa en m³/s/km² o l/s/km².

• ___MATH_0___

___MATH_1___ = Mòdul relatiu

___MATH_2___ = Mòdul en m³/s o l/s

___MATH_3___ = Superfície de la conca en km²

Es considera que si el mòdul relatiu és inferior a 5 m³/s/km² hi ha escassea, si està entre 5 i 15 m³/s/km² són els valors mijos i per damunt de 15 m²/s/km² són valors elevats, encara que això depén en gran manera de les característiques del clima i d'atres factors predominants en la conca del riu de que es tracte.

Per a fer les operacions següents és preferible usar el mòdul expressat en litros per segon (l/s) per ad açò cal multiplicar per 1000 els metros cúbics: 3 m³/s = 3000 l/s