En acabant de que es fundara la colónia de Nova Gales del Sur en 1788, el continent australià va ser dividit en dos parts, l'oriental va passar a cridar-se Nova Gales del Sur i l'occidental Nova Holanda. Baixe l'administració colonial de Sídney, es va crear el primer assentament en Victoria, Portland. Melbourne es va fundar en 1835.
En 1851 es va descobrir or en Ballarat. En el pas del temps es varen ser realisant més descobriments a lo llarc de tota Victoria. Les mines eren tan importants, que la població i l'economia varen créixer desmesuradament. Eixe mateix any es va concedir l'independència de Nova Gales del Sur. En 1901, Victoria va deixar de ser colónia i es va convertir en estat d'Austràlia. Melbourne va ser la capital mentres es construïa Canberra.
Periodo precolonial
En l'estat de Victoria varen viure moltes nacions aborigen australianes que havien ocupat la terra durant decenes de mils d'anys abans de la colonisació europea.[5] Segons Gary Presland, els aborigen han vixcut en Victòria durant uns 40 000 anys,[6] duent una existència seminómada dedicada a la peixca, la caça i la recolecció, i la cria d'anguiles.[7]
En el jaciment arqueològic de Keilor, una llar humana excavada en 1971 va ser datat per radiocarbono en uns 31 000 anys abans del present, lo que convertix a Keilor en un dels jaciments més antics d'Austràlia.[8] Un cràneu trobat en el jaciment ha segut datat entre 12 000[9] i 14 700 anys abans del present.
Els jaciments arqueològics de Tasmania i les illes de l'estret de Bass s'han datat entre fa 20 000 i 35 000 anys, quan el nivell de la mar estava 130 metros per baix del nivell actual, lo que va permetre als pobles originaris desplaçar-se per la regió del sur de Victoria i aplegar al pont terrestre de la planura de Bassian fins a Tasmania fa a lo manco 35 000 anys.[10]
Durant l'Edat de Gèl, fa uns 20 000 anys, la zona que hui és la baïa de Port Phillip hauria segut terra ferma, i els rius Yarra i Werribee s'haurien unit per a fluir a través de les capçaleres i després cap al sur i el suroest a través de la planura de Bass abans de desembocar en l'oceà a l'oest. Tasmania i les illes de l'estret de Bass es varen separar del continent australià fa uns 12 000 anys, quan el nivell de la mar estava aproximadament 50 m per baix dels nivells actuals. Port Phillip es va inundar per l'aument del nivell de la mar despuix de la glaciació, fa entre 8000 i 6000 anys.[11]
L'història oral i els relats de la creació de les llengües wada wurrung, woiwurrung i bun wurrung descriuen l'inundació de la baïa. La baïa de Hobsons va ser en el seu dia un vedat de caça de cangurs. Els relats de la creació descriuen cóm Bunjil va ser el responsable de la formació de la baïa, o cóm la baïa es va inundar quan es va crear el riu Yarra.[12]
Colonisació britànica
Victòria, de la mateixa manera que Queensland, va rebre el seu nom en honor a la regna Victoria, que duya 14 anys en el tro britànic quan es va fundar la colónia en 1851.[13] Despuix de la fundació de la colónia de Nova Gales del Sur en 1788, Austràlia es va dividir en una mitat oriental cridada Nova Gales del Sur i una mitat occidental anomenada Nova Holanda, baix l'administració del govern colonial de Sídney.
El primer assentament britànic en la zona que més vesprada es coneixeria com Victoria es va establir en octubre de 1803 baix el mando del vicegovernador David Collins en la baïa de Sullivan, en Port Phillip. Estava format per 402 persones (cinc funcionaris del govern, nou oficials de la marina, dos tambors i 39 soldats rasos, cinc esposes de soldats i un chiquet, 307 convictes, 17 esposes de convictes i sèt chiquets).[14] Havien segut enviats des d'Anglaterra en el HMS Calcutta baix el mando del capità Daniel Woodriff, principalment per temor a que els francesos, que havien estat explorant la zona, pogueren establir el seu propi assentament i, per lo tant, desafiar els drets britànics sobre el continent.
En 1826, el coronel Stewart, el capità Samuel Wright i el tinent Burchell varen ser enviats en el HMS Fly (capità Wetherall) i els bergantines Dragon i Amity, duent en si a varis convictes i una chicoteta força composta per destacaments dels regiments 3.º i 93.º. L'expedició va desembarcar en Settlement Point (ara Corinella), en la part oriental de Western Port Bay, que va anar el quarter general fins a l'abandó de Western Port per insistència del governador Darling uns 12 mesos despuix. [15][16] El següent assentament de Victoria va ser en Portland, en la costa suroest de lo que hui és Victoria. Edward Henty es va establir en Portland Bay en 1834.[17]
El tractat de Batman
Melbourne va ser fundada en 1835 per John Batman, qui va establir una base en Indented Head, i John Pascoe Fawkner. Des de la seua fundació, la regió al voltant de Melbourne es va conéixer com el districte de Port Phillip, una part de Nova Gales del Sur administrada per separat. Poc despuix, el lloc que hui es coneix com Geelong va ser topografiado pel topógrafo adjunt W. H. Smythe, tres semanes despuix de Melbourne. I en 1838, Geelong va ser declarada oficialment ciutat, a pesar de que els primers assentaments europeus es remontaven a 1826. El 6 de juny de 1835, poc menys de dos anys ans que Melbourne fora reconeguda oficialment com a assentament, John Batman, líder de l'Associació Port Phillip, va presentar als vells wurundjeri un acort d'us de la terra.
Este document, ara conegut com el tractat de Batman, va anar posteriorment entregat al Governe britànic per a afirmar que els aborigen locals havien concedit a Batman accés a les seues terres a canvi de bens i racions. El tractat en sí va ser declarat nul, ya que Batman no tenia permís de la Corona per a fundar Melbourne. Hui en dia, el significat i l'interpretació d'este tractat són objecte de controvèrsia. Alguns sostenen que va ser una excusa per a apropiar-se de les terres aborigen a canvi de baratijas, mentres que uns atres argumenten que va ser significatiu perque buscava reconéixer els drets territorials dels aborigen. Es desconeix l'ubicació exacta de la reunió entre Batman i els hòmens Kulin en els que va firmar el tractat, encara que es creu que va ser junt a la riera Merri. Segons l'historiador Meyer Eidelson, es creu que va tindre lloc en el Merri, prop de l'actual estació de Rushall.[18]
Colonisació britànica
Estació de tren del carrer Flinders oberta en 1854
L'1 de juliol de 1851, es varen emetre mandats per a l'elecció del primer Consell Llegislatiu de Victoria, i es va establir l'independència absoluta de Victòria respecte de Nova Gales del Sur, proclamant-se la nova Colónia de Victoria.[19] Dies despuix, encara en 1851, es va descobrir or prop de Ballarat i posteriorment en Beneïxc. Després es varen trobar jaciments en molts atres llocs de Victoria. Açò va donar inici a una de les majors febres de l'or que haja presenciat el món. La colónia va créixer ràpidament tant en població com en poder econòmic. En sol dèu anys, la població de Victòria es va multiplicar per sèt, passant de 76 000 a 540 000 habitants. Es varen batre tot tipo de récorts relacionats en l'or, inclós el “jaciment aluvial superficial més ric del món” i la pepita d'or més gran. En la década de 1851 a 1860, Victoria va produir 20 millons d'onces d'or, un terç de la producció mundial.[20]
En 1855, el Servici Geològic va recolectar i va analisar la química iònica majoritària de l'aigua subterrànea en Victoria.[21] Varen aplegar immigrants de todas partes del món en busca d'or, especialment d'Irlanda i China.[22] Per a 1857, 26 000 miners chinencs treballaven en Victoria, i el seu llegat és particularment fort en Beneïxc i les seues afores.
L'Edifici de l'Exposicions Reals terminat en 1880
En 1854, en Ballarat, els miners varen organisar una rebelió armada contra el govern de Victòria per a protestar contra els imposts miners (coneguda com la “Stockade de Eureka”). Encara que va ser esclafada per tropes britàniques, la confrontació va dur a les autoritats colonials a reformar l'administració de concessions mineres, reduint les odiades tarifes de llicències, i a estendre el sufragi electoral. A l'any següent, el Parlament Imperial va otorgar a Victòria un govern responsable per mig de l'aprovació de la Llei de la Colónia de Victòria de 1855. Alguns dels líders de l'alçament de Eureka es varen convertir en membres del Parlament de Victoria.
