Vaalbará

Archiu:Vaalbara Continent.jpg

Vaalbará

Archiu:Map of earth 3'000 million years ago showing Vaalbara and Ur continents.png

Reconstrucció de lo que va poder haver segut Vaalbará.

Vaalbará és el nom del primer i hipotètic supercontinente que va existir sobre la Terra. S'estima que la Terra es va formar fa 4567 millons d'anys. Se supon que l'existència d'este supercontinente «va nàixer» fa entre 3800-3600 millons d'anys. La seua existència es basa en estudis geocronológicos i paleomagnéticos fets entre els dos cratones arcaics (protocontinentes) de Kaapvaal i el Pilbara. El cratón de Kaapvaal es denomina aixina per la província surafricana de Kaapvaal; i el cratón de Pilbara, per la regió homònima ubicada en Austràlia Occidental. Segons les senyes radiométricos dels cratones que varen formar part de Vaalbará, suponen que este existia fa uns 3300 millons d'anys i possiblement també fa uns 3600 millons d'anys.

Troballes

Fa poc temps s'han realisat estudis de lo que seria la troballa de les roques més antigues del nostre planeta en Canadà (Nuvvuagittuq, a l'est de la baïa de Hudson, en Quebec). Es va trobar i va medir les minucioses variacions de la composició isotòpica d'elements de les roques, com el neodimi o el samari, que tenen una gran capacitat magnètica i es va aplegar a la conclusió de que estes roques devien tindre entre 3800 i 4280 millons d'anys. Per lo que les roques de Nuvvuagittuq serien el primer indici de la primera corfa terrestre. També en Groenlàndia s'havien localisat roques de fa 3800 millons d'anys que provenien del fondo dels oceans.

Proves

Una prova adicional és la seqüència de similituts estructurals dels cinturons supracorticales i gneis d'estos dos cratones. Estos mateixos cinturons supracorticales estan ara disseminades pels màrgens del cratón Superior de Canadà i també per tots els cratones dels futurs continents successors que els seus Gondwana i Laurasia supon que existien fa 200 millons d'anys. La posterior deriva seguida pels cratones Kaapvaal i Pilbara despuix de 2800 millons és una prova més de que antigament estaven conectats. Es desconeix quàn el supercontinente Vaalbará es va escomençar a fragmentar, pero senyes geocronológicos i paleomagnéticos mostren que els dos cratones haurien tingut una separació rotacional de 30 graus de latitut, lo que implica que ya no eren contigus fa 2800 millons d'anys.