Arcaic (geologia)
| Supereón | Eón[1] | Millons anys |
|---|---|---|
| style="background:Plantilla:Period color" | Fanerozoico | 542,0 ±1,0 | |
| rowspan="3" style="background:Plantilla:Period color" | Precámbrico | style="background:Plantilla:Period color" | Proterozoico | 2500 |
| style="background:Plantilla:Period color" | Arcaic | 4000 | |
| style="background:Plantilla:Period color" | Hádico | ca. 4567 |
El Arcaic o Arqueano —anteriorment conegut com Arqueozoico— és el segon eón i eonotema de l'escala temporal geològica i, per tant, la segona divisió del Precámbrico. Comença fa 4000 millons d'anys, despuix del eón Hádico, i finalisa fa 2500 millons d'anys, quan comença el eón Proterozoico, en una duració de 1500 millons d'anys.[2] Les dates es definixen cronométricament, en lloc d'estar basades en l'estratigrafia.[3][4] Este eón ha segut definit formalment per la Comissió Internacional d'Estratigrafia com unitat geocronométrica, és dir els seus llímits temporals s'han establit per conveni com a edats absolutes (GSSA per les sigles en anglés de global standard stratigraphic age).[5] En la lliteratura antiga, el Hádico s'inclou com a part de l'Arcaic. El nom «arcaic» prové del grec antic «αρχή», que significa «començ», «orige».
En este periodo es produïx una evolució de la corfa terrestre, per lo que va tindre que haver una tectónica de plaques (moviment de plaques) i una estructura interna terrestre similar a la que coneixem hui en dia, encara que la diferenciava l'excés de calor. Es calcula que hi havia més activitat tectónica per la major velocitat en que es produïx la litosfera, per lo que també caldria esperar que hi haguera major activitat en les dorsals i un major número d'elles, aixina com major activitat en les zones de subducción i major número de plaques i més menudes, evidentment.
Terra
[editar | editar còdic]
Al començament de l'Arcaic, el fluix de calor de la Terra era casi tres voltes superior al que és hui, i el doble que a principis del Proterozoico (2500 m.a.). La calor adicional es pot haver pel remanente de l'acreció planetària, en part procedent de la calor de formació del núcleu de ferro i en part per una major producció de calor radiogénico per radionúcleos de curta duració, com l'urani-235. La majoria de les roques que encara sobreviuen són metamòrfiques i ígneas. L'activitat volcànica era considerablement més alta que hui, en numerosos punts calents, fosses tectónicas i lava eruptivas incloent tipos inusuals com la de komatita.
No obstant, predominen les roques ígneas intrusivas en els remanentes dels cratones de la corfa terrestre que sobreviuen hui. Estes són magmas que es varen infiltrar en les roques, pero solidificaron ans que pogueren aplegar a la superfície de la Terra. Com a eixemples podem citar grans plaques foses i voluminoses masses plutónicas de granit, diorita, anortosita i monzonita.
La Terra de començos de l'Arcaic pot haver tingut un diferent estil tectónico. Alguns científics pensen que, degut a que la Terra estava més calenta, l'activitat de plaques tectónicas era més forta que actualment, resultant en una major taxa de reciclage de material. Açò pugues haver impedit la formació de cratones i continents fins que el mant es gelara i la corrent de convecció es ralentisara. Uns atres argumenten que el mant subcontinental litosférico era massa gran per a subducir, i que la falta de roques arcaiques és deguda a l'erosió produïda pels successos tectónicos posteriors. La qüestió de l'activitat tectónica en l'Arcaic és un àrea activa de la moderna investigació geocientífica.[6]
No va haver grans continents fins a finals de l'arcaic, en la formació de Kenorland: els protocontinentes menuts com Vaalbará i Ur eren la norma, ya que l'alta taxa d'activitat geològica impedia la coalescencia en unitats més grans. Estos protocontinentes félsicos provablement es formaven en els punts calents en lloc d'en les zones de subducción, a partir d'una varietat de fonts: diferenciació ígnea de roques máficas per a produir roques intermiges i félsicas, magma máfica fusionant roques félsicas i obligant a la granitization de roques intermiges, fusió parcial de roques máficas i alteració metamòrfica de les roques sedimentàries félsicas. És possible que tals fragments continentals no s'hagen conservat a menos que foren lo suficientment grans o afortunats per a evitar les enèrgiques zones de subducción.[6]
Una explicació per a la falta general de roques hadeicas (de més de 3800 millons d'anys) és la gran cantitat de rebujos extrasolars presents en el sistema solar primerenc. Inclús despuix de la formació planetària, existia encara una gran cantitat de grans asteroides i meteorits que bombardejaven la Terra fins a al voltant de fa 3.800 millons d'anys. Una torrentada particularment gran d'impactes, conegut com bombardeig intens tardà, va poder haver impedit la formació de grans masses de corfa destrossant lliteralment els primers protocontinentes.
Aigua i atmòsfera
[editar | editar còdic]
En este periodo, l'atmòsfera aparentment caria d'oxigen lliure. Les temperatures semblen haver estat prop dels nivells moderns, inclús als 500 millons d'anys de formació de la Terra, en aigua líquida present, com ho demostren alguns gneisés molt deformats produïts per metamorfisme de protolitos sedimentarios. Els astrònoms creuen que el sol era al voltant d'un terç de lluent que en l'actualitat, lo que pugues haver contribuït a la disminució de la temperatura mija terrestre.
Es pensa que en esta época hi havia el major volum de gasos d'efecte hivernàcul que en qualsevol atre moment de l'història de la Terra. En finalisar l'Arcaic, fa 2500 millons d'anys, l'activitat de la tectónica de plaques pugues haver segut similar a la de la Terra moderna. Algunes conques sedimentàries ben conservades i les proves d'arcs volcànics, fosses tectónicas intracontinentales, colisiones continent-continent i successos orogénicos generalisats sugerixen la formació i destrucció d'un o tal volta varis supercontinentes. L'aigua líquida era freqüent, i es coneix l'existència de conques oceàniques profundes per la presència de formacions de ferro bandeadas, sedimentación química i capes de sílex i basalts.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Els colors corresponen als còdics RGB aprovats per la Comissió Internacional d'Estratigrafia. Disponible en el lloc de la International Commision on Stratigraphy, en «Standard Color Codes for the Geological Clave Scale».
- ↑ Plantilla:DLE
- ↑ Global Boundary Stratotype Section and Point (GSSP) of the International Commission of Stratigraphy.
- ↑ International Stratigraphic Chart
- ↑ «International Stratigraphic Chart». International Commission on Stratigraphy. Archivat des d'el original, el 30 de maig de 2014. Consultat el 3 de novembre de 2023.
- ↑ 6,0 6,1 Stanley, Steven M. Earth System History. New York: W.H. Freeman and Company, 1999. ISBN 0-7167-2882-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arcaico (geología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.