En 1857, reflectint la creixent presència d'immigrants catòlics irlandesos, John O'Shanassy es va convertir en el segon primer ministre de la colónia, en el exmilitante de Young Ireland, Charles Gavan Duffy, com el seu vice primer ministre. L'èlit protestant de Melbourne no estava preparada “per a acceptar una novetat tan sorprenent”.[23] Entre 1858 i 1859, les caricatures de Melbourne Punch associaven a Duffy i O'Shanassy en els horrors de la Revolució Francesa.[24]
En 1862, la Llei de Terres de Duffy va intentar, sense èxit, per mig d'un sistema de llicències pastoriles ampliades, trencar el monopoli de terres de l'anomenada classe de “ocupants illegals” (squatters).[25] En 1871, despuix de liderar en nom dels chicotets agricultors l'oposició a l'impost sobre terres del primer ministre Sir James McCulloch, Duffy va aplegar breument al càrrec de primer ministre.
La catedral del Sagrat Cor en Beneïxc oberta en 1901
En 1893, el colapse generalisat dels bancs va posar fi a un periodo prolongat de prosperitat i especulació desenfrenada en terrenys i construcció. No obstant, com a llegat de la febra de l'or, Melbourne va mantindre el seu estatus com a principal centre financer d'Austràlia i ciutat més gran.
En 1901, Victoria es va convertir en estat de la Mancomunidad d'Austràlia. Mentres es construïa Canberra, Melbourne va servir com a capital federal del país fins a 1927.[26]
Política i govern
La forma política està arreplegada en la Constitució de 1855, encara que ha segut esmenada en vàries ocasions. Des de l'unió a Austràlia, les relacions entre Victoria i els demés estats estan regulades per la Constitució d'Austràlia.
El sistema usat és el de Westminster. Un govern parlamentari basat en el model del Regne Unit. El poder llegislatiu radica en el Parlament de Victoria, que està compost per la corona (representada pel governador) i per dos cambres.
Victoria té un sistema de govern parlamentari basat en el sistema de Westminster. El poder llegislatiu residix en el Parlament, compost pel governador (representant del rei), l'eixecutiu (el Govern) i dos cámara legislativa. El Parlament de Victoria està compost per l'Assamblea Llegislativa, que és la cambra baixa, el Consell Llegislatiu, que és la cambra alta, i el monarca. Els ochenta y ocho membres de l'Assamblea Llegislativa són elegits per a un mandat de quatre anys per circumscripcions uninominales.
En novembre de 2006, les eleccions al Consell Llegislatiu de Victòria es varen celebrar baix un nou sistema de representació proporcional plurinominal. L'estat de Victòria es va dividir en huit circumscripcions electorals, cada una d'elles representada per cinc representants elegits per vot únic transferible. El número total de membres de la cambra alta es va reduir de 44 a 40 i el seu mandat és ara el mateix que el dels membres de la cambra baixa: quatre anys. Les eleccions al Parlament de Victoria són ara fixes i se celebren en novembre cada quatre anys. Abans de les eleccions de 2006, el Consell Llegislatiu estava compost per 44 membres elegits per a un mandat de huit anys en 22 circumscripcions de dos membres.
Oficines de la Mancomunidad en 4 Treasury Plau, Melbourne
Primer ministre i gabinet
El primer ministre de Victoria és el líder del partit polític o coalició en més escans en l'Assamblea Llegislativa. El primer ministre és la cara visible del govern i, junt en el gabinet, establix l'agenda llegislativa i política. El gabinet està format per representants elegits en qualsevol de les dos cambres del parlament. És responsable de gestionar les àrees del govern que no són competència exclusiva de la Commonwealth, segons la Constitució australiana, com l'educació, la salut i l'aplicació de la llei. L'actual primera ministra de Victoria és Jacinta Allan.
Governador
El governador de Victoria és el representant del monarca, actualment el rei Carlos III, en l'estat australià de Victoria.
El governador és nomenat pel monarca seguint el consell del primer ministre de Victoria. La funció del governador és representar al monarca. Esta funció inclou principalment l'eixercite de funcions ceremoniales, com l'obertura i dissolució del Parlament, el nomenament del gabinet i la concessió del consentiment real.
Casa de Govern, residència oficial del Governador
L'oficina i residència oficial del governador és la Casa de Govern, situada junt al Real Jardí Botànic i rodejada per Kings Domain, en Melbourne.
L'actual governadora de Victoria és Margaret Gardner, que va succeir a Lindo Dessau en agost de 2023.[27]
Des de l'aprovació de les Lleis d'Austràlia de 1986, és el governador i no el monarca qui eixercix tots els poders del cap d'Estat, i el governador no està subjecte a la direcció ni a la supervisió del monarca, sino que actua seguint el consell del primer ministre. Despuix del seu nomenament, el governador es convertix nominalmente en virrey. Les principals responsabilitats del governador es dividixen en tres categories: constitucionals, ceremoniales i de participació comunitària.[28]
Geografia
Cuevas de Buchan
La frontera nort de Victoria és la ribera meridional del riu Murray. A l'oest es troba Austràlia del Sur. Hi ha moltes diferències topogràfiques, geològiques i climàtiques, des del templat i humit clima de Gippsland fins als Alps de Victoria a on els picos de fins a 2000 metros d'altitut estan coberts per una capa de neu. Al noroest es troben planicies semidesérticas.
Hi ha varis sistemes fluvials en Victòria per les importants precipitacions. El més important és el Murray, encara que també són destacables els rius:
Victoria es dividix en regions geogràfiques diferenciades, la majoria d'elles en fins de desenroll econòmic, mentres que unes atres s'utilisen per a la gestió del territori (agricultura o conservació), censos (estadístics o meteorològics) o fins electorals. Les regions més utilisades són les creades pel govern estatal en fins de desenroll econòmic.
Ademés del Gran Melbourne, el Govern de l'Estat de Victoria ha dividit Victòria en cinc regions que cobrixen totes les parts de l'estat. Les cinc divisions regionals de Victoria són:[29]
l'Oficina Australiana de Meteorologia definix les regions per als seus propis fins, algunes de les quals compartixen noms en les regions econòmiques, encara que els llímits exactes poden no coincidir. [30]A data de novembre de 2014, són les següents:
Victoria té un clima variat que va des de templat semiárido en estius calorosos en el noroest fins a templat i fresca a lo llarc de la costa. La principal característica geogràfica de Victoria, la Gran Cordillera Divisòria, produïx un clima més fresc i montanyós en el centre de l'estat. Els hiverns a lo llarc de la costa de l'estat, especialment en les afores de Melbourne, són relativament suaus.
La planura costera al sur de la Gran Cordillera Divisòria té el clima més suau de Victoria. L'aire de l'oceà Austral ajuda a reduir la calor de l'estiu i la fredor de l'hivern. Melbourne i atres grans ciutats es troben en esta regió templada.
Mallee i la part alta de Wimmera són les regions més càlides de Victoria, en vents calents que bufen des dels semidesiertos propencs. Les temperatures miges superen els 32 °C (90 °F) durant l'estiu i els 15 °C (59 °F) en hivern. Llevat en les fresques altituts montanyoses, les temperatures mensuals de l'interior són entre 2 i 7 °C (4-13 °F) més càlides que en les afores de Melbourne. La temperatura màxima més alta de Victoria, 48,8 °C (119,8 °F), es va registrar en Hopetoun el 7 de febrer de 2009, durant l'ona de calor del surest d'Austràlia de 2009.
Els Alps de Victoria, en el noreste, són la zona més freda de Victoria. Els Alps formen part del sistema montanyós de la Gran Cordillera Divisòria, que s'estén d'est a oest pel centre de Victoria. Les temperatures miges són inferiors a 9 °C (48 °F) en hivern i per baix de 0 °C (32 °F) en les parts més altes de la cordillera. La temperatura mínima més baixa del estat, de −11,7 °C (10,9 °F), es va registrar en Omeo el 15 de juny de 1965 i de nou en Falls Creek el 3 de juliol de 1970.
