Inundació llampada

Inundació llampada

Archiu:GobiFlood. CAPS 0

Inundació llampada en el desert de Gobi, Mongòlia

Una riada, avinguda o inundació repentina, torrencial, llampada o súbita, consistix en la riuada súbita del cabal d'un riu i, en major freqüència, d'un torrent de montanya, rambla o d'un riu esporàdic. Els motius poden ser de divers orige, pero casi totes les raons es deuen a característiques locals del relleu, al perfil llongitudinal del caixer, la naturalea del sol i de les roques de la conca en general i del caixer en particular pel que fa a la major o menor resistència a l'erosió, la direcció a escala local del moviment de rotació terrestre i, des de després, a les característiques meteorològiques, més que climàtiques, de la zona a on es troba la corrent fluvial en qüestió.

Descripció

El National Weather Service dels Estats Units definix les inundacions llampada (flash flood) com a inundacions que ocorren poc despuix d'una pluja molt intensa en la conca d'un riu, rambla o torrent, la qual cosa significa que el gran aument de cabal té efecte casi immediatament despuix d'eixa pluja molt intensa (). És més destructiva en àrees seques i de vegetació escassa, a on falten plantes, arbres i sols que absorbixquen gran part de l'escorrentía superficial. També donen orige a un greu procés d'erosió en algunes parts de la conca, especialment cap a l'esquerra del caixer. Açò significa que l'erosió de la ribera esquerra és més freqüent i extensa i el desbordament o inundació també és més greu per eixe costat. (Encara que en forma no molt detallada, este fet s'explica en l'artícul Asimetria fluvial).

Orige

Un torrent de montanya en molt escàs cabal. Este torrent pot donar orige a una inundació llampada despuix d'una pluja intensa en el moment en que el nivell de l'aigua en el caixer supera les roques i obstàculs del caixer. Este caixer pedregoso constituïx un obstàcul que ralentisa la velocitat de les aigües quan el cabal és menut, pero quan una riuada és brusca i sobrepassa el nivell d'eixe obstàcul, la velocitat de la part superior de les aigües s'incrementa molt, per lo que forma una espècie d'ona que alvança en seguida al chicotet cabal del torrent que circula per avall, formant-se una riuada instantànea del mateix.

Totes les inundacions llampada, casi sense excepció, es deuen a un aument súbit del cabal de la corrent fluvial, com a conseqüència d'una pluja molt intensa de curta duració. L'increment d'eixe cabal es traduïx en un aument proporcional de la velocitat de les aigües, creant una espècie d'ona frontal d'aigua que baixa a gran velocitat pel caixer.

Inundacions llampada en les zones àrides

En les zones àrides o semiáridas les pluges molt intenses, encara que siguen de curta duració, poden aumentar súbitamente el cabal dels torrents, rambles o rius de montanya, aumentant en conseqüència la velocitat de les seues aigües i l'energia de les mateixes, produint una gran força erosiva que pot resultar exacerbada per causes locals, com la freqüent escassea de vegetació en els climes àrits, les fortes pendents del perfil llongitudinal dels rius i, sobretot, la naturalea irregular del caixer que origina l'acceleració brusca de les aigües quan se supera el nivell de base del cabal de les corrents fluvials. Un eixemple interessant en este sentit és la riuada súbita del riu Cérvol en la província de Castelló en novembre de l'any 2014 ().

Inundacions llampada en zones de montanya

Per les fortes pendents en els rius i torrents en zones de montanya, les inundacions llampada en dites zones són molt intenses i de gran poder erosivo encara que són, generalment, de curta duració.

Diversos factors locals o regionals en rius de montanya poden agravar els efectes de les inundacions llampada. Entre estos factors es troben les esmonyides, llaus de neu i gèl, falles en represas, intensitat de les pluges exacerbada pel relleu terrestre i uns atres.

Inundacions llampada en zones de clima fret

Conca inferior del riu Yeniséi al nort de Siberia, durant l'época de desgel.

En les zones de clima fret, l'época del desgel pot donar orige a riuades violentes dels rius quan la neu i gèl del sol es derriten bruscament despuix d'unes pluges intenses. És lo que els russos denominen rasputitsa, un procés que podria traduir-se com a época d'absència de camins i que està descrit en l'obra de Pierre George Geografia de la URSS. No obstant, este tipo d'inundacions es convertixen a sovint en un fenomen a gran escala i que involucra conques molt extenses de rius en les regions de clima subártico o continental extremat per lo que el concepte d'inundació llampada no seria molt adequat en este cas, sino res més en els torrents de montanya de chicotet tamany que alimenten dits rius de conca més extensa.

En Siberia, els rius Obi, Yeniséi, Lena i Amur tenen riuades molt violentes que deixen baix les aigües extenses zones de la superfície de les seues conques. A això contribuïx la situació zonal de dites conques, que tenen el seu curs superior en les montanyes de China i Siberia dins de la zona templada, mentres que les seues conques mija i inferior es troben en la zona àrtica. Esta localisació exacerba la violència de les inundacions, perque el desgel comença a produir-se en la seua conca superior al sur (en l'excepció del riu Amur, que va d'oest a este) que van incrementant el seu progrés a mida que les seues aigües es dirigixen cap al nort. Aixina, el Obi, que rep per la seua esquerra al seu afluent més important, el riu Irtysh, es convertix en una zona d'inundació de casi 100 km d'esgambi abans de la seua desembocadura. I també el Yeniséi, que és més caudaloso, té este tipo de riuades, encara que com travessa el llac Baikal, el seu cabal es veu prou més regulat per eixe fet i les seues riuades no són tan violentes encara que sí molt esteses, com es pot vore en l'image de la NASA.

Inundació llampada en Eagle, Alaska per represamiento pel gèl del cabal del riu Yukón

Un atre tipo d'inundacions llampada en zones de clima fret es dona durant les riuades de primavera i estiu quan un periodo de desgel enjorn va seguit d'un descens brusc de les temperatures, lo que dona orige a la formació de represas de gèl en el propi caixer dels rius i la ruptura d'eixa espècie de represas (en anglés isse jams) pot donar orige a riuades molt violentes, en la particularitat de que solen produir-se per abdós màrgens dels rius, com ha succeït en moltes inundacions del riu Yukón la qual cosa es deu a que el gèl que es forma pot aplegar a cobrir tot l'ample del caixer: encara que gran part del cabal seguix passant per baix de el "pont" de gèl, la pressió de l'aigua represada aplega a trencar dit pont i això ocasiona una riuada violenta del cabal, com va succeir en la població de Eagle en Alaska. D'estes inundacions, les de fins de la primavera solen ser brusques i a sovint represadas pel gèl encara existent en la conca inferior dels rius (recordem que estos rius travessen abans de la seua desembocadura zones de clima polar). No obstant, les riuades d'estiu, encara que no són tan brusques, són més continuades i molt més extenses degut a que la cresta de l'inundació es produïx en la conca alta i alvança progressivament cap al nort (rius Obi, Yenisei, Lena i Amur en Siberia i rius Mackenzie i Yukón en Amèrica del Nort), arreplegant en forma acumulativa, tota la neu que es va derritiendo a mida que alvança l'estiu.