Asimetria fluvial
La asimetria fluvial és una asimetria observada en les conques fluvials derivada del relleu terrestre, el clima, els sers humans i, sobretot, del moviment de rotació de la Terra.
La simetria i l'asimetria són dos característiques molt freqüents en el món natural, tant en els sers vius com en els inorgànics. La diferència entre els dos tipos de sers és que en el camp dels sers inanimados, tant la simetria com l'asimetria constituïxen característiques que, per lo general, són efecte de les lleis físic-químiques de la naturalea, mentres que entre els sers vius, la simetria i l'asimetria obedixen a una busca a lo llarc de l'història evolutiva de les espècies d'alguna traça favorable per al seu desenroll.
Concepte d'asimetria fluvial
[editar | editar còdic]En una regió natural en relleu, clima, geologia i sols relativament homogéneus, es creïa que les característiques del caixer i la conca d'un riu que drenara eixa regió tenien que ser simètrics sobre traçat i àrea obedint a eixa homogeneïtat. Ya en 1802 es va expressar esta idea general en la llei de Playfair referent als rius i les seues valls en la que s'afirma que:
a) les valls són proporcionals en tamany a les corrents que contenen;
b) les confluències de corrents en estes valls són concordants en nivell.
No obstant, ya fa molt de temps que s'ha pogut comprovar que l'asimetria en el curs i conca dels rius sempre està present per ser alguna cosa inherent a la pròpia dinàmica fluvial.[2] Dita asimetria té una importància fonamental en el camp de l'ingenieria i de la prevenció de riscs sobretot, perque les inundacions en tot lo món han segut, històricament, la major causa de morts entre tots els riscs naturals que s'estudien en el camp de la geografia, de la geomorfología fluvial i, en general, de les distintes ciències de la Terra. I, a sovint, l'intervenció dels sers humans en la planificació regional aplega a exacerbar els efectes desastrosos d'eixes inundacions, precisament pel coneiximent a voltes fragmentat i incomplet que es té de les ciències relacionades en el maneig de les conques hidrogràfiques. El que l'asimetria de caixers i conques fluvials siga una característica inherent en tots els patrons de morfologia fluvial i en els processos de la dinàmica fluvial es deu, senzillament, a que dita asimetria és una conseqüència molt important i coneguda des de fa varis sigles, del moviment de rotació de la Terra.
Causes de l'asimetria
[editar | editar còdic]Les principals són: el relleu, el clima, els sers humans i, sobretot, el moviment de rotació de la Terra.
El relleu
[editar | editar còdic]
Les diferències sobre el relleu d'una regió, encara que eixa regió siga menuda, són molt importants per a entendre el traçat del caixer d'un riu i la diferenciació dels seus dics naturals. Tal és el cas del riu Orinoco en Veneçola, que des del seu naiximent rodeja a la Guayana veneçolana i que, en formar un extens arc, el seu caixer dividix a la pròpia conca del Orinoco en dos parts molt desiguals: la part esquerra està ocupada pels Plans colombo-veneçolans i és la més extensa, mentres que la part dreta està ocupada per l'escut guayanés, en replanells de arenisca que formen els tepuy, de vores verticals i l'erosió de les quals durant més de 1000 millons d'anys ha donat orige a àmplies plages d'arena que s'estenen pel Orinoco i atres rius guayaneses. La llarga història geològica del Orinoco és la que nos explica la situació actual: els rius procedents dels Vages i que travessen els Plans per a desembocar en el Orinoco pel seu marge esquerra, vénen molt carregats de sediment i són els responsables d'haver elevat progressivament el nivell dels Plans fins a igualar-ho en el de l'escut, per lo que han vingut espentant al Orinoco cap al seu marge dreta per damunt de les roques de l'escut. Com a conseqüència d'això, la major part del curs del Orinoco es presenta sobre les roques granítiques de l'escut, especialment en el seu marge dreta. Aixina, el dic natural de la marge dreta del Orinoco seguix en gran partix una superfície d'erosió en roques i relleus molt resistents, mentres que la marge esquerra forma plages arenenques de gran extensió: una situació típicament asimètrica.
El clima
[editar | editar còdic]_map-es.svg){kind=link}
En realitat, el distint clima que pot presentar-se en els rius de conca molt àmplia, resulta més una conseqüència que una causa d'asimetria ya que és llògic supondre l'existència de distints climes quan es tracta de conques molt extenses. Pero quan en una d'estes conques existixen climes molt humits o plujosos i uns atres molt secs i fins a desérticos, eixes diferències climàtiques poden donar orige a asimetria espacials sobre la modelació fluvial en coexistir rius en distint cabal i en major o menor capacitat de transport i acumulació de sediment.
