Replanell
En geografia, un replanell[1] és una altiplà extensa, generalment consistix en un terreny relativament pla, que s'eleva significativament per damunt de l'àrea circumdant, a sovint en un o més costats en tossals profunts. Pot ser creada per forces tectónicas, per erosió del terreny circumdant, o pel emergimiento d'un replanell submarí. També es genera per la convergència de les plaques tectónicas. Ademés són antigues montanyes fortament erosionades per l'acció de distints agents. És per això que hui es presenta com una elevació del terreny en superfície plana compostes per roques dures i resistents.
En el primer cas, les forces tectónicas produïxen el elevamiento d'una série d'estrats que es mantenen horisontals sobre l'entorn; en el segon cas, els agents externs (principalment rius) erosionen la part de la superfície menys resistent a l'erosió, creant el replanell; i en l'últim, el replanell prové del emergimiento d'un replanell volcànic. Els replanells volcànics es formen en l'aigua.
Els replanells que emergixen de l'aigua també poden ser antics replanells originats per forces tectónicas o per erosió que varen ser sumergides.
Segons siga la regió del món, hi ha varis accidents del relleu més menuts que tenen característiques de replanells menuts. Estes formes del relleu són denominades de diferents formes locals:
- Altiplano, o altiplà, és un replanell intermontada elevada i extensa, que es troba generalment localisada entre dos o més cadenes montanyoses recents.[2][3]
- Butte, en els Estats Units i Canadà, és un prominent tossal aïllat, d'ales ben pronunciades i en un menut cim pla.[4][5][6]
- Chapada, en les regions Centre-Oest i Nordest de Brasil, és una formació rocosa elevada (superior als 600 metros d'altura), que té una porció molt plana en la part superior.
Formació
[editar | editar còdic]Els replanells poden estar formades per una série de processos, inclós l'aflorament de magma volcànica, extrusió de lava, moviments de tectónica de plaques i erosió per aigua i glaciars.
Volcànica
[editar | editar còdic]- Artícul principal → replanell volcànic.
Les replanells volcànics són produïdes per la activitat volcànica. La replanell del Columbia en el noroest dels Estats Units és un eixemple. Poden estar formats per surgencia de magma volcànica o extrusió de lava.
El mecanisme subjacent en la formació de replanells a partir de l'aflorament comença quan el magma s'eleva des del mant, causant que el sol s'unfle cap a dalt. D'esta manera, grans àrees planes de roca s'alcen per a formar un replanell. En el cas dels replanells formats per extrusió, la roca es construïx a partir de la lava que s'escampa cap a l'exterior des dels clavills i les àrees dèbils de la corfa.
Tectónica
[editar | editar còdic]Els replanells tectónicas estan formades per moviments de plaques tectónicas que provoquen alçament, i normalment tenen un tamany considerable i una altitut prou uniforme. Eixemples són la replanell de Decán en la Índia, la replanell central en la península ibèrica.[7]
Erosió
[editar | editar còdic]Els replanells també es poden formar pels processos d'erosió dels glaciars en les cadenes montanyoses, deixant-los assentats entre les cadenes montanyoses. L'aigua també pot erosionar montanyes i atres accidents geogràfics fins a convertir-los en replanells. Les replanells disseccionats són replanells molt erosionats tallades per rius i trencades per valls estretes i profunts. Un eixemple són les Terres Altes d'Escòcia.[8]
Rols
[editar | editar còdic]Els replanells són característics geogràfiques significatives que eixerciten varis rols importants en la geografia. Els replanells influïxen en els aspectes físics, biològics, culturals i econòmics de les regions a on es troben. Les seues característiques diverses les convertixen en part integral de l'estudi i comprensió de la geografia i les seues interaccions en les societats humanes i el mig ambient.
Els replanells a sovint actuen com a barreres naturals, separant diferents regions o països. Poden obstaculisar o dirigir el moviment de persones, animals i sistemes meteorològics, influint en els climes regionals i interaccions culturals. Molts replanells són crucials per a la captació i distribució d'aigua. Servixen com a fonts de rius i rieres que fluïxen cap a àrees circumdants, proporcionant aigua per a l'agricultura, l'indústria i el consum humà aigües avall.[9]
Els replanells poden albergar ecosistemes únics i una biodiversitat significativa. La seua topografia variada i microclima creen hàbitats diversos que sostenen una àmplia gama d'espècies vegetals i animals, algunes de les quals poden ser endèmiques de regions específiques de replanells.[10]
A sovint els replanells tenen importància cultural per als pobles indígenes i les comunitats locals. Poden ser llocs d'importància espiritual o històrica, en pràctiques i tradicions culturals vinculades al seu paisage i recursos.[11] Per una atra part poden contindre depòsits minerals valiosos, combustibles fòssils i atres recursos naturals. Les activitats mineres i d'extracció en els replanells poden tindre implicacions econòmiques significatives per a països i regions.
Alguns replanells atrauen turistes i entusiasta de l'aire lliure per la seua bellea escènica, oportunitats recreatives (com senderisme i cámping) i atraccions culturals. Açò pot contribuir a les economies locals a través d'indústries relacionades en el turisme.
Per una atra part els replanells poden influir en els climes locals i regionals. La seua elevació a sovint resulta en temperatures més fresques en comparació a les terres baixes circumdants, lo que afecta els patrons climàtics, els nivells de precipitació i la distribució de les zones de vegetació.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:Drae
- ↑ «altiplà | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 28 d'abril de 2020.
- ↑ «Els altiplanos» (en és). diarionorte.com. Consultat el 28 d'abril de 2020.
- ↑ «butte» (en en). National Geographic Society. Consultat el 28 d'abril de 2020.
- ↑ «Definition of BUTTE» (en en). www.merriam-webster.com. Consultat el 28 d'abril de 2020.
- ↑ «Significat de BUTTE en el Diccionari Cambridge anglés» (en és). dictionary.cambridge.org. Consultat el 28 d'abril de 2020.
- ↑ Leong, Goh Cheng. Certificate Physics And Human Geography; Indian Edition (en en), Oxford University Press, pp. 17. ISBN 978-0-19-562816-6.
- ↑ Garcia-Castellanos, D., 2007. The role of climate during high plateau formation. Insights from numerical experiments. Earth Planet. Sci. Lett. 257, 372-390, doi:10.1016/j.epsl.2007.02.039 pdf
- ↑ Richard Huggett. "Plateaus: Characteristics, Formation, and Environmental Impact"
- ↑ David Lindenmayer, Andrew Bennett. "Biodiversity of Plateaus"
- ↑ Peter Harrison. "Cultural Significance of Plateaus: Perspectives from Indigenous Peoples"
- Este artícul conté una traducció derivada de «Meseta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.