Les precipitacions en Victoria aumenten de sur a noreste, en miges més altes en les zones de gran altitut. La precipitació mija anual supera els 1800 milímetros (71 polzades) en algunes parts del noreste, pero és inferior a 280 mm (11 polzades) en Mallee. Les pluges són més intenses en les cordilleres Otway i Gippsland, en el sur de Victoria, i en les montanyes del noreste. Per lo general, solament neva en les montanyes i tossals del centre de l'estat. Les pluges són més freqüents en hivern, pero les precipitacions són més intenses en estiu. Les precipitacions són més abundants en Gippsland i el districte occidental, lo que els convertix en les principals zones agrícoles. La major precipitació diària registrada en Victoria va ser de 377,8 mm (14,87 polzades) en Tidal River, en el parc nacional Wilsons Promontory, el 23 de març de 2011.[31]
Llac Tyers
Canvi climàtic
Erro al crear miniatura: Echuca: Tº diària promig de l'aire en casella meteo, de 1881 a 1992; en NASA
És remarcable, que l'estació meteorològica local posseïx senyes de termometria de l'aire, a 15 dm del sol, des de 1881 a 1992, sense accés a la "taca de calor" urbana, clàssica d'atres Estacions invadides per l'illa de calor de l'urbanisació.
Victoria és un estat australià situat en l'extrem sur de la Gran Cordillera Divisòria. La Gran Cordillera Divisòria s'estén a lo llarc de la costa este del continent i termina prop de la ciutat victoriana de Ballarat, a l'oest de la capital, Melbourne, encara que els propencs Grampians poden considerar-se la part final de la cordillera. Les montanyes més altes de Victoria (poc menys de 2000 m) són els Alps Victorians, situats en el noreste de l'estat.
El noroest de l'estat està compost principalment per roques cenozoicas, mentres que el surest està format principalment per roques paleozoicas.[32] No s'han descobert roques precámbricas en Victoria.
La zona baixa i plana del noroest de l'estat, que voreja el riu Murray, va anar en el seu dia el llit d'una antiga mar i el terreny està molt afectat per la salinitat. El drenage salino de les terres de Victoria és una de les causes del problema de salinitat en el sistema fluvial Murray-Darling. l'evaporament comercial de la sal es porta a terme prop de Swan Hill.
El centre i l'oest de Victoria alberguen jaciments d'or de classe mundial, principalment en les extenses turbiditas del Ordovícico.
El surest de l'estat conta en enormes jaciments de lignit.[33]
Hi ha una zona d'extens vulcanisme en el centre i suroest de Victoria, a on hi ha numerosos volcans i llac volcànics. Les planures volcàniques de l'oest de Victoria són les terceres més grans del món, despuix del Decán, en l'oest de l'Índia, i el replanell del riu Snake, en Idaho, Estats Units. L'activitat volcànica més recent es va produir en el mont Eccles, que va entrar en erupció per última volta fa uns pocs mils d'anys, lo que la convertix en una regió volcànica activa.[34] En la part occidental de Melbourne i en el suroest de l'estat hi ha grans colades de lava basàltica.
La seqüència d'acontenyiments associats a la formació del surest d'Austràlia revela que els processos de mineralisació i magmáticos estan íntimament relacionats en el desenroll tectónico de la regió. L'història està dominada per la compressió este-oest de roques sedimentarias i ígneas predominantment oceàniques i el plegament, fallamiento i alçament resultants. Recentment, s'ha fet cada volta més evident que els grans moviments nort-sur també han participat en la formació de l'est d'Austràlia.
El basamento paleozoico està travessat per falles d'espente més o menys paraleles al gra estructural nort-sur. Les falles més grans separen roques en diferents edats i històries estructurals, i subdividen Victoria en tres rancs estructurals principals que consistixen en dos cinturons (Delamerian i Lachlan), dos terrenys en el cinturó plegat de Lachlan (Whitelaw i Benambra) i dèu zones estructurals (Glenelg, Grampians-Stavely, Stawell, Beneïxc, Melbourne, Tabberabbera, Omeo, Deddick, Kuark, Mallacoota).
La falla de Moyston és la més important, ya que forma el llímit entre els cinturons de plecs Delamerian i Lachlan. Estos dos cinturons presenten diferències importants. El cinturó plegat de Delamerian està compost principalment per roques neoproterozoicas i cámbricas i es va deformar en l'orogènia de Delamerian, a finals del Cámbrico, mentres que el cinturó plegat de Lachlan conté principalment roques cámbricas i devónicas, i les principals deformacions es varen produir entre el Ordovícico tardà i el Carbonífero primerenc.
La primera deformació regional que va afectar al cinturó plegat de Lachlan va ser l'orogènia de Benambran, fa uns 450 millons d'anys, despuix de l'orogènia delameriana.[35] Els granit constituïxen el 20 % de la superfície total exposta del cinturó plegat de Lachlan i tenen una antiguetat d'entre 440 i 350 millons d'anys. Les roques volcàniques associades als granit també estan molt esteses i cobrixen un 5 % adicional. Els blocs de corfa més antiga formats per roques neoproterozoicas i cámbricas, com el bloc Selwyn en el centre de Victoria, es varen deformar durant l'orogènia Tyennan del Cámbrico tardà abans d'incorporar-se al cinturó plegat de Lachlan.
La segona gran ruptura estructural en Victoria és la falla transformante de Baragwanath, que s'estén a lo llarc del costat oriental del bloc Selwyn. Esta falla transformante dividix el cinturó plegat de Lachlan en dos terrenys, el terreny de Whitelaw a l'oest i el terreny de Benambra a l'est. La principal diferència entre abdós és que el transport paralel al orógeno (nort-sur) va ser més freqüent en el terreny de Benambra, mentres que el transport convergent este-oest ortogonal al orógeno va ser dominant en el terreny de Whitelaw.
Centrada en la divisòria principal en l'est de Victoria, les Terres Altes Orientals separen els rieres i rius que drenan cap al nort a la Conca Murray-Darling d'aquells que fluïxen cap al sur directament al mar. És la regió geomòrfica més gran i diversa de l'Estat.
Les principals rieres que drenan cap al nort són els rius Goulburn, Campaspe, Mitta Mitta, Kiewa, Loddon, Avoca, Wimmera, Ovens i King. Les rieres més importants que fluïxen cap al sur, cap a la mar, són els rius Latrobe, Thomson, Macalister, Mitchell, Tambo, Nicholson i Snowy i els seus afluents. Tots estos rius, en l'excepció del riu Snowy, apleguen a la mar a través dels llac de Gippsland en el surest de Victoria. Més a l'est, els rius Bemm, Cann i Genoa fluïxen directament al Estret de Bass para drenar la divisió oriental de les Terres Altes Orientals. El riu Yarra, que desemboca en la baïa de Port Phillip, drena la zona suroest de les Terres Altes. El suroest de l'estat està dominat pels rius Hopkins i Glenelg. El riu més llarc de Victoria és el Goulburn, que naix baix del cim de Corn Hill (1.331 m) i desemboca en el riu Murray prop de Echuca. Té més de 650 quilómetros de llongitut.
Els principals picos de la Gran Divisòria en les Terres Altes Orientals inclouen el Mont Cobberas[36][37] (1.833 m) prop de la frontera en Nova Gales del Sur, el Mont Hotham[38][39] (1.862 m) i el Mont Howitt[40][41] (1.746 m). La montanya més alta de Victoria, el Mont Bogong[42][43](1.986 m), es troba just al nort de la cordillera principal en una cresta que separa els trams superiors del riu Mitta Mitta del riu Kiewa. Atres picos prominents són el Mont Feathertop[44][45] (1.922 m), també al nort de la Divisòria, i el Mont Buller[46][47] (1.804 m) al noroest del Mont Howitt.[48][49] El Mont Wellington (1.632 m) es troba en l'extrem sur de la Cordillera Snowy. El punt més alt al sur de la divisòria principal és el Mont Reynard, que es troba a una altitut de 1737 metros.
Els patrons dendríticos de crestes i valls estretes són típics de la regió i caracterisen gran part del paisage profundament disectado a abdós costats de la Gran Divisòria. Ocasionals cims aïllats, com el Mont Buller i Feathertop, s'eleven per damunt dels replanells remanentes o les àmplies crestes.
Extensos paisages de baix relleu es troben en altituts més elevades en forma de replanells com les Bogong High Plains, els replanells del Mont Buffalo (uns 1.400 m) i el Replanell Baw Baw, que en conjunt es coneixen comunament com "planures altes". També són freqüents els extensos replanells a elevació successivament més baixes quant més llunt estan de la divisòria principal. Estes inclouen la replanell de Pinnibar en el noreste, les planures de Nunniong al sur (uns 1.200 m), i els replanells de Koetong - Shelly, Wabonga i Strathbogie més al nort (uns 600-1.100 m).