En els rius en una conca molt extensa, el clima pot ser una característica diferencial entre les dos mitats de la conca formades pel curs del riu principal. De fet, una causa freqüent d'asimetria en un riu en una conca molt extensa sol presentar-se en la confluència dels principals rius en els seus afluents com és el cas del riu Murray i el seu afluent el Darling o el Mississipi en el seu afluent el Misuri, que es tracten en una miqueta més de detall més avall.
També la conca del riu Misuri, senyalada aixina mateix en l'apartat següent, presenta diferències espacials sobre el clima, en raó a la gran extensió de la mateixa. No obstant, sent el Misuri un afluent del riu Mississipi, convé referir-se en el seu conjunt a tota la conca d'este últim riu. Dividirem la conca del riu Mississipi en 2 grans zones climàtiques (o millor, pluviométricas) a abdós costats del meridiano de 100.º Oest: a l'oest del mateix tenim una zona extensa en precipitacions escasses i concentrades en hivern, tant en forma de neu com de pluja, mentres que a l'est de dit meridiano les pluges són més abundants i sobrepassen per lo general, les pèrdues del sol per evaporament i per la transpiració i consum dels vegetals. De fet, el riu Ohio, l'únic gran afluent del Mississipi pel seu marge esquerra és, en molt, el de major cabal de tot el Mig Oest dels Estats Units.
Esta zona occidental de la conca del Mississipi pot també dividir-se en dos zones menors des del punt de vista meteorològic, més reduït en temps i en espai que en les divisions climàtiques, ya que l'escala temporal i espacial entre les dos ciències (meteorologia i climatologia és distinta: en la partix nort (al nort de la confluència del Misuri en el Mississipi), les nevades en zones montanyoses i el seu desgel ocasionen durant la primavera grans inundacions que en algunes ocasions es tracta d'inundacions llampada, com va succeir en Rapid City (Dakota del Sur).
Intervenció humana en les conques fluvials
[editar | editar còdic]Els sers humans modifiquen la dinàmica fluvial dels rius tant de manera accidental com a delliberada. Quan construïxen una ciutat en un lloc nou busquen la rodalia d'un riu per a tindre accés a l'aigua per al consum, per a la navegació o per al cultiu. Al mateix temps, busquen la millor ubicació per a travessar el riu, en riberes elevades i caixer relativament angost per a facilitar el pas o la construcció d'un pont. Pero en el pas del temps, les ciutats creixen i poden donar orige a problemes que no havien previst. Com senyala Barry Commoner:
.
Per a ilustrar les formes en les que els sers humans modifiquen els patrons naturals de la morfologia fluvial, aixina com la seua responsabilitat en l'alteració dels distints processos de la dinàmica fluvial poden amprar-se com a eixemples alguns casos en els que un coneiximent previ de l'hidrografia i de la geomorfología fluvial hagueren ajudat considerablement en la prevenció de desastres naturals originats pels rius o en la mitigació i correcció de problemes ya passats. Alguns d'eixos eixemples s'analisen a continucación.
Gran riada del Turia en Valéncia, de 1957
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Gran riada de Valéncia.
Valéncia és una ciutat en més de dos milenis d'història, fundada l'any 138 a. d. C. pròxima al riu Turia i no llunt de l'mar. És, per lo tant, una de les ciutats més antigues d'Espanya i el seu emplaçament durant tant temps va aprofitar el inigualable recurs de les aigües del riu pero, en canvi, també va donar orige a un llent pero continu ascens del nivell de la planura en les torrentades que el riu carreja durant les riuades. Com totes les ciutats construïdes sobre una planura aluvial (una planura d'inundació) sofrix l'eterna paradoxa d'un riu que és font de vida i recurs econòmic inagotable a través de l'agricultura i perill sempre latent en les seues inundacions esporàdiques pero que poden causar danys molt greus, com en efecte ha ocorregut a través de la seua llarga història. Per a combatre els perills d'eixes inundacions es va crear la Fàbrica de Murs i Valls en la finalitat de construir els pretiles del riu[4] que varen començar en el XIV i varen terminar en el XVII. Una obra monumental realisada en grans blocs de pedra picada, elevades varis metros per damunt dels dics naturals del propi riu i que haguera servit per a evitar l'inundació de 1957 si s'haguera fet manteniment del caixer durant uns tres sigles (XVII - XX), manteniment que significava realisar una neteja anual de les torrentades depositades en el caixer del riu lo que, vista l'història de ciutats en un emplaçament similar (Nova Orleans, per eixemple), ha resultat alguna cosa sumament difícil de fer.
En el cas de Valéncia, esta elevació del caixer va quedar palés durant l'inundació de 1957, quan les aigüeres funcionaven com a sortidors en alguns punts de la ciutat (carrer Les Barques, per eixemple) en funcionar com a gots comunicants en sentit invers, és dir, del riu a la ciutat. Ademés, el nivell de les aigües en el caixer del riu va sobrepassar fàcilment els pretiles construïts, precisament, perque el fondo del caixer havia aumentat de nivell.
