Tepuy
El terme tepuy[1] designa un tipo de replanell de relleu abrupte, caracterisada per parets casi verticals i cims relativament plans, típica del escut guayanés. Es troben principalment en la regió de la Gran Sabana, en el surest de Veneçola, encara que també existixen formacions similars, de menor tamany i número, en àrees fronterices de Colòmbia, Guyana i Brasil.
Els tepuyes estan constituïts principalment per quarsitas i areniscas, en la presència ocasional de prims estrats de pissarra. Geològicament, representen algunes de les formacions rocoses més antigues expostes en la superfície terrestre, l'orige de la qual es remonta al Precámbrico.
Es localisen en una vasta regió compresa entre la conca del ric Amazones i la del Orinoco, estenent-se cap a la costa atlàntica i el riu Negre. A lo llarc de millons d'anys, els processos d'erosió varen modelar estos replanells fins a donar lloc a les actuals estructures tabular conegudes com tepuyes.
El seu nom prové d'una veu de l'idioma indígena pemón, que significa montanya o morada dels deus. Els tepuyes tendixen a estar individualment aïllats en lloc de formar part d'una cadena comuna. Esta característica freqüentment els fa ser l'ambient en a on es desenrollen formes evolutives úniques tant animals com a vegetals. Actualment els tepuyes estan protegits per les lleis veneçolanes baix la figura de monuments naturals i solament a alguns d'ells està permés l'ascens. Sobre els cims d'estos tepuyes naixen rius i jagantesques catarates, sent la més coneguda el Bot Ángel, la cascada més alta del món. L'escritor escocés Arthur Conan Doyle va imaginar en la seua novela El món perdut que els seus cims eren l'hàbitat d'enormes dinosauris.
Toponímia
[editar | editar còdic].JPG){kind=link}
La paraula tepuy prové d'una veu de l'idioma indígena pemón, que significa montanya. Atres fonts la traduïxen com morada dels deus.
Generalitats
[editar | editar còdic]
Gran número d'estes formacions reunixen característiques excepcionals com a parets inusualment verticals i cims planes. Compostes principalment per areniscas, són geològicament parlant les estructures emergides més antigues del planeta, provinents del Arcaic, entre uns dos i quatre mil millons d'anys d'antiguetat. Com a resulta llògic, en estes formacions no es troben restants fòssils d'animals o plantes, els quals varen aparéixer sobre les terres emergides molt despuix.
Es tracta dels restants d'una cobertura sedimentaria de cuarzo que alguna volta va cobrir el complex granític ubicat entre la vora nort de la conca del ric Amazones i el riu Orinoco, i entre la costa del Atlàntic i el riu Negre (Amazones). l'erosió produïda durant eones va desmantellar part de dita cobertura, formant estos grans blocs aïllats en a on el procés de desgast era menys intens per estar formada per un sinclinal, és dir, la part cóncava d'un plegament, que queda sempre protegida pels sediment procedents dels flancs a major altura.
Orográficamente es caracterisa per estar formada per un ampli replanell, en un relleu llaugerament ondulat, pero en vores prou abruptes. La carretera del Dorat a Santa Elena de Uairén pansa dels 200 m d'altitut fins als 1500 m en menys de 30 km, en un lloc apropiadament denominat L'Escala, com pot vore's en l'image de la Pedra de la Verge.
La seua condició de sabana no es deu al seu clima (que és suficientment plujós per a sustentar una vegetació de selva), sino a la constitució rocosa i arenenca dels sols, encara que poden observar-se taques de selva en algunes depressió i, sobretot, selves de galeria junt als rius. Conformen una classe de replanells típics de les Guayanas, les quals, en la Gran Sabana, alcancen la seua màxima altitut en el Tepuy Roraima, en 2800 m sobre el nivell del mar.
Entre els tepuyes més coneguts es troben el Autana, el Pico dona Boira terrera (el més alt de tots, en Brasil, que és ademés el punt més elevat d'este país). Es deu destacar que l'orige de la paraula «Roraima» no està ben definit. Els primers exploradors en l'àrea varen trobar que molts pemones locals es referien a esta montanya com «la mare de totes les aigües», nom molt apropiat degut a que des del seu cim cauen numeroses cascades d'aigua, les quals són la font dels rius Orinoco, Esequibo i Amazones. El seu nom es deriva de dos paraules en la llengua pemón: Roro-Ima: Roro: Vert-Azulado, Ima: Gran. Per lo tant, Roraima en pemón significa Gran Vert-Azulado, el Kukenan (des d'a on cau la 2.ª o 10.ª catarata més alta del món - Bote Kukenan), i Sarisariñama (en la fossa d'afonament més gran del món).
