Estiaje

El riu Esconavette, en la comuna de Montmaur-en-Diois, França), en el 2004.

El estiaje és el nivell de cabal mínim que alcança un riu o estany en algunes époques de l'any, degut principalment a la sequia. Quan es parla del règim d'un riu, és el periodo d'aigües baixes. El terme es deriva d'estío (estiu), degut a que en la regió del Mediterràneu esta estació de l'any és l'época de menor cabal dels rius o els estanys, sobretot per la relativa escassea de precipitacions (sequia), pero també de la major insolació (vore calfament global) i, per això, el major potencial d'evapotranspiración (de les plantes) i de l'evaporament més intensa dels cursos d'aigua.^{cita requerida}

En Espanya

En les tres vertents peninsulars, el estiaje es dona en els mesos d'estiu, pero la mediterrànea presenta els estiajes més importants. El estiaje és més intens i durador quant més meridional és la conca d'un riu, ya que, en Espanya, les pluges disminuïxen del nort i noroest cap al sur i surest del país. També es poden presentar en primavera per l'increment de la temperatura, es delimita per vores abruptes i contínues. La freqüència de l'eixida de les aigües baixes i miges impedix que la vegetació es desenrolle sobre els bancs d'arenes i graves.^{cita requerida}