L'inundació per la marge esquerra va ser tan gran que les aigües del Turia es varen unir a les del Barranc de Carraixet que en llínea recta es troba a 3.300 m del Pla de la Zaidía. Pero esta enorme cantitat d'aigua va procedir, pràcticament en la seua totalitat, del riu Turia i no del Barranc de Carraixet com sembla donar-se a entendre en alguns artículs periodístics als que fa referència el fullet que ací se cita. La raó és molt senzilla: com s'ha senyalat, el caixer milenari del riu Turia ha vingut aumentant de nivell molt més que el de Carraixet per la major cantitat de torrentades que històricament ha vingut carrejant: de fet el Pla de la Zaidía (marge esquerra) es troba a casi 18 m s. n. m. mentres que la marge dreta del Carraixet només s'eleva a 8 m s. n. m. al noroest de Alboraya. Això significa que, si be les aigües del Turia es varen unir a les del Barranc de Carraixet abans de desembocar en el Mediterràneu, varen ser eixes aigües les que varen viajar fins al nort i varen alcançar el caixer del citat barranc i no al revés ([5])
I en el cas de la marge esquerra del riu (ribera Nort) els danys produïts per la riada varen ser molt més greus perque la major part de l'inundació es va dirigir cap a l'esquerra, com correspon a una localisació en l'hemisferi nort, a on l'alvanç del caixer es produïx cap a l'esquerra i també les inundacions tenen major importància cap a este costat, com s'ha explicat en numerosos estudis sobre riscs d'inundacions. Una atra image de Street View de Google maps nos mostra el Pla de la Zaidía i el pont de Sant Josep vists des de la Calle Dr. Olóriz, que va resultar la zona a on l'inundació va alcançar el seu major nivell (4,20 m). Precisament, l'image està dirigida cap al riu en el punt a on la riada va destruir el dic artificial del riu en aplegar al Pont de Sant Josep que en l'image apareix a l'esquerra. Veem en el pont partix del pretil original del riu (blocs de pedra picada de color blanc) continuats per un pretil més baix de construcció posterior que, precisament, va anar el punt per a on va penetrar violentament la major part de la riada (Malecón de la ribera esquerra des del carrer del Dr. Olóriz: [2]).
Afortunadament per a Valéncia, el caixco urbà de la ciutat queda cap a la marge dreta del riu, a on les inundacions no solen ser tan severes com les que es donen cap a l'esquerra per estar en l'hemisferi nort. De fet les zones més castigades per l'inundació varen ser per la marge esquerra, Pla de la Zaidía, Tendetes, Marxalenes,[6] Pla del Real, Mestalla, Alameda, Camins al Grao (especialment el Camí Fondo del Grao, que és el més antic, actualment Carrer de les Illes Canàries), mentres que per la marge dreta, encara que l'inundació no va alcançar el mateix volum, va tindre el problema de ser una zona molt més poblada. Per una atra part el caixco urbà de Valéncia va resultar doblement castigat per tindre vies paraleles al riu que penetren cap al caixco urbà a una altura inferior i per l'aument del nivell del fondo per acumulació de sediment durant varis sigles lo que va ocasionar que la riada sobrepassara els dics artificials fets successivament des de el XIV. Les zones més castigades en la marge dreta varen ser La Pechina, El Botànic, el Barri El Carmen, La Xerea i el Pla del Remei; i ya prop de la mar, Les Moreres i, especialment Nazaret, que va ser considerat com el barri màrtir a causa de la riada i això es va deure a que la construcció del port havia donat orige a una desviació brusca del caixer del riu de 90° cap al surest i que es va dirigir de ple cap a estes dos barriades. La mateixa referència indicada senyala en la pàgina 14 que el cabal del Turia va aplegar a 3.700 m³ per segon a les 4 de la matinada del 14 d'octubre, mentres que el cabal del Barranc de Carraixet va alcançar un volum d'1.300 m³, lo que sumant els aforament d'abdós nos dona una cantitat de 5.000 m³, més del doble de l'inundació del 28 de setembre de 1949, quan va alcançar a rasar el tauler del pont d'Aragó (2.400 m³).