Els valls que drenan cap al nort s'eixamplen i les pendents de les rieres disminuïxen gradualment a mida que s'acosten a la Planura Riverina al nort i oest de la regió. Els trams inferiors d'estes rieres tenen planures aluvials de sediment fins flanquejades per vàries séries de terrats. Formacions aluvials o coluvials emergixen de valls menors de chicotetes rieres efímeres que drenan les interfluviales de les valls principals. Les crestes, a mida que s'acosten a les planures baixes, donen pas a tossals baixes que marquen les últimes etapes de l'erosió de les crestes de les terres altes.
La planura aluvial i els terrats del riu Murray en Wodonga indiquen la vora oriental de la Planura Riverina del Nort i la vora septentrional de les Terres Altes Orientals, en el punt de les quals la planura aluvial es troba a solament uns 150 m sobre el nivell de la mar, lo que, en conseqüència, ha provocat que el fluix dels principals sistemes fluvials de la regió haja excavat valls estretes i profunts en els seus trams superiors en el temps, a on les pendents són molt més pronunciades que a lo llarc de les planures aluvials.
Al sur de la Gran Divisòria, els sistemes fluvials aumenten en pendent i profunditat de vall, i a mida que s'acosten a la Planura Oriental, tenen valls aluvionados més estrets que els de el nort. Grans àrees de terres baixes tancades per crestes pronunciades, com la conca de Murmungee al sur de Beechworth i l'àrea de Dargo al sur de la Divisòria, es troben en parts de les Terres Altes Orientals. Estes es troben a on ocorren roques més fàcilment erosionables i alterables, rodejades de roques resistents. El llímit sur de les Terres Altes Orientals és l'extrem sur d'una plataforma irregular en forma de banc coneguda com a Terreny de Nillumbik, que es pot rastrejar vorejant la Planura Oriental des de prop de Orbost fins als suburbis orientals de Melbourne. Les Terres Altes Orientals s'estenen fins a la costa des de Cape Conran fins a Rams Head, a on el Terreny de Nillumbik està absent, i està vorejada per dunes d'arena costeres en algunes parts.
El sistema escolar públic de Victòria es remonta a 1872, quan el governe colonial va promulgar una llei per a que l'escolarisació fòra gratuïta i obligatòria. El sistema d'ensenyança secundària pública de l'estat va començar en 1905. Abans d'eixa data, solament existia l'ensenyança secundària privada. En l'actualitat, l'educació escolar en Victoria consta de sèt anys d'ensenyança primària (inclós un any preparatori) i sis anys d'ensenyança secundària.
Els últims anys de secundària són opcionals per als chiquets majors de 17 anys. Els chiquets de Victoria solen escomençar l'escola als cinc o sis anys. En terminar la secundària, els alumnes obtenen el Certificat d'Educació de Victoria (VCE) o el Certificat d'Educació de Victoria - Especialitat Professional (VCE-VM). Els estudiants que completen en èxit el seu VCE (sense incloure als estudiants de VCE-VM) també reben un ATAR, que determina la seua admissió en l'universitat (a menos que l'estudiant «no obtinga puntuació»).
Les escoles de Victoria són públiques o privades. Les escoles públiques, també conegudes com escoles estatals o governamentals, estan finançades i gestionades directament pel Departament d'Educació de Victoria.[50] Els estudiants no paguen matrícula, pero es cobren algunes despeses adicionals. Les escoles privades de pagament inclouen les escoles parroquials gestionades per l'Iglésia Catòlica Romana i les escoles independents similars a les escoles públiques britàniques. Les escoles independents solen estar afiliades a iglésies protestants.
Victoria també conta en vàries escoles primàries i secundàries privades judeues i islàmiques. Les escoles privades també reben alguns fondos públics. Totes les escoles deuen complir en els estàndarts curriculares establits pel govern. Ademés, Victoria conta en sis escoles selectives governamentals: la Melbourne High School per a chics, la MacRobertson Girls' High School per a chiques, les escoles mixtes John Monash Science School, Nossal High School i Suzanne Cory High School, i la Victorian College of the Arts Secondary School. Els alumnes d'estes escoles són admesos exclusivament sobre la base d'una prova d'accés acadèmica selectiva. Victoria també oferix un sistema d'ensenyança en llínea, cridat Virtual School Victoria, o VSV.
En febrer de 2019, Victoria contava en 1529 escoles públiques, 496 escoles catòliques i 219 escoles independents. Alguna cosa menys de 631 500 alumnes estaven matriculats en escoles públiques i una miqueta més de 357 000 en escoles privades. Més del 58 % dels alumnes privats assistixen a escoles catòliques. Més de 552 300 alumnes estaven matriculats en escoles primàries i més de 418 600 en escoles secundàries. Les taxes de retenció per als dos últims anys de l'escola secundària varen ser del 84,3 % per als alumnes d'escoles públiques i del 91,5 % per als alumnes d'escoles privades. Victoria conta en uns 46 523 professors a temps complet.[51]
Victoria té nou universitats. La primera en oferir títuls universitaris, l'Universitat de Melbourne, va matricular al seu primer estudiant en 1855. La més gran, l'Universitat Monash, té més de 83 000 estudiants matriculats, més que qualsevol atra universitat australiana.
El número d'estudiants matriculats en les universitats de Victoria va ser de 418 447 en 2018, lo que supon un aument del 5,3 % sobre l'any anterior. Els estudiants internacionals varen representar el 40 % de les matriculacions i constituïxen el percentage més alt de matrícules universitàries prepagadas. El major número de matriculacions es va registrar en els camps dels negocis, l'administració i l'economia, en casi el 30 % de tots els estudiants, seguits de les arts, les humanitats i les ciències socials, en el 18 % de les matriculacions.[52]
Victoria conta en 12 institucions públiques d'educació tècnica i superior (TAFE).[53] La primera institució de formació professional de l'estat va ser el Melbourne Mechanics' Institute (fundat en 1839), que ara és el Melbourne Athenaeum. Més de 1000 organisacions d'educació per a adults estan registrades per a impartir programes TAFE reconeguts. En 2014, hi havia 443 000 estudiants matriculats en formació professional en l'estat. En 2018, el número d'estudiants en el sector s'havia reduït en un 40 %, fins als 265 000, el mínim en cinc anys, lo que el departament d'educació va atribuir a la retirada de la finançació als proveïdors de baixa calitat i al canvi social cap a l'educació universitària.[54]
La Biblioteca Estatal de Victoria és la biblioteca d'investigació i referència de l'estat. S'encarrega de recopilar i conservar el patrimoni documental de Victoria i de posar-ho a disposició del públic a través d'una série de servicis i programes.
El material de la colecció inclou llibres, periòdics, revistes, manuscrits, mapes, imàgens, objectes, gravacions d'àudio i vídeo i bases de senyes. L'estat conta en biblioteques públiques en la majoria de les LGA (normalment en múltiples sucursals en les seues respectives àrees municipals) i biblioteques acadèmiques en les universitats, aixina com algunes biblioteques especialisades.
Economia
L'economia de Victòria es basa en les mines d'or i carbó aixina com en les extracció de petròleu. Fòra de Melbourne, a on predominen les manufactura, el restant del territori està dedicat a l'agricultura i la ganaderia, especialment l'ovina.
