Eón (geologia)
En geologia, un eón (en grec eternitat) es referix a cada una de les divisions majors de temps de l'història de la Terra usades en l'escala temporal geològica.[2] Este tipo de divisions són unitats geocronológicas, de temps, i el seu equivalent cronoestratigráfico (roques formades en eixe mateix temps) es denomina eonotema. La categoria de ranc superior és el supereón i el ranc immediatament inferior són les eres. El llímit despuix d'un eón i el successiu deu ser un canvi fonamental en l'història dels organismes vius. El terme prové del grec antic Aιων (Aión), que significa 'una eternitat', una cantitat indefinida de temps.
A pesar de la proposta feta en 1957 per a definir un eón com una unitat de temps igual a mil millons d'anys, l'idea no va ser acceptada com una unitat de mida en sí i és rarament usada per a especificar un periodo exacte de temps, sino que s'usa com una cantitat gran pero variable de temps.[2]
Convencions actuals
[editar | editar còdic]l'Unió Internacional de Ciències Geològiques reconeix en el seu quadro estratigráfico internacional quatre eones:
- Eón Hádico o Hadeano que comprén des de la formació de la Terra, fa 4567 millons d'anys, fins a fa 4031 millons d'anys.[3]
- Eón Arcaic o Arqueano, que comprén des de fa 4031 fins a fa 2500 millons d'anys.[3]
- Eón Proterozoico, que comprén des de fa 2500 fins a fa 543 millons d'anys.[4]
- Eón Fanerozoico des del final del Proterozoico fins als nostres dies, temps durant el qual va viure la majoria d'organismes macroscòpics, algas, foncs, plantas i animalés. Es va propondre el principi del Fanerozoico com una divisió de temps geològic, ya que es pensava que coincidia en l'inici de la vida. En realitat, este eón coincidix en l'aparició d'animals que varen formar exoesquelets, com les closques, i els que alguna cosa més tart varen formar endoesqueletos, com els elements òsseus de vertebrats.
Els eones Hádico, Arcaic i Proterozoico estan a la seua volta agrupats en un supereón informal denominat Precámbrico.[5]
Caldria diferenciar entre els térmens eón (que es tracta d'una unitat geocronológica -representa únicament temps-) i eonotema (que és una unitat cronoestratigráfica -representa unitats estratigráficas, és dir, les roques formades en eixe temps-).[6]
Eones i les seues divisions
[editar | editar còdic]Plantilla:Cronologia geològica
En l'image, a modo d'eixemple, s'observa, de dalt avall:
- el supereón Precámbrico dividit en els seus tres eones (Hádico, Arcaic i Proterozoico);
- el eón Fanerozoico es dividix en tres eres: Paleozoico, Mesozoico i Cenozoico;
- l'era Cenozoico dividida en tres periodos: Paleógeno, Neógeno i Cuaternario.
- el periodo Cuaternario dividit en dos époques: Pleistoceno i Holoceno
- l'época Holoceno dividida en tres edats: Groenlandiense, Norgripiense i Megalayense
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ John Thomas Osmond Kirk 2007. Science and Certainty. II- Origin of the Biosphere.
- ↑ 2,0 2,1 a, Jesus Maga; Magaña, {{{nom2}}} (2012-06). Viage Al Centre De l'Infinit: La Musica de les Esferes (en és), Palibrio. ISBN 9781463328900.
- ↑ 3,0 3,1 J, Monroe; Rodríguez, {{{nom2}}} (2008-07). Geologia. dinàmica i evolució de la Terra (en és), Editorial Paraninfo. ISBN 9788497324595.
- ↑ Fernandez, Maria Beatriz Carenas; Roures, {{{nom2}}}; Yelamos, {{{nom3}}}; Rodríguez, {{{nom4}}} (2014). Geologia (en és), Edicions Paraninfo, S.A.. ISBN 9788497328944.
- ↑ Cianti, Giovanni (2 de març de 2016). La Dolça Catastrofe (en it), Giovanni Cianti. ISBN 9788892558250.
- ↑ Hedberg, Hollis D. (1980). Guia estratigráfica internacional: guia per a la classificació, terminologia i procediments estratigráficos (en és), Reverte. ISBN 9788429146042.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Eón (geología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.