Lignit
El lignit és un carbó mineral que es forma per compressió de la turba, convertint-se en una substància desmenuzable en la que encara es poden reconéixer algunes estructures vegetals. És de color negre o pardo i freqüentment presenta una textura similar a la de la fusta de la que procedix.
Composició química
[editar | editar còdic]La seua concentració en carbono varia entre el Plantilla:CR i té molt menor contingut en aigua que la turba. Sol tindre color pardo obscur i la seua estructura és fibrosa.
| Plantilla:CR | |
|---|---|
| Carbono | 69 % |
| Hidrogen | 5,2 % |
| Oxigen | 25 % |
| Nitrogen | 0,8 % |
| Matèries volàtils | 40 % |
És un combustible de mijana calitat, fàcil de cremar pel seu alt contingut en volàtils, pero en un poder calorífic relativament baix Plantilla:CR. Té la característica de no produir coque quan es calcina en gots tancats. És un combustible de calitat intermija entre el carbó de turba i el carbó bituminoso, del tipo húmic ric en humina i en àcit húmics. La seua capacitat calorífica és inferior a la del carbó comú pel gran contingut d'aigua (45%) i baix de carbono (36%).[1] Plantilla:CR
Orige
[editar | editar còdic]Es va formar durant les eres Secundària i Terciaria. És el carbó fòssil de formació més recent que la hulla. En ell es poden reconéixer macroscópicamente restants de fusta, de fulls i de fruts. Li'l troba en els estrats del cretácico i del terciario. La varietat negra i lluenta es denomina azabache, que per ser dura es pot polir i tallar. S'ampra en joyeria i objectes decoratius.
Una varietat molt compacta, que ha sofrit un prolongat procés de carbonización i que ha soportat grans pressions, rep el nom de azabache. Este material és susceptible de polida, obtenint-se peces d'extrema bellea i que en l'antiguetat varen ser apreciades com a adorns.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaAppunn, CEW, 2018
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lignito» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.