Lignit


El lignit és un carbó mineral que es forma per compressió de la turba, convertint-se en una substància desmenuzable en la que encara es poden reconéixer algunes estructures vegetals. És de color negre o pardo i freqüentment presenta una textura similar a la de la fusta de la que procedix.
Composició química
La seua concentració en carbono varia entre el cita requerida i té molt menor contingut en aigua que la turba. Sol tindre color pardo obscur i la seua estructura és fibrosa.
| cita requerida | |
|---|---|
| Carbono | 69 % |
| Hidrogen | 5,2 % |
| Oxigen | 25 % |
| Nitrogen | 0,8 % |
| Matèries volàtils | 40 % |
És un combustible de mijana calitat, fàcil de cremar pel seu alt contingut en volàtils, pero en un poder calorífic relativament baix cita requerida. Té la característica de no produir coque quan es calcina en gots tancats. És un combustible de calitat intermija entre el carbó de turba i el carbó bituminoso, del tipo húmic ric en humina i en àcit húmics. La seua capacitat calorífica és inferior a la del carbó comú pel gran contingut d'aigua (45%) i baix de carbono (36%).[1] cita requerida
Orige
Es va formar durant les eres Secundària i Terciaria. És el carbó fòssil de formació més recent que la hulla. En ell es poden reconéixer macroscópicamente restants de fusta, de fulls i de fruts. Li'l troba en els estrats del cretácico i del terciario. La varietat negra i lluenta es denomina azabache, que per ser dura es pot polir i tallar. S'ampra en joyeria i objectes decoratius.
Una varietat molt compacta, que ha sofrit un prolongat procés de carbonisació i que ha soportat grans pressions, rep el nom de azabache. Este material és susceptible de polida, obtenint-se peces d'extrema bellea i que en l'antiguetat varen ser apreciades com a adorns.
Referències
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaAppunn, CEW, 2018
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lignito» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.