Monoclinal
Un monoclinal, o una estructura geològica monoclínica o un relleu monoclinal designen, en el camp de la geologia i de la geomorfología, els relleus «estructurals» caracterisats per tindre les capes geològiques paraleles i regularment inclinades en la mateixa direcció, en una immersió moderada, en vastes extensions i no afectades per un plegue.
Formació
[editar | editar còdic]
El relleu monoclinal resulta de l'erosió (pel vent, per un riu, per la mar, per un glaciar...) de capes sedimentàries regularment inclinades. La ruptura d'una apilamiento sedimentario per una falla també pot ser l'orige.
Els monoclinales es poden formar de maneres diferents (vore diagrama)
- per compactación diferencial sobre una estructura subjacent, particularment una falla gran en la vora d'una conca sedimentaria per la gran compactabilidad de la farcidura de la conca, l'amplitut del plec s'extinguirà gradualment cap a dalt;[1]
- per reactivació lleu d'una falla extensional anterior durant una fase d'inversió que causa un plegament en la seqüència suprayacente;[2]
- com una forma de propagació dels plec d'una falla, durant la propagació cap a dalt d'una falla extensional en el basamento en una seqüència de cobertura suprayacente;[3]
- com una forma de propagació dels plec d'una falla, durant la propagació cap a dalt d'una falla inversa en el basamento en una seqüència de cobertura suprayacente.[4]
En general, hi ha capes més dures en els apilamientos sedimentarios originats per l'erosió. Les capes més dures d'un monoclinal tendixen naturalment a estar menys erosionades, després es proyecten en eixint.
- Si l'estructura és d'amplitut paisagística, els monoclinales formen costeras, el costat de la qual més inclinat es diu «front», en oposició al «revers», que és el costat menys empinat.
- Un monoclinal també pot ser un cerro-testic (residu de capa dura, per eixemple de l'época terciaria, que ha protegit de l'erosió les capes subjacents més blanes. Pot tractar-se de restants de velles en els que eixos restants han segut reduïts per l'erosió.
- Un monoclinal pot resultar d'un antebutte quan la capa dura que protegix un cerro-testic finalment ha segut degradada per l'erosió, pero en parts del montícul encara persistixen.
- En la vora d'una vall, en relació en l'immersió de les capes, en un relleu monoclinal es parla de:
- «alvertent cataclinal», és un alvertent inclinat en la mateixa direcció que les capes;
- «alvertent anaclinal», és un alvertent opost a l'anterior, inclinada en direcció oposta a les capes ;
- «depressió ortoclinal», quan l'alvertent és perpendicular a la caiguda de les capes.
Eixemples
[editar | editar còdic]
- Waterpocket Fold en el parc nacional Capitol Reef, Utah[5]
- Monoclinal Grandview-Phantom en Grand Canyon, Arizona[6]
- Grand Hogback en Colorat[7]
- Montanyes Lebombo en Àfrica del Sur[8]
- Monoclinal Lapstone en les Blue Mountains (Austràlia)[9]
- Monoclinal Beaumaris en Victoria (Austràlia)[10]
- Monoclinal Purbeck en l'illa de Purbeck, Dorset, Anglaterra[11]
- Monoclinal Fore-Sudetic, Polònia[12]
- Monoclinal Sindh, Pakistan[13]
- Torres Flexure, sur de Brasil[14]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Skuce, A.G. (1996). «Forward modelling of compaction above normal faults: an example from the Sirte Basin, Libya», Buchanan, P.G. (ed.). soc 1996.pdf Modern Developments in Structural Interpretation, Validation and Modelling (vol. 99), London: Geological Society, pp. 135–146. ISBN 978-1-897799-43-7.
- ↑ Chadwick, R.A.. “Aspects of basin inversion in southern Britain”. Journal of the Geological Society 150 (2): 311–322. doi:. Bibcode: 1993JGSoc.150..311C.
- ↑ Willsey, S.P.. “Early evolution of an extensional monocline by a propagating normal fault: 3D analysis from combined field study and numerical modeling”. Journal of Structural Geology 24 (4): 651–669. doi:. Bibcode: 2002JSG....24..651W.
- ↑ Finch, E.. “Discrete element modelling of contractional fault-propagation folding above rigid basement fault blocks”. Journal of Structural Geology 25 (4): 515–528. doi:. Bibcode: 2003JSG....25..515F.
- ↑ «Geology». Capitol Reef National Park. National Park Service. Consultat el 1 de març de 2018.
- ↑ Abbott, Lon and Cook, Terri (2004). Hiking the Grand Canyon's Geology, Seattle: The Mountaineers Books, pp. 99–114. ISBN 978-0-89886-895-1.
- ↑ Murray, Frederick N. (1967). “Jointing in Sedimentary Rocks along the Grand Hogback Monocline, Colorat”. The Journal of Geology 75 (3): 340–350. doi:.
- ↑ Klausen, M.B. (2009). “The Lebombo monocline and associated feeder dyke swarm: Diagnostic of a successful and highly volcanic rifted margin?”. Tectonophysics 468 (1–4): 42–62. doi:. Bibcode: 2009Tectp.468...42K.
- ↑ «L001 : Lapstone Monocline». Heritage plaus and items. Office of Environment and Heritage, Government of New South Wales. Consultat el 1 de març de 2018.
- ↑ «61. Beaumaris Cliffs 3 - Monocline». Sites of Geological and Geomorphological Significance. Agriculture Victoria. Consultat el 1 de març de 2018.
- ↑ Nowell, D.A.G. (1997). “Structures affecting the coast around Lulworth Cove, Dorset and syn-sedimentary Wealden faulting”. Proceedings of the Geologists' Association 108 (4): 257–268. doi:.
- ↑ Kluska, B. (2013). “The Werra cyclotheme (Upper Permian, Fore-Sudetic Monocline, Poland): Insights into fluctuations of the sedimentary environment from organic geochemical studies”. Applied Geochemistry 29: 73–91. doi:. Bibcode: 2013ApGC...29...73K.
- ↑ Memon, A.D. (1999). “Tectonics of the Sindh monocline, Pakistan and their effects on hydrocarbons”. Mehran University Research Journal of Engineering and Technology 18 (2): 87–96.
- ↑ Seth, H. (2018). Tectonic Deformation of Flood Basalt Provinces, Springer. ISBN 978-3-319-67704-0.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monoclinal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.