Turba
.jpg){kind=link}
La turba és un material orgànic, de color pardo obscur i ric en carbono.[1][2] Està formada per una massa esponjosa i llaugera en la que encara s'aprecien els components vegetals que la varen originar. S'ampra com combustible i en l'obtenció d'abonaments orgànics. La turba és un producte mineral. En jardineria a sovint es confon la turba en el compost, que és matèria orgànica fertilisant. Abdós són molt diferents ya que a la turba li falten certs nutrients, com a nitrogen, fòsfor i potassi. La venda de turba o productes mesclats en turba es deu a que sol resultar més rendable l'importació de turba a que les empreses que comercien en substrats compren i produïxquen el compost. Alguns científics i experts en jardineria han propost que es prohibixquen els productes en turba perque es tractaria d'un producte enganyós i ademés molt amolador per a l'ecosistema, ya que la seua extracció requerix "la destrossa de valiosos ecosistemes de turbera per a cultivar flors ornamentals" i que "constituïx un absurt i innecessari saqueig ambiental".[3]
La turba no és una font d'energia renovable, degut a que la seua taxa d'extracció en els països industrialisats supera en créixens la seua llenta taxa de creiximent d'1 mm per any,[4] i també degut a que el nou creiximent de la turba té lloc sol en el 30-40% de les turberas.[5] Sigles de crema i drenage de turba per part dels humans han lliberat una cantitat significativa de CO2 a l'atmòsfera,[6] i es necessita molta restauració de les turberas per a ajudar a llimitar el canvi climàtic.[7]
Formació de la turba
[editar | editar còdic]La formació de turba constituïx la primera etapa del procés pel que la vegetació es transforma en carbó mineral. Es forma com a resultat de la putrefacció i carbonificación parcial de la vegetació en l'aigua àcida de pantàs, marismas i chapulls. La formació d'una turbera és generalment llenta com a conseqüència d'una escassa activitat microbiana, deguda a l'acidea de l'aigua o la baixa concentració d'oxigen. El pas dels anys va produint una acumulació de turba que pot alcançar varis metros de gruixa, a un ritme de creiximent que es calcula d'entre 10 i 50 centímetros cada cent anys.
Les turberas són pantans llacustres d'orige glaciar que actualment estan repletes de material vegetal més o menys descompost i que coneixem com a turba d'aigua dolça. La turba s'acumula degut a que la putrefacció de la matèria vegetal és molt llenta en climes frets. La matèria vegetal que s'acumula per baix del nivell de l'aigua d'un llac està en unes condicions de contínua saturació i de poca disponibilitat d'oxigen, fomentant aixina l'activitat dels transformadors. En estes formacions tenim un sol de tipo histosol.
Tipos
[editar | editar còdic]Es poden classificar en dos grups:[8]
- Les turbes rosses (esfagno) tenen un major contingut en matèria orgànica i estan menys descompostes.
- Les turbes negres tenen un menor contingut en matèria orgànica i estan més mineralizadas.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Peatlands and climate change» (en en). IUCN. Consultat el 15 d'agost de 2019.
- ↑ Nature Geoscience.8(1)
- 11–14.ISSN 1752-0894.doi:10.1038/ngeo2325.Consultat el 28 d'agost de 2019.
- ↑ «[1]». Consultat el 6 de juliol de 2021.
- ↑ Keddy, P.A. 2010. Wetland Ecology: Principles and Conservation (2nd edition). Cambridge University Press, UK. Cambridge. 497 p. Chapter 7.
- ↑ «Aspects of treating peat as renewable or senar-renewable natural resource».
- ↑ «The History of Domestic Peat Fuel Exploitation in Relation to Carbon & Climate Change» (en en).
- ↑ «How scientists llaure restoring boreal peatlands to help keep carbon in the ground» (en en).
- ↑ El Cultiu protegit en clima mediterràneu, p. 152, en Google Libros
- Este artícul conté una traducció derivada de «Turba» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.