Cratón de Pilbara
El cratón de Pilbara (Pilbara és una regió d'Austràlia Occidental), forma un dels terrenys de corfa continental més antics de la Terra. En ell es conserven roques pertanyents al eón Arcaic (de fa 3600-2700 millons d'anys). Ademés d'en el cratón de Pilbara, es coneixen roques arcaiques en Groenlàndia, Escut Canadenc, Escut Bàltic, Escòcia, Índia, Brasil, Austràlia Occidental i Suràfrica.
Ha segut particularment estudiat en la zona de Strelley Pool Chert per la Dra. Abigail C. Allwood (2006) en trobar estromatolitos que semblen confirmar les hipòtesis de l'orige biològic dels mateixos propostes per William Schopf, si tals estromatolitos varen ser originats per cianobacterias, es tractaria d'algun dels restants fòssilés més antics de la Terra.
Geografia
[editar | editar còdic]Es pot dividir al cratón de Pilbara en cinc sectors:
- Pilbara del Nort, conca del Hamersley i cordillera de Hamersley: La conca del Hamersley cobrix el cratón arcaic de Pilbara pel nort.
- Pilbara de l'Est, Grup Warrawoona: Les nefritas de l'est de Pilbara comprén sobretot roques volcàniques de facies d'nefrita, corresponents al Grup Warrawoona, al com es data entre 3517 i 3325 millons d'anys, i cantitats menors de roques sedimentàries metamòrfiques aixina com varis tipos de roques ígneas.
- Pilbara de l'Oest.
- Pilbara del Sur i Central: Roques de tipo TTG més jóvens es troben en les nefritas verdes i granulitas del Oest, i en la zona tectónica central.
Grup Warrawoona
[editar | editar còdic]En el Cinturó de Pilgangoora el Grup Coonterunah de 3517 millons d'anys i les granulitas de Carlindi (3484-3468 millons d'anys són la raó fonamental del Grup Warrawoona baix un desajust d'erosió, aportant aixina proves de l'antiga corfa continental emergent.[1] La Cúpula del Pol Nort (NPD) es troba a 10 quilómetros del Grup Warrawoona.
En el Grup Warrawoona (3400-3500 millons d'anys) es varen trobar estructures sedimentàries que es varen identificar com produïdes per l'activitat d'organismes per William Schopf. Per esta identificació, es varen considerar eixos restants com la chafada de vida més antiga de la que es té constància. Són poc comuns (solament s'han trobat, ademés d'en Warrawoona, en el Supergrupo Pongola , de 2700-2500 millons d'anys, i en el Grup de Bulawayan de Rhodèsia, de 2800 millons d'anys), per lo que no es pot estar segur de que els organismes que els formaren foren fotosintéticos i tampoc es poden traure conclusions clares sobre els ambients en que es varen formar. Certes bactèrias no fotosintéticas formen estructures similars a estromatolitos en fonts termals del Parc nacional Yellowstone, per lo que existix la possibilitat de que bactèries similars formaren les estructures estromatolíticas arcaiques.
Estos restants de Warrawoona inclouen microfósiles filamentosos i cocoides molt semblats a cianobacterias, lo que ha induït a pensar en l'existència d'organismes fotosintéticos aeròbics. Actualment, estos restants estan qüestionats tant pel seu orige biològic com per la seua edat. Dit replanteig ho ha provocat el geólogo espanyol Juan Manuel García Ruiz.[2]
Fisiografía
[editar | editar còdic]El cratón de Pilbara és una secció fisiográfica distintiva de la gran província coneguda com a Plataforma Nullagine, que a la seua volta és part de la gran divisió del Escut Occidental Australià.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Green, Michael Godfrey. (2001) "Early Archaean crustal evolution: evidence from 3.5million year old greenstone successions in the Pilgangoora Belt, Pilbara Craton, Austràlia." thesis, Geosciences, University of Sydney.
- ↑ «Un espanyol replanteja la forma de detectar la vida primitiva». Archivat des d'el original, el 3 de febrer de 2012. Consultat el 27 de decembre de 2007.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cratón de Pilbara» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.