Cratón de Kaapvaal
El cratón de Kaapvaal (província de Limpopo de Suràfrica) és, junt en el de Pilbara d'Austràlia Occidental, un dels dos únics llocs que queden de la corfa terrestre de fa entre 2500 i 3600 millons d'anys. Les similituts en el registre geològic d'abdós cratones, especialment de les seqüències del eón Arcaic tardà, sugerixen que abdós varen ser una volta partix del supercontinente de Vaalbará.[1]
El cratón de Kaapvaal té una superfície d'1,5 millons de km². Pel nort està unit al cratón de Zimbabue pel cinturó del Limpopo. Pel sur i l'oest està flanquejat per orógenos del Proterozoico, i per l'est pel monoclinal de Lebombo, que conté roques ígneas jurásicas associades en la fragmentació de Gondwana. El cratón de Kaapvaal es va formar i va estabilisar fa entre 3700 i 2600 millons d'anys per formacions de batolitos granítics que varen engrossar i varen estabilisar la corfa continental durant les primeres etapes de magmatismo i cicle sedimentario.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Zegers, T.E., de Wit, M.J., Dann, J. and White, S.H. (1998) "Vaalbara, Earth's oldest assembled continent? A combined. structural, geochronological, and palaeomagnetic test", Terra Nova, 10, 250-259
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cratón de Kaapvaal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.