Lignit

Lignit

Lignit.

El lignit és un carbó mineral que es forma per compressió de la turba, convertint-se en una substància desmenuzable en la que encara es poden reconéixer algunes estructures vegetals. És de color negre o pardo i freqüentment presenta una textura similar a la de la fusta de la que procedix.

Composició química

La seua concentració en carbono varia entre el ^{cita requerida} i té molt menor contingut en aigua que la turba. Sol tindre color pardo obscur i la seua estructura és fibrosa.

cita requerida
Carbono	69 %
Hidrogen	5,2 %
Oxigen	25 %
Nitrogen	0,8 %
Matèries volàtils	40 %

És un combustible de mijana calitat, fàcil de cremar pel seu alt contingut en volàtils, pero en un poder calorífic relativament baix ^{cita requerida}. Té la característica de no produir coque quan es calcina en gots tancats. És un combustible de calitat intermija entre el carbó de turba i el carbó bituminoso, del tipo húmic ric en humina i en àcit húmics. La seua capacitat calorífica és inferior a la del carbó comú pel gran contingut d'aigua (45%) i baix de carbono (36%). ^{cita requerida}

Orige

Es va formar durant les eres Secundària i Terciaria. És el carbó fòssil de formació més recent que la hulla. En ell es poden reconéixer macroscópicamente restants de fusta, de fulls i de fruts. Li'l troba en els estrats del cretácico i del terciario. La varietat negra i lluenta es denomina azabache, que per ser dura es pot polir i tallar. S'ampra en joyeria i objectes decoratius.

Una varietat molt compacta, que ha sofrit un prolongat procés de carbonisació i que ha soportat grans pressions, rep el nom de azabache. Este material és susceptible de polida, obtenint-se peces d'extrema bellea i que en l'antiguetat varen ser apreciades com a adorns.