En Veneçola, a on l'abundància d'estes formes és major, existixen al voltant de 115 tepuyes en la Gran Sabana del surest, en la vora en el Territori Esequibo i Brasil. En Veneçola, el més conegut és l'Auyantepui, el major de tots ells —en 700 km² i un pico de casi 3000 m—, del cim de la qual es precipita la cascada més alta del món, el Bot Ángel. Va alcançar fama internacional en 1935 quan la gran cascada va ser donada a conéixer pel pilot nortamericà Jimmy Angel —encara que havia segut descoberta anteriorment per Félix Cardona Puig—, que dos anys més tart es va estrelar en la seua avioneta en el cim, el Roraima.[2]
Freqüentment superen els 1000 m de desnivell sobre la jungla circumdant. En el cim d'estes estructures l'erosió ha creat estranyes formacions laberínticas. Un atre número important de taules es troba en el parc nacional Canaima en Veneçola, que ha segut classificat com Patrimoni de la Humanitat per les Nacions Unides (Unesco).
La majoria dels tepuyes (més d'un 85 %) estan en Veneçola. Un eixemple seria el mont Roraima, que està dividit de la següent manera: un 85 % en territori veneçolà, un 10 % en Brasil i un 5 % en el Esequibo. La mateixa situació succeïx en el pico dona Boira terrera (està dividit entre Veneçola i Brasil i és l'altura més alta de l'últim); en la majoria dels casos succeïx lo mateix.
Els tepuyes es presenten en gran cantitat en l'escut guayanés, que és una regió geogràfica ubicada al noreste d'Amèrica del Sur. Es tracta d'una formació geològica molt antiga, sent una de les zones més antigues de la Terra, i que s'estén per Veneçola en la Guayana veneçolana,[3] Brasil i els països coneguts com les Guayanas (Guyana, Surinam i la Guayana Francesa).
Ha segut erosionat intensament fins a quedar convertit en una penillanura, la qual aguaita cap al nort i cap al suroest (penillanura del Casiquiare). Cap al surest, gran part del basamento va ser cobert per capes sedimentàries dispostes horisontalment, en la constitució de les quals descollen areniscas i conglomerats. Estos depòsits sedimentarios varen alcançar gran gruixa i constituïxen la formació Roraima, responsable de la presència de altiplanos o replanells, cridades tepuy.
Al nort del paralel dels 6° de latitut nort, trobem un relleu configurat per planures formades com a conseqüència d'una gran activitat erosiva. Estes planures són diferents d'atres de formació aluvial, tant per la seua constitució geològica com pel seu aspecte general. Al noreste es configura un relleu de tossals, serres i altiplans, a on destaquen la serra de Imataca i l'altiplà de Nuria, les altures del qual oscilen entre els 1000 i els 2000 m s. n. m.; ací el relleu està constituït per quarsita ferruginosas o itabiritas, que són roques metamòrfiques en un alt contingut de ferro, lo que explica l'existència d'abundants reserves d'este mineral en l'àrea.
Els seus llímits són el riu Orinoco al nort i a l'oest, i la selva Amazónica al sur. Té una forma casi circular i està constituït, des del punt de vista geològic, per un massiç o escut antic de l'era precámbrica, en una cobertura sedimentaria també molt antiga, formada per areniscas i quarsita molt resistents a l'erosió. Esta cobertura va sofrir un alçament i plegament casi des del mateix moment de formació de la Terra, la qual cosa ha originat uns replanells molt elevats i de pendents verticals, denominades tepuyes.
El Orinoco, que naix d'un tepuy localisat en l'estat de l'Amazones al suroest de Veneçola, és un dels rius més importants del món, no tant per la seua llongitut i cabal (2140 km i una miqueta més de 30 000 m³/s) ni per l'extensió de la seua conca (un milló de km²), i ni tan sols per les peculiaritats que tanca, sino per la seua importància històrica i econòmica, i la significació que ha tingut per a Veneçola, país en el que s'estén la major part de la seua conca, en casi les dos terceres parts de la mateixa. És provablement el riu més caudaloso del món con relación a la seua conca, similar en extensió a la del riu Danubio, pero en un cabal que quintuplica al d'este últim riu.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ El Diccionari de la llengua espanyola solament arreplega la forma tepuy.
- ↑ Comte-Salazar Infiesta, L. (2009). «Félix Cardona Puig. Descobridor del Bot de l'Ángel, la catarata de major desnivell del món», Atles dels Exploradors Espanyols, Barcelona, Espanya: Editorial Planeta, S. A. i Societat Geogràfica Espanyola, p. 320. ISBN 978-84-08-08683-3.
- ↑ "La Guayana veneçolana és una àmplia regió natural que es localisa al sur del riu Orinoco. Forma part del Massiç o Escut Guayanés, que compartix en Colòmbia, Guyana, Surinam, la Guayana Francesa i Brasil i s'estén en territori veneçolà per més de mig milló de km²".
- ↑ Cristóbal Colón (1498). Carta de relació del tercer viage
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tepuy» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.