Victoria és el segon major productor agrícola d'Austràlia en valor brut de producció, lo que representa al voltant del 25 % de la producció total d'aliments del país.[55] Hi ha 67 600 persones amprades en l'indústria agrícola, lo que la convertix en el sext major empleador de l'estat.[56] Hi ha al voltant de 21 600 granges en l'estat, que gestionen més d'11,4 millons d'hectàrees, és dir, el 50 % de la superfície total de l'estat, de les quals el 40 % s'utilisa per al cultiu i el 50 % per al pastoreig.[57] Les granges de Victoria produïxen casi el 90 % de les peres australianes i un terç de les pomes. Els principals cultius hortícoles són els espárragos, el brócoli, les carlotes, les creïlles i les tomates.[58]
Més de 14 millons d'ovelles i 5 millons de corders pastan en més del 10 % de les granges de Victoria, principalment en el nort i l'oest de l'estat.[59] La raça estàndar Pgt 126 va ser la raça més comuna de roya del brot (Puccinia graminis f. sp. tritici) ací entre 1929 i 1941, de la mateixa manera que en tota Austràlia. Detectada per primera volta en Tasmania en 1954, la raça estàndar 21 va ser la més comuna a l'any següent en este estat, en la partix sur de Nova Gales del Sur i en Tasmania. Se sap que la roya del full (P. triticina) ha estat present ací, i en tot el continent, a lo manco des de la colonisació europea. El patotipo 104-2,3,(6),(7),11 de P. triticina es va trobar per primera volta ací en 1984 i ha contribuït a les poblacions des de llavors. Es considera estrany en Austràlia per una diferència en la patogenicidad i al seu alel Pgm2 c únic.[60]
Vinya en la Vall de Yarra
Les granges de Victoria produïxen casi el 90 % de les peres australianes i un terç de les pomes. També és líder en la producció de frutes d'os (Prunus). Els principals cultius hortícoles són els espárragos, el brócoli, les carlotes, les creïlles i les tomates. L'any passat es varen produir 121 200 tonellades mètriques (133 600 tonellades curtes) de peres i 270 000 tonellades mètriques (300 000 tonellades curtes) de tomates. Més de 14 millons d'ovelles i 5 millons de corders pastan en més del 10 % de les granges de Victoria, principalment en el nort i l'oest de l'estat. En 2004, es varen sacrificar casi 10 millons de corders i ovelles per al consum local i l'exportació. Victoria també exporta ovelles vives a Orient Mig per al consum de carn i al restant del món per a la crío. També es varen produir més de 108 000 tonellades mètriques (119 000 tonellades curtes) de llana, lo que supon una quinta part del total australià.
Victoria és el centre de la ganaderia lletera en Austràlia. Alberga el 60 % dels 3 millons de vaques lleteres d'Austràlia i produïx casi dos terços de la llet del país, casi 6400 millons de litros (1700 millons de galons nortamericans). L'estat també conta en 2,4 millons de vaques de carn, en més de 2,2 millons de vaques i vedells sacrificats cada any.
Campos de blat en Victoria, Austràlia
En 2003-2004, les tripulacions peixqueres comercials i l'indústria acuícola de Victoria varen produir 11 634 tonellades mètriques (12 824 tonellades curtes) de marisc per un valor de casi 109 millons de dólars australians. El abulón de llavis negres és el principal producte de la captura, en un valor de 46 millons de dólars australians, seguit de la langosta del sur, en un valor de 13,7 millons de dólars australians. La major part del abulón i la langosta s'exporta a Àsia.
La major part d'Austràlia, inclós este estat, va impondre una moratòria sobre la colza transgènica en 2003 per a considerar els aspectes positius i negatius. Despuix de la seua consideració, la prohibició es va alçar en 2008 i l'estat va elaborar una revisió dels efectes de la moratòria i els efectes econòmics i d'un atre tipo que s'esperaven de l'adopció o no adopció de la colza transgènica. El govern calcula un benefici de 45 dólars australians per hectàrea (18 dólars per acre) per temporada sobre els métodos convencionals.[61]
A finals de 2019 va començar la pandèmia de COVID-19, i l'agricultura australiana es va vore molt afectada pels problemes que açò va supondre per a la cadena de suministrament. L'escassea d'espai de càrrega i l'interrupció de les compres pel Any Nou chinenc varen ser especialment doloroses, ya que China és el major mercat d'exportació d'Austràlia i un comprador especialment important de marisc viu.[62] En 2022 hi ha casi 100 granges de fraules ací, la majoria prop del centre de Melbourne, en la vall de Yarra.[63] Estan representades per l'organisació Victorian Strawberries, que recomana varietats per a la producció.[64]
Central elèctrica Yallourn W, Victoria, Austràlia
Manufactura
Victoria conta en una diversa gama d'empreses manufactureras i Melbourne és considerada la ciutat industrial més important d'Austràlia. L'auge manufacturero posterior a la Segona Guerra Mundial va ser impulsat per l'inversió internacional, atreta a l'estat per la disponibilitat de terrenys barats prop de la ciutat i energia econòmica del Valle de Latrobe. Victoria va produir el 26.4% del total de la producció manufacturera en Austràlia en 2015-16, darrere de Nova Gales del Sur en el 32.4%.
La fabricació de maquinària i equip és l'activitat manufacturera més valiosa de l'estat, seguida pels productes alimenticis i begudes, petroquímics i químics. Les plantes de fabricació prominents en l'estat inclouen les fundició d'alumini de Portland i Point Henry, propietat de Alcoa; les refineria de petròleu de Geelong i Altona; una important instalació petroquímica en Laverton; i CSL, en sèu en Victoria, una companyia global de biotecnología que produïx vacunes i productes plasmáticos, entre uns atres. Victoria també eixercita un paper important en el suministrament de bens per a l'indústria de defensa.
Victoria depén proporcionalment de la manufactura més que qualsevol atre estat en Austràlia, constituint el 8.6% del producte estatal total; llaugerament superior a Austràlia del Sur en el 8.0%. No obstant, esta proporció ha estat disminuint durant tres décades; en 1990, en el moment de la recessió de principis dels anys 90, la manufactura constituïa el 20.3% del producte estatal total. La producció manufacturera va alcançar el seu punt màxim en térmens absoluts en 2008, aplegant a $28.8 mil millons i ha disminuït llentament durant la década fins a $26.8 mil millons en 2016 (−0.77% anual). Des de 1990, l'ocupació manufacturero també ha disminuït tant en térmens agregats (de 367,700 a 274,400 treballadors) com a proporcionals (del 17.8% al 9.0%). La fortalea del dólar australià com a resultat de l'auge miner de la década de 2000, la chicoteta població i l'aïllament, l'alta base salarial i el canvi general de la producció manufacturera cap als països en desenroll han segut citats com algunes de les raons d'este decliu.
Històricament, Victoria ha segut un centre per a les plantes de fabricació de les principals marques d'automòvils Ford, Toyota i Holden; no obstant, els anuncis de tancament de les tres companyies en la década de 2010 han significat que Austràlia perdrà completament la seua indústria de fabricació d'automòvils per a fins de 2017. L'anunci de Holden va ocórrer en maig de 2013, despuix de la decisió de Ford en decembre de l'any anterior (les plantes de Ford en Victoria, en Broadmeadows i Geelong, varen tancar en octubre de 2016).[65][66] Toyota va fer lo mateix en febrer de 2014 en un anunci esperat, ya que sense Holden o Ford, les cadenes de suministrament locals tindrien dificultats per a crear les economies d'escala necessàries per a abastir a un sol fabricant.[67]
Míneria
La mineria en Victoria contribuïx en aproximadament 6 mil millons de dólars australians al producte brut estatal (al voltant del 2 %), pero ampra a menys del 1 % dels treballadors. L'indústria minera de Victòria es concentra en minerals per a producció d'energia, sent el lignit (carbó marró), el petròleu i el gas responsables de casi el 90 % de la producció local. Les indústries petrolera i gasífera es troben front a la costa de Gippsland, en l'est de l'estat, mentres que l'extracció de carbó marró i la generació d'energia es concentren en la Vall de Latrobe.
En 1985, la producció de petròleu en la conca marina de Gippsland va alcançar el seu pico, en un promig anual de 450,000 barrils (72,000 m³) per dia. En 2005–2006, la producció diària promig va descendir a 83,000 barrils (13,200 m³) per dia, pero a pesar del descens, Victoria encara produïa prop del 19.5 % del petròleu cru d'Austràlia. En l'any fiscal 2005–06, la producció diària promig de gas va superar els
Neu en Sassafras, Victoria, Austràlia, 10 d'agost de 2008
700 millons de peus cúbics (20,000,000 m³), representant el 18 % de les vendes nacionals de gas, en una demanda que creixia al 2 % anual. Com a resultat de campanyes socials, en 2014 es va prohibir l'exploració i producció de gas en terra ferma en Victoria; esta prohibició va ser parcialment alçada en 2021, pero l'estat manté una prohibició constitucional sobre la fracturación hidràulica (fracking).
El lignit és el mineral líder en Victoria, en 66 millons de tonellades extretes cada any per a generació elèctrica en la Vall de Latrobe, Gippsland. La regió alberga les majors reserves conegudes de lignit en el món. Pese a ser el centre històric de la febra de l'or australiana, Victoria solament aporta el 1 % de la producció nacional d'or. Ademés, produïx cantitats llimitades d'algeps i caolín. La producció aurífera de Victoria prové principalment de les mines de Fosterville i Stawell.
