Anar al contingut

Chapada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Chapada Diamantina National Park.jpg
Chapada
Per a el municipi de l'estat brasiler de Riu Gran del Sur vore Chapada (Rio Gran do Sul).
Archiu:Chapada diamantina.jpg
Chapada Diamantina, en l'estat brasiler de Baïa.

Les chapadas són una formació rocosa elevada (superior als 600 metros d'altura), que té una porció ben plana en la part superior, a causa de l'erosió a la que ha segut somesa. Naturalment són terrenys de superfície prou plana, l'altitut de la qual es destaca en les àrees a la seua entorn.

Apareix principalment en les regions Centre-Oest i Nordest de Brasil, sent típiques de la geografia d'estes àrees. Aixina, les chapadas del Centre-Oest, com les de Parecís (Rondonia) i Guimarãés, són divisòrias d'aigües entre les concas amazónica, platina, del San Francisco i de Tocantíns. En el Nordest Oriental, la Depressió Sertaneja i el riu Sant Francisco varen sofrir transgressions marines, lo que va contribuir la presència de fòssilés de pterosaurios en la Chapada d'Araripe, i en jaciments de sal gema (clorato de sodi trobat en el subsol).

En Brasil, la major chapada és la Diamantina, una regió d'uns 38 000 km², en la que està el parc nacional del mateix nom, declarat en 1985. Ademés, hi ha un atre parc nacional que du el nom d'este accident: el parc nacional dona Chapada dos Guimarãés, en l'estat de Mate Grosso, establit en decembre de 1989 en una superfície de 330 km².


Referències

[editar | editar còdic]