Inundacions del riu Misuri de 2011 en Omaha, Nebraska i Council Bluffs, Iowa (Estats Units)
[editar | editar còdic]
En l'image satelital de la NASA podem vore la gran extensió de les inundacions produïdes pel desbordament del riu Misuri l'any 2011 a partir de la segona mitat del més de maig i que es pensava que anaven a prolongar-se fins a agost. En la pròpia image la NASA parla de Lingering flood, és dir, inundació represada, lo que resulta evident, perque quan existixen dos ciutats a abdós costats d'un riu, sempre que hi ha un creiximent anormal del cabal, es represan les aigües en la part superior del curs del riu, per l'obstàcul que representa l'estretament del mateix. Dit estretament és molt més freqüent de lo que poguera esperar-se i els seus efectes es poden notar en molts llocs a on existixen ciutats-pont, és dir, ciutats que es troben front a front en les riberes d'un riu.
Inundacions de 2015 en la part occidental de l'estat Apure en Veneçola
[editar | editar còdic]Un eixemple de l'hemisferi sur: Inundacions del riu Murray en Austràlia en 1956
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Inundacions del riu Murray en 1956.
El moviment de rotació terrestre
[editar | editar còdic]És, sense dubte alguna, el principal motiu de l'asimetria fluvial en la superfície terrestre, i pràcticament, l'únic que existix, sent les excepcions degudes a característiques locals o regionals (relleu, especialment) de la conca del riu que es tracte. Els efectes de la rotació terrestre en l'asimetria dels rius es manifesta pel que fa al seu caixer, la seua conca, els dics naturals del caixer, els afluents i les seues confluències en el riu principal, els depòsits de torrentades o sediment, la major o menor energia del seu cabal en el transport de sediment, el seu poder erosivo, la captura o pirateria fluvial i la formació de rius residuals (a voltes també denominats rius decapitats).
- Asimetria del caixer. Es deuen fonamentalment a la velocitat de les aigües dins del caixer. La major velocitat de les aigües en un punt es traduïx en una major capacitat d'arrastre o transport de sediment, i viceversa, quan la velocitat disminuïx, eixos sediment es depositen en el fondo del caixer, principalment cap a la vora dreta per lo que les aigües, ya en menor cantitat de sediment, es desvien cap a la vora esquerra, podent ocasionar inundacions en molts casos, cap a dita vora. El amontonamiento d'uns 5.000 automòvils en Rapid City en 1972 es va concentrar en la ribera de la Riera Rapid junt a la pròpia ciutat. Atres eixemples poden consultar-se en les inundacions de Tabernes de Valldigna, en la Gran riada de Valéncia i en les ocorregudes en les riberes del Misuri i Mississipi en anys recents (vore inundacions de 2011 en el riu Misuri).
- Asimetria en els dics naturals dels rius. Com a conseqüència de lo anterior, les riberes (o dics naturals si nos referim a les vores dels rius) alcancen major altura en la marge dreta, per lo que resulten més segures.
- Asimetria dels afluents. Açò es manifesta en les distintes formes de confluència en el riu principal per la major o menor energia que tenen les seues aigües con relación a les aigües del riu principal. Els rius que alvancen d'oest a est tenen major energia que els que alvancen d'est a oest ya que, en el primer cas, la velocitat de les aigües s'incrementa considerablement pel moviment de rotació terrestre que és d'oest a est. És el cas del Riera Rapid (Rapid Creek en anglés) en el seu inundació llampada de Rapid City, que en 1972 va ocasionar numeroses víctimes i mils d'automòvils danyats.
- Asimetria en les confluències.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Llei de Playfair, en F. J. Monkhouse. Diccionari de térmens geogràfics. Barcelona: Oikos - Tau Edicions, 1978, p. 265
- ↑ The Inherent Asymmetry of River Meander Planform Author(s): M. A. Carson and M. F. Lapointe Reviewed work(s): Source: The Journal of Geology, Vol. 91, No. 1 (Jan., 1983), pp. 41-55 Published by: The University of Chicago Press Stable URL: http://www.jstor.org/stable/30060514
- ↑ Traduït de Barry Commoner Frail Reeds in a Harsh World. New York: The American Museum of Natural History. Natural History. Journal of the American Museum of Natural History, Vol. LXXVIII No. 2, February, 1969, p. 44). El text original pot llegir-se en Wikiquote: [1]
- ↑ Alfons Llorenç Valéncia, en fotografies de Nicolás Monteagudo. Paterna (Valéncia): S. A. de Publicacions Gràfiques Vicent García, 1988, p. 12.
- ↑ Informació arreplegada en la seua major part del fullet informatiu Luto en Valéncia. Narració i episodis de la tragèdia. Valéncia: Tipografia Bernes, 31 d'octubre de 1957. D'autor anònim, (uncopyrighted edition). Es tracta d'un fullet ilustrativo de la riada en la finalitat de senyalar les mides preses pel govern i la visita de Franco a la ciutat.
- ↑ El propi nom d'esta zona es deriva del terme marjal que és un àrea inundable, a lo manco periòdicament
- Este artícul conté una traducció derivada de «Asimetría fluvial» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.