Turisme
El turisme és una indústria important en l'estat de Victoria, Austràlia. La segona ciutat més poblada del país, Melbourne, va rebre 2.7 millons de visitants internacionals en pernocta i 9.3 millons de visitants nacionals en pernocta durant l'any que va finalisar en decembre de 2017. Nomenada la ciutat més habitable del món entre 2011 i 2017, la seua cultura i estil de vida s'han promogut internacionalment, lo que va generar un creiximent promig anual del 10 % en visitants internacionals en els cinc anys previs a 2017.
Alguns destins turístics destacats en Victoria són:
Catedral de Sant Patricio en MelbourneMelbourne: la metròpolis i les seues suburbis del centre (també coneguts pel turisme de compres), junt en atraccions com el Zoològic de Melbourne, el Museu de Melbourne, l'Aquari de Melbourne i Scienceworks. Àrees turístiques com Docklands, Southbank i St Kilda; íconos culturals i deportius com el Arts Centre Melbourne, el East End Theatre District, la Galeria Nacional de Victoria, el Melbourne Cricket Ground (MCG), i la Torre Eureka en el seu mirador Skydeck 88, el més alt de l'hemisferi sur.
Costa de Victoria: més de 2000 km de llitoral en centenars de plages.
Regió de Goldfields: ciutats històriques com Ballarat, Beechworth, Beneïxc, Castlemaine, Maldon i Daylesford.
Atraccions naturals: Els Dotze Apòstols, el promontori de Wilson, les Grampians, els pingüins fada (especialment en Phillip Island i St Kilda), les coves de Buchan i els llac de Gippsland.
Dandenong Ranges: en especial el tren turístic Puffing Billy Railway.
Erro al crear miniatura: Plaja de Apollo BaySantuari de Healesville: especialisat en espècies australianes locals.
Rius i llac: pobles en el riu Murray i la regió de Riverina com Echuca i Mildura (inclouen esquí aquàtic).
Geelong: el seu famós Waterfront, la plaja Eastern Beach i el carrer Pakington Street en Geelong West.
Península de Bellarine: vinyes i pobles turístics històrics com Queenscliff, Drysdale i Portarlington.
Werribee: Mansió Werribee Park i el zoològic Werribee Open Range Zoo.
Surf Coast: plages famoses com Bells Beach, Torquay i Lorne.
Península de Mornington: coneguda pels seus cellers en Ret Hill i plages amagades en Mount Eliza, Mornington, The Pillars en Mount Martha, Arthur’s Seat i les atraccions costeres de Portsea, Sorrento i Flinders.
Valle de Yarra: en especial el Santuari de Healesville i els cellers.Autumne en la finca TarraWarra en la vall de Yarra
Gran Ruta Oceànica (Great Ocean Road): inclou els Dotze Apòstols, pobles històrics com Port Fairy i Portland, tallats i albirament de ballenes, i pobles turístics com Lorne.
Regió Alpina de Victoria: part dels Alps Australians, ideal per a esquí.
Terres Altes Centrals: conegudes com “High Country”, ideals per a deportes d'hivern i senderisme.
Activitats turístiques populars: vol lliure, parapente, passejades en globo aerostático i buceig.
Events destacats: V8 Supercars i el Gran Premi de Motociclisme d'Austràlia en Phillip Island, el Grand Annual Steeplechase en Warrnambool, el Airshow Internacional d'Austràlia en Avalon, i numerosos festivals com el Port Fairy Folk Festival, el Queenscliff Music Festival, el Pako Festa en Geelong West, el Bells Beach Surf Classic i el Bright Autumn Festival, entre uns atres.
Erro al crear miniatura: Un tren metropolità d'alta capacitat en la ret ferroviària urbana de Melbourne, operat per Metro Trains Melbourne.
Transport
Victoria té la major densitat de població de tots els estats d'Austràlia, en centres poblats distribuïts per casi tot el territori; solament l'extrem noroest i els Alps de Victoria carixen d'assentaments permanents. Des d'octubre de 2013, està prohibit fumar tabac en àrees cobertes d'estacions de tren, parades de tramvia i autobús, aixina com l'us de cigarrets electrònics. Entre 2012 i 2013 es varen emetre 2002 notificacions d'infracció. El govern estatal va anunciar en octubre de 2013 un pla per a prohibir el tabaquisme en totes les plataformes ferroviàries i parades de tramvia elevades de l'estat.
La ret vial de Victoria dona servici als centres poblacionals, en autopistes que generalment irradian des de Melbourne i atres grans ciutats i centres rurals, conectades entre sí per carreteres secundàries. Moltes d'estes autopistes estan construïdes en estàndart d'autovia (“autopistes M”), mentres que la majoria estan pavimentadas i són de calitat raonable.
El transporte ferroviari en Victoria està proveït per varis operadors privats i públics que operen sobre llínees propietat del govern. Els principals operadors inclouen:
Aeroport internacional de MelbourneMetro Trains Melbourne: gestiona un sistema extens, electrificado i de passagers en Melbourne i els seus suburbis.
V/Line: actualment propietat del Govern de Victoria, presta servicis concentrats als principals centres regionals, ademés d'oferir rutes de llarga distància en atres llínees.
Pacific National i CFCL Austràlia: operen servicis de càrrega.
Great Southern Rail: opera el tren The Overland entre Melbourne i Adelaida.
NSW TrainLink: opera els trens XPT entre Melbourne i Sídney.
També existixen varis operadors de càrrega més chicotets i numerosos ferrocarrils turístics que utilisen llínees que anteriorment formaven part d'un sistema estatal. Les llínees victorianes utilisen principalment ample de via d'1.600 mm (5 peus 3 polzades). No obstant, les rutes interestatales principals i algunes llínees de càrrega en el nort i oest de l'estat han segut convertides a l'ample estàndart d'1.435 mm (4 peus 8½ polzades). Dos ferrocarrils turístics operen en ample estret de 760 mm (2 peus 6 polzades), restants de cinc llínees anteriorment estatals que es varen construir en zones montanyoses.
Melbourne posseïx la ret de tramvies més gran del món, actualment gestionada per Yarra Trams. Ademés de ser una forma popular de transport públic, els tramvies s'han convertit en una atracció turística destacada de la ciutat. També circulen tramvies turístics en parts dels sistemes antics de Ballarat i Beneïxc. Hi ha museus de tramvies en Bylands, Haddon i Hawthorn.
l'Aeroport de Melbourne és el principal punt d'entrada domèstic i internacional de l'estat. Avalon Airport és el segon aeroport més actiu de l'estat, complementant als aeroports de Essendon i Moorabbin que gestionen el restant del tràfic aéreu de Melbourne. Els aeroports d'Hamilton, Mildura, Mount Hotham i Portland oferixen vols nacionals programats. Ademés, hi ha a lo manco 27 uns atres aeroports en l'estat que no conten en vols regulars.
El Port de Melbourne és el més gran d'Austràlia en càrrega contenerizada i càrrega general. Està ubicat en la desembocadura del riu Yarra, en la capçalera de la baïa de Port Phillip. Atres ports es troben en Westernport, Geelong i Portland.
Els principals servicis públics de Victoria inclouen un conjunt de centrals elèctriques de carbó pardo, particularment en la Vall de Latrobe. Una d'elles va ser la recentment desmantellada Central Elèctrica de Hazelwood, que ocupava el posat número 1 en la llista mundial de centrals elèctriques menys eficients en carbono. El govern de Victoria té com a objectiu reduir 40.6 megatoneladas d'emissions de gasos d'efecte hivernàcul per a 2025.
Electricitat
Els primers suministraments d'electricitat a Melbourne varen ser generats i distribuïts per vàries empreses privades i companyies municipals de generació i distribució. La principal central elèctrica municipal de Victoria estava operada pel Ajuntament de Melbourne, que generava electricitat des de la seua central elèctrica de Spencer Street, inaugurada en 1892, per als residents de la ciutat, ademés de ser proveïdor majoriste d'atres distribuïdors municipals. La principal empresa privada era Melbourne Electric Supply Company, fundada en 1899. Esta empresa operava la central elèctrica de Richmond, inaugurada en 1891, i la central elèctrica de Geelong.[68] Operava baix acorts de franquícia en vàries distribuïdores municipals. L'últim gran generador d'electricitat va ser Victorian Railways, que en 1918 va inaugurar la central elèctrica de Newport, la més gran de l'àrea urbana, per a suministrar electricitat com a part de l'electrificació dels trens suburbans de Melbourne.[69] Tots estos primers generadors depenien del suministrament de combustible de l'indústria del carbó negre de Nova Gales del Sur, propensa a les folgues.
En vespres de les eleccions estatals de Victòria de 2022, el primer ministre laborista Daniel Andrews es va comprometre a revitalisar la Comissió Estatal d'Electricitat en cas de ser reelegit.[70][71] El govern tindria una participació del 51% en la nova Comissió Estatal d'Electricitat.[72]
Andrews es va comprometre a esmenar la constitució estatal per a protegir la propietat pública de la renovada Comissió Estatal d'Electricitat en cas de ser reelegit, en la finalitat de dificultar, encara que no impossibilitar, la seua privatisació en el futur.[73][74]Reprivatizar la comissió despuix de dita llegislació requeriria una "majoria especial" del 60% tant de l'Assamblea Llegislativa com del Consell Llegislatiu,[75] una situació que ya existix per a qualsevol possible privatisació dels servicis d'aigua en Victòria segons la Constitució de Victoria.[76]
Victoria conta en un sistema de generació d'energia hidroelèctrica llimitat per l'escassea de recursos hídrics.
El Pla Hidroelèctric Rubicón, finalisat per la SECV en 1924, va anar un component important de la ret elèctrica estatal en aquell llavors. Posteriorment, li va seguir el Pla Hidroelèctric Kiewa, construït entre 1938 i 1961; la Central Elèctrica de Eildon, en 1956; la participació de Victòria en el Pla de les Montanyes Snowy, construït entre les décades de 1950 i 1970; i la Central Elèctrica de Dartmouth, en 1981. L'expansió hidroelèctrica més recent en Victoria va ser la Central Elèctrica de Bogong, una ampliació de 95 MW del pla Kiewa, finalisada en 2009.
Actualment no existixen propostes per a l'expansió de l'energia hidroelèctrica en Victoria. El pla d'almagasenament per bombeig Snowy 2.0 en Nova Gales del Sur proporcionarà hidroelectricidad despachable adicional per mig d'interconexions elèctriques interestatales.
Solar
L'us d'energia solar ha creixcut ràpidament en Victoria, principalment a chicoteta escala, per mig de la generació d'energia solar en teulades conectades a la ret. En 2021, el 10 % de la generació elèctrica total va provindre d'energia solar, front a l'1,7 % en 2015.
A mitan de 2022, hi havia més de 600 000 sistemes solars de chicoteta escala (definits com a sistemes en menys de 100 kW de capacitat nominal) instalats en l'estat.[77] Estos sistemes varen generar aproximadament el 8,5 % de la generació elèctrica total de Victòria en 2021. Els sistemes solars residencials i comercials de chicoteta escala d'Austràlia es troben entre els més econòmics del món desenrollat, sense contar els subsidis,[78] i s'han otorgat diversos subsidis estatals i federals per a recolzar l'adquisició de sistemes solars per part de llars i empreses.
En juny de 2022, hi havia 15 parcs solars de gran escala en funcionament en Victoria, en una capacitat nominal de 695,2 MW, i cinc més, en una capacitat de 710 MW, estaven en construcció. Es planeja construir molts més.[79]
Les proves d'energia eòlica en Victoria varen començar en 1987, quan la Comissió Estatal d'Electricitat de Victoria va instalar un aerogenerador Westwind de 60 kW de capacitat en Breamlea com a proyecte de demostració. El generador es va vendre a un grup privat en 1994 en la privatisació de la SECV.[80] No va ser fins a principis de la década de 2000 que es va iniciar l'us comercial de l'energia eòlica per a generar electricitat. Els parcs eòlics de Codrington, Challicum Hills i Portland varen ser construïts per empreses privades en finançació del Govern Estatal.[81]
Per a octubre de 2011, hi havia huit parcs eòlics en funcionament en una capacitat de 428 MW. El desenroll de nous parcs eòlics en Victòria es va complicar considerablement despuix de l'elecció del govern de Baillieu, qui va modificar el pla de planificació en agost de 2011 per a otorgar a qualsevol propietari de terrenys en un radi de dos quilómetros el poder de vet sobre un proyecte. Esta va ser una doctrina de planificació sense precedents i, segons les empreses d'energia eòlica, este canvi va amenaçar la viabilitat de l'inversió en l'estat.[82]
A pesar d'estos obstàculs i dificultats per a la conexió a la ret elèctrica, la generació eòlica ha seguit expandint-se en Victoria. En juny de 2022, Victoria contava en aproximadament 3,6 GW de capacitat de generació eòlica. L'energia eòlica va ser la font d'aproximadament el 16,3 % de l'electricitat generada en Victòria en 2021.[83] 862 MW de capacitat adicional es trobaven en fase de posada en servici en juny de 2022.
La majoria dels parcs eòlics de Victòria es troben en el suroest de Victoria, en alguns en el sur de Gippsland.
En 2022, Victoria no contava en generació eòlica marina. El govern estatal s'ha compromés a adquirir a lo manco 2 GW de capacitat eòlica marina per a 2032, en objectius a llarc determini de 4 GW per a 2035 i 9 GW per a 2040. Tres propostes de proyectes de parcs eòlics marins a lo llarc de la costa de Gippsland han rebut finançació preliminar per al disseny i la viabilitat.[84]
Despuix de les sequies de la década de 1870, es va aprovar la Llei de Conservació i Distribució de l'Aigua de 1881 per a ajudar a establir fideicomisos locals d'obres hidràuliques. Esta llei permetia als fideicomisos locals demanar fondos prestats al govern per a la construcció d'obres de suministrament d'aigua. Els fideicomisos podien llavors cobrar tarifes d'aigua als usuaris per a recuperar els seus costs i pagar els interesses dels préstams.
En 1887, es va establir la Mildura Irrigation Company com una empresa privada de suministrament d'aigua en Mildura. Despuix del colapse de la seua empresa matriu en 1895, es va convertir en una cooperativa coneguda com Mildura Irrigation Trust, que més vesprada va passar a cridar-se First Mildura Irrigation Trust (FMIT). Esta va operar en l'àrea de Mildura fins a 2008, quan va ser presa per la força pel govern victorià.
En decembre de 1889, els comtats de Oakleigh, Dandenong, Moorabbin i Mornington varen votar a favor de la formació d'un fideicomiso d'aigua urbà per a dur aigua de l'àrea de captació de les Dandenong Ranges. Es varen fer plans per a "l'almagasenament de 596.000.000 de peus cúbics d'aigua, per a abastir a 39.000 persones en aigua per a fins domèstics" per a "garantisar un suministrament permanent i eficient". Es va estimar que el cost del pla seria de 41.000 lliures esterlines, sent la contribució de cada comtat Moorabbin 23.247 lliures, Oakleigh 11.852 lliures, Dandenong 5.000 lliures i Mornington 1.000 lliures. Es va propondre construir tancs d'almagasenament per a cada municipi per a proporcionar un suministrament d'a lo manco 20.000 galons.
La Comissió Estatal de Rius i Suministrament d'Aigua va ser creada en 1905 per la Llei de l'Aigua de 1905 per a coordinar i gestionar els recursos hídrics rurals de l'Estat i, finalment, per a fer-se càrrec de tots els fideicomisos d'aigua rurals i els plans de rec de Victoria. La Comissió va ser reemplaçada en 1984 per la Comissió d'Aigües Rurals.
El Fideicomiso Municipal d'Obres Hidràuliques de Geelong va ser creat en 1908 i ampliat en 1910 per a convertir-se en el Fideicomiso d'Obres Hidràuliques i Aigüeral de Geelong. En 1984, el fideicomiso es va fusionar en atres autoritats locals d'aigua i aigüeral per a formar la Junta d'Aigües de Geelong i Districte, i novament es va reestructurar per a formar l'Autoritat d'Aigües de la Regió de Barwon en 1994 (operant com Barwon Water).
Embassament de Sugarloaf
Victoria ha mamprés varis proyectes de construcció importants per a vincular els suministraments d'aigua estatals i establir un mercat d'aigua en tot l'estat, en preparació per a la privatisació de l'aigua de Victoria (que està en suspens). Les obres varen incloure la planta dessalinisadora de Wonthaggi, construïda en la costa de South Gippsland en Wonthaggi, que es va anunciar en juny de 2007, en l'apogeu de la devastadora sequia del mileni, quan els nivells d'almagasenament d'aigua de Melbourne estaven en el 28.4%, una caiguda de més del 20% sobre l'any anterior.
Els llegisladors i burócratas es varen enfrontar de sobte a la aterradora perspectiva de que la ciutat es quedara sense aigua. El cost de la planta es va estimar en més de 3 mil millons de dólars. La planta es va completar en decembre de 2012. Pel cost de produir aigua, es pretén que siga una font d'aigua de respal. La conveniència del proyecte ha segut qüestionada per tres informes de la Comissió de Productivitat i la Comissió Nacional de l'Aigua, basant-se en el major cost de producció de la planta. Els costs continus de mantindre la planta en reserva són de 608 millons de dólars a l'any.
També s'han construït varis oleoductes en un esforç per vincular els sistemes regionals per a facilitar el comerç d'aigua. Per eixemple, el Gasoducte Nort-Sur es va completar en febrer de 2010 per a transportar aigua del riu Goulburn al embassament de Sugarloaf de Melbourne en moments de necessitat, i un oleoducte interconector que conecta la regió de Geelong-Ballarat.
Deport
Image del Melbourne Cricket Ground, durant la final de la AFL de 2007
El fútbol en l'estat australià de Victoria està organisat per Football Victoria (FV). FV és membre de la Federació Nacional de Fútbol d'Austràlia (Football Austràlia).
Molts clubs varen representar a Victòria en l'extinta Lliga Nacional de Fútbol (NSL), tres dels quals, South Melbourne FC, Melbourne Knights i Brunswick Juventus, es varen alçar campeons. Junt en South Melbourne, Heidelberg United, Footscray JUST i Mooroolbark United varen ser clubs fundadors de la NSL. En diverses ocasions, els següents equips victorians també varen competir en la NSL: Preston Lions FC; Carlton SC; Gippsland Falcons (també conegut com Eastern Pride); Collingwood Warriors; Sunshine George Cross; i Green Gully.
Erro al crear miniatura: El Melbourne Victory celebra la seua victòria en la Gran Final de la A-League de 2007 en l'estadi Docklands
Victoria està actualment representada en la A-League Masculina de primera divisió per Melbourne Victory, Melbourne City i Western United. Victory i City també tenen equips associats en la A-League Femenina i la A-League Jovenil.
La lliga estatal de major jerarquia és la Lliga Premier Nacional de Victoria, que forma part de les Lligues Premier Nacionals. El guanyador d'esta última participa en una série de playoffs nacionals contra els guanyadors d'atres divisions de la NPL. Les lligues inferiors són la Lliga Premier Nacional de Victoria 2 i la Lliga Premier Nacional de Victoria 3. Per davall, les Lligues Estatals 1 i 2 es dividixen en les divisions Nort/Oest i Sur/Este. A continuació, es troben tres divisions de les Lligues Provisionals, també dividides en les divisions Nort/Oest i Sur/Este. Els clubs participants es troben casi en la seua totalitat en l'àrea metropolitana de Melbourne; no obstant, existixen lligues regionals independents organisades per associacions filials de la FFV, com l'Associació Regional de Fútbol de Geelong, l'Associació de Fútbol de Ballarat i Districte i la Lliga de Fútbol de Gippsland.
La Copa Dockerty, una competició eliminatòria per a clubs victorians, es va celebrar anualment des de 1909 fins a 1996, en l'excepció dels anys 1916-1918 per la Primera Guerra Mundial. Des de llavors, ha estat en recessió, llevat en la temporada 2004.
L'idea d'una Copa Victoriana es va reprendre en 2011 en la Copa Mirabella, que devia incloure a tots els clubs victorians, des de la A-League fins a les lligues regionals. No obstant, la FFA posteriorment va retirar a Melbourne Victory i Melbourne Heart de la competició. En 2012 i 2013, la competició es va conéixer com a Copa Eliminatòria Estatal de la FFV. En 2014, la competició va tornar al títul tradicional de la Copa Dockerty. Des de 2014, la Copa Dockerty s'ha utilisat per a classificar als clubs victorians, en l'excepció dels clubs de la A-League, que ya es classifiquen automàticament, per a la Copa Nacional de la FFA.
Criminalitat
L'activitat delictiva en Victoria, Austràlia, és combatuda per la Policia de Victoria i el sistema judicial victorià, mentres que les estadístiques sobre el crim són gestionades per l'Agència d'Estadístiques del Crim. Els estats i ciutats australians moderns, inclosa Victoria, tenen algunes de les taxes de criminalitat més baixes registrades a nivell mundial, en Austràlia classificada com la 13.ª nació més segura i Melbourne com la 5.ª ciutat més segura a nivell global.
Fins a setembre de 2018, el Districte Central de Negocis (CBD) de Melbourne tenia la taxa més alta d'incidents delictius generals en l'estat (15.949,9), seguit per Latrobe (12.896,1) i Yarra (11.119,2). Les àrees rurals tenen taxes de criminalitat comparativament altes, en ciutats com Mildura (9.222,0) i Greater Shepparton (9.111,8) que presenten algunes de les taxes de criminalitat més elevades de l'estat.[85]
Victoria ha tingut una taxa de criminalitat relativament baixa a lo llarc de la seua història, particularment en relació en la taxa d'homicidis, que ha segut i seguix sent notablement inferior a la de nacions comparables. Durant el periodo colonial (1851-1901), l'embriaguea va ser el delicte més reportat, i en 1907, al voltant del 40% de totes les condenes a nivell nacional varen ser per embriaguea. El frau també era comú en la colónia victoriana per l'escassea de moneda i a l'us freqüent de pagarés. Les senyes i els informes sobre el crim en Victòria abans de la Federació Australiana generalment es consideren poc fiables o inconsistentes, en l'excepció de les taxes d'homicidi.
Les estadístiques publicades per l'Agència d'Estadístiques del Crim en setembre de 2018 varen mostrar una reducció del 7,8% en la taxa general de criminalitat. Les sifres varen indicar que la taxa d'incidents delictius va descendir a 5.922 casos per cada 100.000 persones l'any anterior. Açò va continuar una tendència a la baixa en el número total d'incidents delictius sobre l'any anterior, en caigudes significatives en robos, allanamientos i tràfic de droga[86]
En l'any que va finalisar en setembre de 2020, les estadístiques es varen vore afectades per l'introducció de sis noves infraccions de seguritat pública relacionades en la pandèmia de COVID-19 en Austràlia.[87] El número total de delictes va ascendir a 551 710, dels quals 32 713 varen ser incompliments de les directrius del director general de Salut. La taxa total de delictes va ser de 8227 per cada 100 000 persones, lo que representa un aument del 4,4 % sobre l'any anterior. Encara que hi ha hagut algunes disminució intermitents, la taxa de delictes registrats ha aumentat any rere any des de 2011, quan la sifra era de 6.937,7 delictes per cada 100.000 persones.[88]
↑Richard Broome, pp xviii–xxii, Aboriginal Victorians: A History Since 1800, Allen & Unwin, 2005, ISBN 1-74114-569-4, ISBN 978-1-74114-569-4
↑Gary Presland, The First Residents of Melbourne's Western Region, (revised edition), Harriland Press, 1997. ISBN 0-646-33150-7. Presland says on page 1: "There is some evidence to show that people were living in the Maribyrnong River valley, near present day Keilor, about 40,000 years ago".
↑Gary Presland, Aboriginal Melbourne: The Lost Land of the Kulin People, Harriland Press (1985), Second edition 1994, ISBN 0-9577004-2-3. This book descrius in some detail the archaeological evidence regarding aboriginal life, culture, food gathering and land management
↑Adam Porowski; Hussein Idris; James W. LaMoreaux; Werner Balderer, eds. (2014). Thermal and Mineral Waters: Origin, Properties and Applications. Springer Berlin Heidelberg. p. 97. ISBN9783642288241.
↑Macdonald, J. Reid; Mary Lee Macdonald; Patricia Vickers-Rich; Leaellyan S. V. Rich; Thomas H. Rich (1997). Fossil collectors guide. Kangaroo Press. p. 155. ISBN086417845X.
_(4).jpg)
.jpg)
.jpg){kind=link}
_10.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Victoria.